skip to Main Content

LA DECLARACIÓ DE MITJÀ PROPI : UN MAL NEGOCI PEL SISTEMA DE SALUT.

Amb les últimes modificacions d’estatuts d’empreses públiques del Servei Català de la Salut –ICO, BST, IDI- i l’aprovació d’estatuts de noves empreses i consorcis –Consorci Sanitari de l’Alt Penedès i Garraf i  Salut Catalunya Central-  aprovades recentment pel Consell de Direcció culminen un procés que va començar fa uns anys de declarar “mitjà propi” a totes les entitats vinculades o dependents del Servei Català de la Salut :

L’entitat té la consideració de mitjà propi instrumental i servei tècnic del Servei Català de la Salut, així com de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, i de les entitats amb la condició de poder adjudicador que hi estiguin vinculades o que en depenguin, de conformitat amb la normativa sobre contractes del sector públic.

Les relacions de l’entitat amb els departaments i les entitats i ens dels quals sigui mitjà propi instrumental i servei tècnic no tenen naturalesa contractual i s’articulen mitjançant encàrrecs de gestió.”

En altres modificacions estatutàries precedents i als estatuts de les noves empreses participades s’establia perquè així ho disposa la legislació de contractació pública :

“L’empresa pública/consorci no pot participar en les licitacions públiques convocades pels departaments, els ens i les entitats dels quals té la condició de mitjà propi. No obstant això, quan no concorri cap licitador pot encarregar-se a l’empresa pública/consorci l’execució de l’activitat objecte de licitació pública”

Inicialment es va  engegar la modificació d’estatuts de les empreses participades per la Generalitat de Catalunya per evitar que aquestes entitats del sector públic haguessin d’ “anar a concurs” per ser contractades per l’administració per a la prestació dels seus serveis. Per assolir aquest objectiu hagués estat suficient amb declarar-se mitjà propi del SCS.  L’ús per aquest motiu d’aquesta tècnica merament instrumental ha perdut tot el sentit  perquè la nova legislació de contractació pública permet a l’administració competent en matèria de salut relacionar-se amb els seus proveïdors (entre ells els que pertanyen al seu sector públic) mitjançant l’anomenada acció concertada social que queda extramurs de la llei de contractes del sector públic.

Que és un mitjà propi instrumental i servei tècnic d’un poder adjudicador (1) segons la legislació de contractació pública?  

Doncs són aquelles persones jurídiques, de dret públic o privat, que compleixen simultàniament  tots els requisits següents  :

  1. Control, directe o indirecte, del poder adjudicador (ens controlador) sobre l’entitat que té la consideració de mitjà propi de manera que pugui exercir una influència decisiva sobre els seus objectius estratègics i decisions significatives . Existeix aquest control quan pot conferir-li encàrrecs que siguin d’execució obligatòria d’acord amb les instruccions fixades unilateralment pel poder adjudicador.
  2. La compensació econòmica al mitjà propi és mitjançant tarifes aprovades per l’ens controlador fixades atenent al cost efectiu del servei.
  3. Més del 80 per cent de les activitats de l’ens que té la consideració de mitjà propi ha de ser realitzada per a l’ens controlador que fa l’encàrrec o per altres entitats controlades per aquest.
  4. L’import de la contractació externa que pot fer el mitjà propi no pot superar el 50% del cost.
  5. La totalitat del capital o del patrimoni del mitjà propi ha de ser públic.
  6. Els estatuts del mitjà propi han de reconèixer expressament aquesta condició, prèvia conformitat o autorització expressa del poder adjudicador (ens controlador) del que vagi a ser-ho.
  7. El mitjà propi ha de tenir els mitjans personals i materials apropiats per a la realització dels encàrrecs.

Els encàrrecs que realitzen els poders adjudicadors a un ens qualificat com a mitjà propi no tenen la consideració de contractes sotmesos a la normativa de contractació pública. Ha quedat anihilada  la bilateralitat de la relació mitjançant un contracte (el concert sanitari) entre proveïdors que tinguin la condició de mitjà propi i el comprador de serveis.

