EL DIA DESPRÉS… de la jornada internacional de la infermera

Quan l’Organització Mundial de la Salut va declarar l’any 2020 com l’any internacional de la infermera i la llevadora, ningú podia imaginar-se que la nostra visibilitat i augment de popularitat vindria sobretot lligada a una pandèmia que posaria contra les cordes el nostre sistema de salut, igual que ha succeït en molts d’altres sistemes sanitaris d’arreu del món.

Igualment, quan el 27 de febrer del 2018, va donar-se el tret de sortida per tres anys a la campanya global Nursing Now, amb l’objectiu d’organitzar iniciatives fonamentals pel desenvolupament dels professionals d’infermeria del món, contribuint així a promoure tant a la seva visibilitat com a l’impuls decidit del seu lideratge sanitari, polític i social; cap de nosaltres no podíem sospitar que el reconeixement més important de la història recent en relació amb les nostres aportacions de valor, apareixeria de la mà d’una crisi sanitària sense precedents.

Però no seria del tot just lligar els èxits professionals infermers a un sol fet, encara que aquest sigui tan impressionant com una pandèmia. Sobretot considerant que les competències i les habilitats de les infermeres, les seves capacitats resolutives, els seus coneixements i l’especial resiliència que mostren enfront de les adversitats, han estat presents en cadascuna de les vegades que han hagut d’enfrontar-se a moments crítics, especialment en les últimes cinc dècades.

A ningú no se li escapa que, al llarg d’aquests 62 dies en què hem viscut com el món conegut per tots, canviava de sobte degut al confinament i a la necessitat urgent d’establir mesures de protecció i de distanciament social per evitar el contagi i l’expansió de la malaltia de la COVID-19, les infermeres han mostrat, en tot moment, que el seu fort sentit del deure i de la responsabilitat en la cura de les persones, de la societat, i del sistema sanitari es troba fermament recolzat, tant en els seus alts valors humanístics i solidaris com en els seus amplis coneixements, transversals, científics i tecnològics, en relació amb la salut i la malaltia, la vida i el benestar de les persones.

Les infermeres hem estat presents sempre, al costat de la ciutadania. Hem acompanyat els processos vitals de les persones des de la seva concepció fins a la seva mort. En situació de salut, per millorar-la; en situació de malaltia, per ajudar en la seva recuperació; i en situació de final de vida, per acompanyar el procés d’acomiadament més favorable. En qualsevol àmbit de la vida. Protegint en cada circumstància i en cada moment el desenvolupament físic, psicològic, espiritual i relacional. Promovent hàbits de vida més funcionals i fomentant la millora de la salut, la vida i el benestar personal, laboral i social.

Grans coneixedores del que representa la cura de la vida, hem estat activament presents en la importantíssima tasca de mantenir a les persones en les millors condicions de salut possible. Hem entès bé el que significa donar-li el paper protagonista a les persones perquè esdevinguin autònomes i apoderades, donat que en realitat són el centre del sistema. Exercim competències tècniques d’alt nivell aportant un valor primordial a la pràctica clínica. Esdevenim una professió essencial pel manteniment de la vida i una columna vertebradora pel sistema de salut aportant valor específic i diferencial, més enllà de l’aspecte assistencial, també en la docència, la recerca, la innovació, el lideratge de projectes, i en la gestió i el desenvolupament d’organitzacions, institucions i empreses.

Podem considerar que som una mena de professionals privilegiats en desenvolupar tasques tan especials que ajuden a fer que les persones puguin transitar més fàcilment pel món. Encara que semblin fàcils, aquestes accions lligades a la professió són altament complexes i precisen una dedicació especialitzada i de recursos específics, però ens atorguen una mena d’aprenentatges accelerats sobre la vida, els éssers humans i la resolució de problemes que resulten especialment útils per la societat i pel sistema sanitari.

Per què doncs les infermeres hem de reivindicar contínuament el nostre lloc professional en el món? A què és degut que costi tant el que es valori adequadament tot allò que som capaces de fer? Què és el que fa que encara amplis sectors de la societat no coneguin exactament tot el que podem realitzar i ens encasellin en tasques de perfil baix o delegades? Com és possible que hàgem de demanar continuadament per les condicions de feina i per unes retribucions dignes que estiguin a l’altura de les competències que desenvolupem, quan són tan fonamentals per la cura de la salut i de la vida? Quan es farà viable la possibilitat de tenir una presència amplia i normalitzada en els llocs a on es prenen les decisions de governança?

L’endemà del 12 de maig, el dia després en què hem celebrat la commemoració del dia internacional de la infermera, tenim el deure d’aportar algunes respostes per aquestes preguntes. Només per mostrar algunes de les principals barreres que ens hem anat trobant tradicionalment al llarg del camí, podem assenyalar aquestes:

El poc valor que se li ha atorgat a les cures en relació amb altres tecnologies. El menyspreu de certes capacitacions per ser un col·lectiu majoritàriament femení. La visió distorsionada que projecten sovint alguns mitjans de comunicació al fomentar la imatge de dones amb perfil sexual, submises o abnegades. Les dificultats per aconseguir avanços en l’establiment de nivells acadèmics superiors que van endarrerir l’obtenció de màsters i doctorats fins fa pocs anys. I l’escassetat de líders socials influents situats en llocs decisoris. Per posar només alguns exemples paradigmàtics.

És per això, que aquest any, l’endemà dels vídeos creatius, dels bons desitjos i de les paraules dolces, dels grans reconeixements provinents de moltes àrees socials, polítiques i professionals, s’hauria de donar pas a exercir accions concretes i específiques per resoldre les demandes ja històriques i contínuament posposades de la professió.

L’endemà, hauríem d’haver comprès que la societat en té un deute important amb l’esforç continuo i persistent d’un col·lectiu altament eficient però ofegat per les greus mancances en les dotacions de personal i per la falta de material adequat. Un col·lectiu que no veu compensades ni el seu afany resolutiu ni la seva dedicació constant al servei de la societat, i que a hores d’ara es troba esgotat pel gran esforç físic i emocional resultat de les dures situacions viscudes els últims mesos.

Pot ser enguany, a l’albor de la sortida de la pandèmia, tindrem la sort d’aconseguir la massa crítica i les condicions suficients perquè finalment s’accepti, s’integri i es reconegui de forma activa i permanent, la importància de les tasques infermeres i dels rols que exerceixen. No deixem perdre aquesta magnífica oportunitat de donar suport a la feina professional dels infermers. Potser ara és el millor moment de posar en acció les voluntats polítiques.

El dia després, entre tots, hauríem de ser capaços de donar-li un millor present i futur a la professió infermera perquè pugui exercir amb seguretat i amb dignitat. Hauríem de facilitar el canvi. Hauríem d’impedir que es perpetuïn més les barreres i les dificultats. Hauríem de desterrar, aquesta vegada, la possibilitat de l’oblit. Això voldria dir que som una societat madura i responsable.

Barcelona, 13 de maig de 2020
Sol Muñoz
Enric Limón
Cristina Martínez Martínez
Infermeres. Membres de la Junta del Cercle de Salut.