skip to Main Content

9.000 milions de més per a la Generalitat amb el “cupo” basc

El Col·legi d’Economistes de Catalunya ha publicat un estudi anomenat “Com millorar la qualitat de vida dels ciutadans de Catalunya” que analitza el finançament de la Generalitat. La major part dels diners de la Generalitat provenen del repartiment que fa el govern espanyol, només un 10% es recapten amb impostos propis. Precisament el repartiment és el que fa que els recursos que es generen a Catalunya vagin a altres comunitats autònomes i deixin Catalunya molt per sota dels recursos que necessita per atendre el benestar dels seus ciutadans.

Els autors de l’estudi son distingits economistes, entre els que destaquen Francesc Raventós i Joan B. Casas, ex-Degans del Col·legi i Albert Carreras Catedràtic d’Història de l’Economia de la Universitat Pompeu Fabra i ex-Secretari de la Conselleria d’Economia i Hisenda.

Segons els autors, la diferència entre el que aporta Catalunya a Espanya i el que rep es de 16.000 milions d’euros. Aquesta diferència es conseqüència de tres causes: 1. Model de finançament autonòmic, que fa que Catalunya sigui la tercera Comunitat en aportació d’impostos i la desena en rebre diners públics; 2. El baix nivell d’inversió del Govern central a Catalunya; 3. La hipercapitalitat de Madrid, que xucla els recursos de tota Espanya.

Un cas d’estudi és el de les dues Comunitats Forals: País Basc i Navarra. Les dues recapten els impostos i traspassen a Madrid una quota, l’anomenat “cupo”. El País Basc disposa gairebé del doble de recursos per habitant que Catalunya per fer front a les mateixes necessitats. El País Basc té un superàvit fiscal gràcies al càlcul del “cupo” que suposa un finançament extra de 5.000 milions. Els autors calculen quants diners de més arribarien a Catalunya amb l’aplicació del mateix sistema de finançament i el resultat són 9.107 milions d’euros extres.

L’estudi repassa els dèficits de Catalunya en cinc àrees clau que representen la major part del pressupost de la Generalitat i que són vitals pel benestar dels catalans: Educació, Salut, Serveis Socials, Habitatge i Rodalies.

Aquest estudi complementa el que va publicar fa un any el Cercle de Salut que es titulava “La malaltia de la sanitat catalana: finançament i governança”. El llibre era un estudi dirigit pel professor Guillem López-Casasnovas per encàrrec del Cercle de Salut que detectava que per aixecar el sistema sanitari públic de Catalunya a nivell europeu caldria una aportació extra de 5.000 milions d’euros.
L’aplicació del sistema de finançament de quota basc a Catalunya ajudaria a assolir aquest objectiu.

Barcelona, 8 de febrer de 2021.

Lluis Bohigas. President del Cercle de Salut

Accés a l’estudi “Com millorar la qualitat de vida dels ciutadans de Catalunya

Back To Top