COVID-19: Cal gratificar econòmicament al personal que treballa als centres sanitaris

(Vull deixar constància que l’opinió expressada en aquest article és personal i no representa la de cap de les entitats de l’àmbit de la salut amb les que estic vinculat professionalment o personal).

Fins ara el reconeixement que han rebut els professionals sanitaris ha estat simbòlic. Els aplaudim cada dia a les vuit del vespre i això està molt bé doncs és una expressió de solidaritat i reconeixement de la seva importantíssima tasca en la lluita contra la pandèmia i del permanent risc de contagi de la COVID-19 al que es troben exposats en alguns casos sense la protecció més adequada. La prova d’aquest risc està en el nombre d’aquests professionals que han estat contagiats, alguns d’ells malauradament han mort.

Abans d’entrar en el fons vull deixar palès que gairebé sempre ens oblidem de les persones que treballen en els centres sanitaris i residencials que no són sanitaris com el personal de neteja, de cuina, de serveis generals, el personal directiu i altres cuidadors, que també fan una tasca primordial i s’enfronten al risc de contagi encara que no estiguin en la primera línia de la lluita contra la malaltia.

El que vull plantejar és una cosa molt senzilla i alhora complicada: abonar una gratificació econòmica extraordinària a aquestes persones treballadores que recompensi el seu gran esforç i sacrifici durant la crisi sanitària, seguint l’exemple de països com per exemple Bèlgica que abonarà aquest mes als seus professionals sanitaris una paga de 1.450 €.

La proposta és senzilla perquè crec que conceptualment ningú es pot oposar a què els copets a l’esquena i els discursos de reconeixement de l’essencialitat de la seva activitat i del sacrifici que fan en pro del bé comú, que estan molt bé, tinguin una traducció econòmica en forma de gratificació d’aquests professionals.

La cosa es complica quan s’ha de determinar el quàntum d’aquesta compensació econòmica i l’àmbit subjectiu d’aplicació, a qui sí i a qui no se li ha d’abonar i en quin concepte. En èpoques de racionament com l’actual és al Govern a qui toca decidir-ho i habilitar els fons necessaris.
Encara es complica més si tenim en compte la situació de les magres finances públiques sense pressupostos aprovats i la de les entitats proveïdores de serveis d’atenció a les persones en els àmbits de la salut i dels serveis socials, les limitacions legals existents a l’increment de la massa salarial de les entitats que formen part del sector públic i un llarg etcètera.

D’aquesta crisi sanitària tothom sortirà més endeutat i amb més dèficit. El Vicepresident Aragonès xifrava fa poc en 1.800 milions d’euros el que, pel cap baix, de més ens costaria aquesta pandèmia només en despesa de materials, fàrmacs, tests, habilitació d’espais…

Als mestres se’ls abonarà el sou sense haver d’anar a l’escola així com també el percebran les persones treballadores d’altres activitats vinculades amb educació.

Les entitats proveïdores del Sistema Públic de Serveis Socials podran retribuir al seu personal encara que no treballi perquè no pot fer la seva activitat a distància mitjançant teletreball, ja que tenen garantit pel Govern el finançament del 100 per cent dels serveis socials que presten. Fins i tot pagarà els 100 per cent de l’import total de la tarifa de col·laboració per les places vacants per defunció a les residències i les places dels centres de dia encara que aquests estiguin tancats.
Als contractistes d’obres, serveis i subministraments del sector públic que hagin suspès, d’ofici o a sol·licitud seva, l’activitat se’ls indemnitzarà i aquesta indemnització contemplarà les despeses salarials del seu personal.

S’ha establert un sistema de facturació que reconeix addicionalment l’activitat extraordinària derivada de l’atenció prestada per a la lluita contra la COVID-19 mentre duri la situació d’emergència pels centres sanitaris del SISCAT, establint unes tarifes especials. També s’han establert unes tarifes per retribuir als centres privats que no tinguin un conveni o contracte de serveis assistencials amb el Servei Català de la Salut.

Moltes empreses privades d’alimentació i distribució han abonat una gratificació extraordinària als seus empleats.

Totes i cadascuna de les mesures que he relacionat són, sens dubte, del tot necessàries i les aplaudeixo. Però la qüestió que em plantejo és la següent: amb aquest panorama perquè no sobreafegir l’esforç econòmic de retribuir l’esforç de tot el personal que presta serveis presencials en centres sanitaris i residencials, encara que això suposi incrementar el dèficit? Es mereixen això i molt més.

Barcelona, 14 d’abril de 2020.

Francesc José María Sánchez
Secretari del Cercle de Salut