skip to Main Content

El Certificat Verd Digital comunament conegut com a passaport sanitari

La Comissió de la UE ha presentat la proposta de REGLAMENT DEL PARLAMENT EUROPEU I DEL CONSELL, EN UN MARC PER A L’EMISSIÓ, VERIFICACIÓ I ACCEPTACIÓ INTEROPERABLES DE CERTIFICATS DE VACUNACIÓ, PROVES I RECUPERACIÓ PER FACILITAR LA LLIURE CIRCULACIÓ DURANT LA PANDÈMIA COVID-19 (CERTIFICAT VERD DIGITAL).

Ara correspon al Parlament i al Consell de Govern europeus procedir a la seva aprovació que es calcula serà en tres mesos. Això sí, el Reglament preveu una rapidíssima entrada en vigor al tercer dia de la seva publicació al Diari Oficial de la Unió Europea.

De fet, aquest certificat és un 3×1 :

  • Certificat de vacunació de les persones a les quals se’ls hagi administrat una vacuna COVID-19.
  • Certificat de prova per a les persones que han estat sotmeses a una PCR o una prova d’antígens inclosa en el llistat comú  i actualitzat.
  • Certificat de recuperació que confirmi que el titular s’ha recuperat d’un SARS-CoV-2, i, en conseqüència, el titular té anticossos.

El format d’aquest Certificat Verd Digital podrà ser digital o en paper i s’haurà d’expedir gratuïtament.

En principi hi havia un cert consens, amb debat jurídic i ètic de fons, sobre l’oportunitat d’expedició d’aquest certificat amb finalitats d’atenció sanitària, i aquest hauria de ser el seu ús principal. Per exemple:

  • Si una persona es vacuna en diferents països i necessita mostrar la informació de la vacuna anterior al segon prestador de l’assistència.
  • Si un pacient desenvolupa efectes secundaris i cal notificar-los.   
  • La persona té un historial de vacunació que pot ser-li útil per a la continuïtat de l’assistència quan es desplaça.

Ara, el que ha tornat a posar sobre la taula el debat científic, legal, ètic i social és la finalitat que se li vol donar al Certificat Verd Digital: facilitar l’exercici de la lliure circulació, per la pressió exercida per països com Espanya i Grècia amb una indústria turística molt important.

Malgrat que és proclama que la possessió del document no ha de ser una condició prèvia per a l’exercici d’aquest dret a la lliure circulació,  el cert és que a la pràctica suposa la classificació  de la població en dos grups en funció del seu estat vacunal. Hi haurà dos tipus de viatgers: els immunoprivilegiats que quedaran exclosos de la realització de proves PCR o altres similars a la sortida o arribada, de quarantenes i autoaïllaments; i la resta, que per viatjar s’hauran de sotmetre a les mesures restrictives imposades amb caràcter obligatori pels diferents Estats membres.

Cal tenir present un important factor de manca d’equitat que planteja el Certificat Verd Digital,  puix que ara per ara no està garantit l’accés universal a les vacunes, ni ho estarà d’aquí a tres mesos, i continuarà havent col·lectius que no podran tenir-ne accés per raó d’edat,  embaràs, o malaltia.

Sens dubte, la implantació d’aquest passaport sanitari és una bona notícia per a l’oci (gaudir de vacances) i per al negoci (aerolínies, hostaleria, turisme en general), però no està tan clar que ho sigui per a la salut pública, per múltiples raons, entre d’altres:

  1. No es pot descartar que una persona vacunada pugui transmetre el virus.
  2. Un 20 % dels que han passat la COVID-19 corren el risc de reinfectar-se.
  3. Ara com ara, només un 3% de la població de l’Europa dels 27 està vacunada.
  4. La vacunació no és obligatòria.
  5. Les proves PCR i similars només mostren que la persona no estava infectada en el moment de fer-se-la.
  6. La falsa creença de què el vacunat no tornarà a patir la malaltia i perquè està immunitzat no la transmetrà, pot convertir-se en un problema ja que els vacunats poden ser vectors de transmissió del coronavirus.

N’hi ha molts drets fonamentals en joc: la lliure circulació de les persones i establiment de la residència, la llibertat d’empresa, la protecció de la salut, la intimitat personal, la confidencialitat de les dades de salut, la protecció de les dades de caràcter personal i la no discriminació.

El Reglament legitima i dona cobertura legal a la recopilació, accés i ús de les dades ja que la proposta de certificat suposa  el processament de dades personals, incloses les de salut, i a més incideix positivament en el dret a circular i residir.

Encara que pugui semblar a priori que, per la força d’obligar que tindrà el Reglament quan s’aprovi, tots els estats membres renuncien a imposar determinades restriccions al personal en possessió del certificat de vacunació, prova o recuperació, el Reglament preveu que un Estat membre pugui exigir als titulars dels Certificats Verds Digitals que es sotmetin a quarantena, autoaïllament o prova per al SARS-CoV-2, després de l’entrada al seu territori i fins i tot pot negar l’entrada d’aquestes persones, notificant-ho prèviament als Estats membres i a la Comissió Europea. Veurem que dona de sí aquesta possibilitat d’introduir restriccions a la lliure circulació que continua sent responsabilitat de cada Estat membre.

S’haurà d’estar alerta quan s’implanti el passaport sanitari de què el sistema interoperable garanteixi la seguretat de les dades i que no se’n faci un mal ús del Certificat i es demani per accedir a altres activitats (teatres, cinemes, museus, concerts,…) per les quals no està concebut,  i, en particular per accedir a l’ocupació.

Per concloure aquesta primera anàlisi del Reglament Europeu volem deixar plantejat que aquest certificat genera un problema d’equitat i discriminació perquè no està garantit l’accés a les vacunes per insuficiència de dosis i lentitud en la seva administració.  Al nostre parer només quan l’accés a la vacunació sigui universal l’ús del Certificat Verd Digital podrà considerar-se èticament justificat.

Barcelona, 18 de març de 2021.

JUNTA DIRECTIVA CERCLE DE SALUT

Back To Top