skip to Main Content

França endega un Pla de reforma sanitària post COVID-19

El 25 de maig el Primer Ministre francès Edouard Philippe presentava un pla de reforma sanitària post-Covid-19, que va denominar “Ségur de la Santé” (Assegurar la salut). En aquest pla recollia les lliçons de la pandèmia i volia iniciar una Concertació nacional per tal de concretar i pactar unes mesures abans de l’u de juliol, és a dir en un mes.

El sistema sanitari francès és diferent de l’espanyol, està basat en la Seguretat Social i no en un Sistema Nacional de la Salut, però el tipus de mesures m’han semblat molt similars i per això les analitzo en aquest post, per tal de veure com han enfocat el tema i si en podem treure lliçons per a la nostra situació.

El primer Ministre comença el seu discurs de presentació del pla “Ségur de la Santé” tot dient que “Seria difícilment comprensible…. que la crisi que hem travessat no sigui l’oportunitat per a fer canvis radicals en el sistema de salut”. I afegeix. “La crisi sanitària ha estat un revelador i un accelerador”, és a dir la crisi ha posat en relleu les mancances del sistema i pot accelerar la posada en marxa de les reformes.

El Sr. Philippe recull tres lliçons de la pandèmia:

  1. La mobilització dels professionals sanitaris i també la manera que han treballat coordinadament. “Vull felicitar l’esforç individual dels professionals i també el col·lectiu del sistema”. Aquí anomena les diferents professions sanitàries, l’atenció primària, hospital i sociosanitària i el públic i privat.
  2. Molts obstacles i frens al canvi s’han aixecat. “Reformes que eren molt difícils de posar en marxa s’han accelerat”. “La crisi ha imposat un xoc de simplificació!”
  3. S’han creat organitzacions territorials centrades en el pacient. Felicitacions a les Agencies regionals de salut que s’han organitzat territorialment per atendre als pacients. La coordinació que es necessitava molt temps abans, s’ha fet realitat en setmanes

El primer Ministre va resumir així el que havien après de la pandèmia: “Gràcies a la mobilització dels sanitaris, a aixecar els frens burocràtics i a l’organització territorial, el sistema de salut ha pogut afrontar la crisi sense arribar a les situacions dramàtiques que hem vist a altres països”.
El Pla que han batejat com a “Ségur de la Santé” es basa en cinc eixos:

  1. “Volem mostrar el reconeixement als sanitaris i mantenir intacte la seva motivació i vocació. Aquest reconeixement és immens i es traduirà, el President ho ha dit, en les remuneracions, i dic sense ambigüitat que la revalorització serà significativa. Però el reconeixement no s’acabarà aquí sinó que tindrà en compte tots els aspectes dels recursos humans: carreres professionals, competències, etc.”
  2. Millora substancial del finançament (no poso els detalls perquè corresponen al model francès)
  3. Aixecar el fre a la reforma del sistema de salut i que els professionals siguin els veritables actors de la reforma
    a. Desplegar la Telemedicina, que ha explotat durant la crisi
    b. Posar el pacient en el centre del sistema i millorar la qualitat
    c. Millorar la governança i la gestió
  4. Construir organitzacions territorials que incloguin hospital, atenció primària i sociosanitària
  5. Modernitzar la gestió de les dades

El primer Ministre va encarregar al Ministre de Sanitat, que engegués una àmplia concertació amb les institucions socials i sanitàries per tal de consensuar un pla de mesures acordades abans de l’1 juliol
El primer Ministre va afegir un comentari on va constatar el paral·lelisme entre les desigualtats i la mortalitat per Covid-19 i va insistir que hi ha molta feina per a la salut pública.

Malgrat les diferències entre el sistema sanitari espanyol i el francès és sorprenent la similitud entre les dues experiències, i malgrat tots els resultats han estat força pitjors aquí, la mortalitat per milió d’habitants per Covid-19 era a Espanya de 602 per milió, mentre que a França era de 407 per milió, és a dir un 50% superior a Espanya. A mi, el que em sorprèn més és que quan a Espanya el discurs polític està sobre un Informe de la Guardia Civil, en canvi els polítics francesos ja han avaluat les lliçons de la pandèmia i han començat a caminar per millorar el sistema. Em dona la impressió que un cop acabats els aplaudiments, els nostres polítics comencen a oblidar-se del sistema de salut.

Per evitar el complet oblit polític de la sanitat permeteu-me proposar un Pla post Covid-19 per a Catalunya tot copiant el dels francesos. Ara bé, tot suposant que els polítics catalans estiguessin d’acord amb aquest pla, el seu suport és insuficient doncs donada la dependència econòmica que tenim de l’Estat, la política sanitària catalana necessita també el compromís del Govern de Madrid.

Proposta de Pla post COVID-19 per a Catalunya:

  1. Apujar significativament el sou del personal sanitari. El pròxim mes de juliol sabrem en què consisteix aquest increment a França
  2. Apujar el finançament de la sanitat un 50%, tal com va dir l’Informe del Cercle, “La malaltia de la sanitat”. Es podria assolir en cinc anys tot incrementant el pressupost sanitari un 10% anual
  3. Reduir la burocràcia de la sanitat i professionalitzar la governança i la gestió del sistema sanitari i dels centres que l’integren, tot posant als professionals sanitaris al davant de l’atenció a les persones i a la comunitat
  4. Construir una col·laboració territorial que garanteixi el contínuum assistencial entre Atenció primària-Hospital-Centre sociosanitari-Centre social, tot reforçant l’atenció als centres sociosanitaris i socials i l’atenció a les persones amb malalties cròniques
  5. Millorar la salut pública i comunitària, reforçant la xarxa de vigilància epidemiològica. Aquí em diferencio dels francesos, crec que cal invertir en salut pública perquè les desigualtats socials causades per la pandèmia són enormes.

28 de maig de 2020,
Lluís Bohigas Santasusagna
President del Cercle de Salut

Back To Top