L’Avant projecte de llei sobre formes de gestió de l’assistència sanitària amb càrrec a fons públics, a través del Servei Català de la Salut, que no va arribar a tramitar-se, posava de manifest amb tota la seva cruesa quina és la realitat d’un mitjà propi i què és un encàrrec de gestió :

Article 3.1 a) Absència d’autonomia decisòria respecte de l’entitat que efectua l’encàrrec,…

Article 3.4. Els encàrrecs s’instrumenten a través d’encàrrecs o d’ordres de realització obligatòria per l’ens instrumental –el mitjà propi- i, en tot cas, la supervisió de la seva correcta execució correspon a l’ens de control –el poder adjudicador.

Darrera d’aquest plantejament que aparentment sembla purament tècnic i instrumental s’amaga, o ja li va bé,  una determinada concepció de quin ha de ser l’esdevenidor de la provisió de serveis en el sistema públic de salut que no admet més que les fórmules de gestió directa i pretén construir un holding d’empreses participades pel CatSalut dirigit centralitzadament des del propi Servei Català de la Salut, a imatge i semblança de l’ICS.

A banda de que ens podríem qüestionar si són plenament ajustades a dret aquestes declaracions massives i genèriques i encreuaments de mitjans propis (tots ho són de tothom) i de l’ús indiscriminat d’aquest instrument, ens hem de plantejar :

Quines qüestions des del punt de vista del model d’organització de la provisió de serveis planteja aquesta  epidèmia de mitjans propis?

  • On queda l’autonomia de gestió quan el que rebran els mitjans propis són ordres d’obligat compliment?
  • On queda la col·laboració públic privada institucional a través de la participació en òrgans de govern de consorcis o fundacions públiques quan es foragita i veta en el futur la participació d’entitats privades perquè per tenir la consideració de mitjà propi la participació ha de ser íntegrament pública?
  • Què quedarà de la governança compartida en els òrgans rectors dels ens consorcials i les agències i en els patronats de les fundacions públiques?
  • Quin paper els queda a les entitats locals i altres entitats públiques que formen part dels consorcis malgrat també tenen formalment reconeguda la seva condició d’ens controlador del mitjà propi? Podran emetre instruccions que entrin en contradicció amb les del SCS?
  • Perquè es barra per sempre més la possibilitat de concórrer amb altres proveïdors privats quan el poder adjudicador decideixi prescindir del seu mitjà propi i convocar una licitació pública per contractar un servei o subministrament?
  • On queda la separació de funcions que malauradament molts ja donen per enterrada i que la condició de mitjà propi no fa sinó cavar una fosa més profunda?
  • Quin sentit té aquesta declaració urbi et orbi de mitjans propis : tots ho són de tothom en l’àmbit del sector públic de la Generalitat, més enllà de facilitar la vida a assessories jurídiques, als responsables de contractació i als òrgans de fiscalització i control?

Nogensmenys aquestes declaracions de mitjà propi encara es diuen menys en l’àmbit de la recerca en el que la col·laboració públic privada pel finançament de la investigació en ciències de la salut  és absolutament rellevant com també pot ser-ho la participació d’entitats privades en els patronats de les fundacions i consorcis de recerca.

Barcelona, 25 de juny de 2018.

LA JUNTA DIRECTIVA DEL CERCLE DE SALUT

 

(1) Són poders adjudicadors, entre d’altres : les administracions públiques, les fundacions públiques, les empreses públiques, els consorcis i les associacions constituïdes per les anteriors..

This Post Has One Comment
  1. Excel·lent argumentari! Opino que la gestió pública empresarial era el projecte més innovador i característic d’alló que anomenem model sanitari català. I això de “mitjà propi “ l’acaba d’ensorrar.
    No és d’ara , fa molt temps que dura i ha atravessat diverses etapes polítiques . Podríem dir que és “transversal” i està facilitat per l’administració sense que la política faci cap reflexió de model. Celebro que el Cercle defensi aquesta opinió .

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Back To Top