El pretès blindatge de la sanitat pública contra la sanitat privada

El Consell de Ministres del passat dimarts 14 de juny de 2022 ha aprovat el Projecte de llei per consolidar l’equitat, universalitat i cohesió del Sistema Nacional de Salut. Els titulars de la premsa general i especialitzada ha destacat que un dels objectius principals d’aquesta llei és limitar la gestió privada de la sanitat pública “blindant-la contra la privatització”. Encara que a un dels socis de govern li sembla insuficient aquest blindatge.

Segons el Projecte de llei acordat pel Consell de Ministres, es vol addicionar un nou article 47 a la Llei 14/1986, de 25 d’abril, General de Sanitat, per a:

Establir que el model de gestió del SNS serà la gestió directa, entesa com aquella que es presta a través de:

– L’administració competent, o

– Entitats entre les que conformen el sector públic institucional estatal, autonòmic i local, o bé

– La creació de consorcis per diverses administracions públiques o entitats integrants del sector públic institucional.

Sense perjudici de l’anterior, de forma excepcional, justificada i motivada objectivament i només quan no sigui possible la prestació directa dels serveis públics que integren el SNS, es podrà acudir a la gestió indirecta. Per això, les diferents administracions públiques hauran, d’acord amb el que estableixi la normativa autonòmica de desenvolupament, motivar:

1. La utilització òptima dels seus recursos sanitaris propis.
2. La insuficiència de mitjans propis per donar resposta als serveis i prestacions
3. La necessitat de recórrer a fórmules diferents de la gestió directa tal com es descriu en la Llei.

Serà el Consell Interterritorial del SNS l’encarregat d’acordar els termes, pautes o indicadors comuns a través dels quals podran entendre’s complets aquests criteris.

Queda al marge d’aquest ”blindatge contra la sanitat privada” l’atenció sanitària que es presta als funcionaris a través de MUFACE, MUGEJU i ISFAS a càrrec dels pressupostos públics. Els funcionaris continuaran gaudint del privilegi d’escollir si volen que la seva atenció sigui prestada per asseguradores privades.

Quan el projecte actual estava en fase d’avantprojecte, la Junta Directiva del Cercle de Salut es va posicionar rotundament en contra d’aquesta iniciativa legislativa del govern de l’Estat.

Les raons per oposar-nos-hi continuen vigents:

1. No s’ha de confondre l’externalització de serveis públics amb la seva privatització. El servei continua sent públic si qui el finança, estableix la cartera de serveis i actua com a garant de la qualitat i dels drets pacients i dels usuaris és l’administració pública, amb independència de  la naturalesa pública o privada de qui el gestiona.
2. Les fórmules de col·laboració publicoprivada tenen un ampli arrelament en el nostre sistema sanitari d’utilització pública (SISCAT). Podríem dir que forma part del seu ADN.
3. La iniciativa legislativa del govern envaeix les competències de les CCAA, que tenen traspassada la gestió de l’atenció sanitària. Segons l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, la Generalitat té atribuïda la competència exclusiva sobre l’organització i el funcionament intern, l’avaluació, la inspecció i el control dels centres, serveis i establiments sanitaris.
4. Correspon a les CCAA decidir com s’ha de dur a terme la prestació dels serveis sanitaris de la xarxa pública i determinar la fórmula de gestió (directa o indirecta).

En definitiva, la regulació de l’article 47 que es vol incorporar a la Llei General de Sanitat en virtut del Projecte de llei aprovat pel Consell de Ministres:

• Envaeix les competències de les CCAA, les quals tenen competències plenes en matèria sanitària (Títol VIII de la Constitució Espanyola (CE) i Estatuts d’Autonomia de les diferents CCAA) i, per tant, per gestionar la salut pública i els serveis sanitaris i sociosanitaris mitjançant qualsevol de les formes de gestió directa, indirecta o compartida que tinguin per bé escollir en cada cas.

• Posa en fallida el pacte polític i territorial que va fer possible l’aprovació a les Corts Generals de la Llei General de Sanitat.

• Posa en risc la pervivència de l’extraordinària aportació al sistema públic de salut d’un conjunt molt rellevant d’entitats de diversa titularitat, fonamentalment sense ànim de lucre, que, amb una inequívoca vocació de servei públic, proveeixen serveis sanitaris i sociosanitaris des de temps immemorials. En definitiva, posa en risc el model sanitari català, ja institucionalitzat en les Lleis de la República de Bases per a l’Organització dels Serveis de Sanitat i Assistència Social (1934) i de Coordinació i de Control Sanitari Públic (1934).

La crisi sanitària ocasionada per la COVID-19 ha posat de manifest els importants i diversos reptes que els poders públics han d’abordar per a enfortir el Sistema Nacional de Salut. El Projecte de llei sembla voler fer passes en aquest sentit, però, com es podia esperar amb l’avantprojecte, esperona la simplificació del debat polític al voltant de la gestió pública o privada de la sanitat.   

En el context actual, la manera de protegir (com a sinònim de blindar) la sanitat pública és incrementar la seva dotació pressupostària per millorar les condicions laborals dels professionals sanitaris i la qualitat de l’atenció. D’aquesta manera també, evitar la fuita de professionals i la desconfiança dels usuaris envers la capacitat resolutiva del Sistema Sanitari Públic (a Catalunya un 32’8 % de la població ha contractat una assegurança sanitària privada i aquest percentatge és superior a Madrid, Ceuta i Melilla).

Des del Cercle de Salut demanem a totes les forces polítiques catalanes amb representació a les Corts Generals i a tots els agents del Sistema de Salut de Catalunya (associacions empresarials i organitzacions proveïdores, col·legis i associacions professionals, associacions de pacients, etc.)  que refusin el Projecte de llei per consolidar l’equitat, universalitat i cohesió del Sistema Nacional de Salut durant la seva tramitació parlamentària i en tots els àmbits de la societat, pel que fa a la inclusió del nou article 47 de la Llei General de Sanitat en els termes proposats pel Govern en aquest projecte legislatiu.

Barcelona, 22 de juny de 2022

JUNTA DIRECTIVA DEL CERCLE DE SALUT