skip to Main Content

Cal informar i demanar disculpes quan es produeix un esdeveniment advers

Segons l’OMS, un de cada deu pacients hospitalitzats pateix un esdeveniment advers i segons les dades que ens aporta l’Estratègia de Seguretat del Pacient del Sistema Nacional de Salut (Període 2015-2020), la incidència mitja d’esdeveniments adversos associats a l’hospitalització és d’un 9,2%, dels quals es podien prevenir un 43,5%, i s’han identificat un 7% que han derivat en una incapacitat permanent i relacionats directament amb la mort un 7,4% (Estudi Nacional d’Esdeveniments Adversos Associats amb l’Hospitalització. ENEAS).

El sistema de salut ha evolucionat cap a una major complexitat de l’atenció, tant des del punt de vista tecnològic com organitzatiu, i aquesta realitat objectivament incrementa el risc de produir danys al pacient. Reduir els errors que poden provocar esdeveniments adversos amb dany al pacient s’està convertint en una prioritat del nostre sistema sanitari.

Errors amb dany n’hi ha de molta mena, deixant de banda els que contribueixen o causen la mort del pacient, els podríem categoritzar de la següent manera:

  • Error que causa dany temporal al pacient i precisa intervenció.
  • Error que causa dany temporal al pacient i precisa hospitalització o la prolonga.
  • Error que causa dany permanent al pacient.
  • Error que compromet la vida del pacient i requereix intervenció per a mantenir-la.

Aquests esdeveniments adversos que provoquen dany o complicacions i comporten una prolongació de l’estada hospitalària, una discapacitat en el moment de l’alta o la mort, poden ser deguts a diferents tipus d’error: en la medicació, d’identificació, de transfusió, quirúrgics, nutricionals, caigudes, infeccions associades a l’assistència sanitària…

S’estima que a Espanya un 15% dels professionals es veuen involucrats en un esdeveniment advers greu i que 6 de cada 10 professionals sanitaris han conegut l’experiència de la segona víctima, que és aquell professional que participa en la producció de l’error i/o la lesió al pacient i queda d’alguna manera traumatitzat pel que ha succeït.

Segons els estudis, l’experiència d’un esdeveniment advers causa sentiment de culpa i ansietat en els professionals, segones víctimes, amb alguns factors addicionals:

  • Pèrdua de l’autoestima.
  • Dubtes de com informar els pacients, companys o superiors, i sobre la correcció de les decisions clíniques adoptades.
  • Pessimisme, tristesa, cansament, confusió i insomni.
  • Dificultats de concentració.
  • Fins i tot poden arribar a qüestionar-se la continuïtat en la professió.

Com podem veure hi ha un panorama bastant desolador en el terreny dels professionals protagonistes però no ho és menys si ens fixem en l’altra cara de la moneda que són les primeres víctimes -els pacients- i en quin és l’impacte emocional que pateixen:

  • Tristesa, ansietat, depressió.
  • Por a ser víctima de futurs errors. Desconfiança.
  • Frustració si l’error es podia prevenir.
  • Enuig per la prolongació de l’estada hospitalària.
  • Agressivitat.

Davant dels errors o les negligències assistencials que produeixin un dany o complicació no esperat en el pacient existeix una obligació legal, ètica i assistencial d’informar amb promptitud i de forma franca i veraç al pacient sobre què ha passat, perquè ha passat, quines són les conseqüències i què es farà per evitar que es reprodueixi l’error en el futur.

Les raons per informar el pacient que ha estat víctima d’un esdeveniment advers grau que li ha causat un dany són:

  • (i) Jurídiques: és una obligació legal contemplada en tot el corpus legislatiu sanitari. Des de la Llei General de Sanitat, fins a la legislació bàsica estatal i autonòmica sobre autonomia del pacient, passant per la Llei d’Ordenació de les Professions Sanitàries, i la Carta de Drets i Deures es regula el dret del pacient a saber, és a dir, a rebre una informació veraç de totes les actuacions assistencials que s’ha de comunicar de forma comprensible i adequada a les seves necessitats. Les històries clíniques han de ser integrades i completes i han de recollir tots els episodis assistencials i la identificació dels professionals que intervenen.
  • (ii) Ètiques: el respecte a les persones ha de presidir la relació clínic-assistencial, el que els pacients esperen és una explicació (què, quan i perquè) i una disculpa, els pacients se senten millor després d’una revelació honesta i compassiva, i s’obre la via per a la reparació del dany (principi de justícia).
  • (iii) Deontològiques: El Codi de deontologia de l’OMC (2011) en el seu article 17 estableix que el metge ha d’assumir les conseqüències negatives de les seves actuacions i errors, oferint una explicació clara, honesta, constructiva i adequada. I el Codi d’Ètica de les infermeres i infermers de Catalunya en el seu apartat dedicat a la seguretat de la persona atesa estableix l’obligació de reconèixer els errors comesos.
  • (iv) Assistencials: és la manera de recuperar la confiança perduda que ha de presidir la relació entre el professional sanitari el seu pacient, permet un alleujament del malestar psicològic que influeix negativament en la salut de l’afectat i és del tot necessari per obtenir el consentiment per realitzar noves actuacions per reparar el dany.

Sé que és fàcil dir-ho, sobretot per qui mai es veurà involucrat en un esdeveniment advers si no és com a víctima, i molt difícil d’afrontar pels professionals i les institucions implicades que a més a més en són segones i terceres víctimes, respectivament.

Sembla que els professionals poden estar més disposats a sol·licitar disculpes que a admetre responsabilitat o culpa i que les seves principals expectatives quan es troben involucrats són les de rebre suport dels col·legues i de la institució i ajuda per revelar el que ha passat.

La comunicació de l’esdeveniment advers al pacient, no és un acte sinó un procés que suposa el reconeixement que s’ha produït un error demanant disculpes (“ho sentim”, “ens sap greu”), l’explicació honesta i sincera de les seves causes i mantenir informat al pacient de com evolucionen les conseqüències sofertes, així com la investigació de les causes que han provocat l’error de quin resultat també ha de ser informat el pacient.

Ja va sent hora que ens espolsem de sobre les pors a les conseqüències legals i a la pèrdua de prestigi professional o de reputació de l’organització que genera la producció d’un esdeveniment advers greu amb dany i comencem a actuar en conseqüència informant de forma veraç demanant disculpes a qui té tot el dret a saber: el pacient.

Barcelona, 6 de juny de 2019.

Francesc José María
Secretari del Cercle de Salut.

This Post Has One Comment
  1. Moltes gràcies per la reflexió que coincideix en bona part amb les valoracions dels ponents i dels assistents al seminari sobre errors mèdics recentment celebrat al COMB. Tot i que els errors no son la única causa dels efectes adversos que sobre la salut pot provocar la pràctica mèdica i sanitària, de vegades son conseqüència, amb les altres causes de dany, de la intolerància a la incertesa, altrament tan característica de la pràctica mèdica. Precisament el proper dilluns 8 de juliol a la UIMP Barcelona centre Ernest Lluch hi ha una jornada sobre la inseguretat i la iatrogènia, el programa de la qual podeu trobar a: https://cuimpb.cat/ca/curs/205-la-inseguretat-i-la-iatrogenia
    Ben cordialment, Andreu Segura

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Back To Top