skip to Main Content

La integració social i sanitària: una oportunitat per fer millor la vida de les persones

Avançar cap a un model que integri l’atenció i la cura de les persones al llarg de la vida és un dels 12 objectius que el grup de treball Catalunya 2022, en el document RESET, Crida per reactivar el país hem considerat estratègics pel futur post-covid-19. Aquest model implica necessàriament visualitzar a la persona al centre de les polítiques i dissenyar el model d’atenció a partir de les seves necessitats des d’una mirada holística i potenciadora d’ella mateixa.

Per impulsar aquest model apostem per assignar un/a treballador/a social com a referent de cada persona des del dia que naixem i amb caràcter universal. De la mateixa manera que en salut i educació hi ha un accés universal, la referent social també ho ha de ser. Totes les persones tenim accés a un metge o metgessa de capçalera; per contra, l’accés al treballador/a social està estigmatitzat. La crisi de la covid-19 ens ha evidenciat la nostra vulnerabilitat i la necessitat de disposar d’un acompanyament en el nostre desenvolupament vital que ens ajudi a evolucionar de manera més integrada amb la comunitat, la cultura, l’educació i la salut.

Necessàriament aquesta visió integrada ens ha de fer plantejar determinats funcionaments dels diferents àmbits. De la mateixa manera que cada vegada hi ha una visió més interrelacionada amb l’educació i la cultura, també hi és en la salut i el vessant social.

De fet, el concepte de la integració social i sanitària no és nou ni a Catalunya ni al món. En els darrers anys hi ha hagut apostes com el PIAISS (Pla Interdepartamental d’Atenció i Interacció Social i Sanitària, del 2014) que ha volgut impulsar-la, tal com s’explica a l’informe del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya elaborat el 2018 (Col·lecció Estudis i informes núm.51).

En el mateix informe s’hi fa una aproximació històrica al concepte des del 1946 quan l’OMS, en la seva constitució, planteja la salut des d’una visió holística. Posteriorment altres Estudis i programes mencionats ho han anat abordant a través de diferents models i experiències a escala mundial i catalana, com la impulsada al Consorci d’Acció Social de la Garrotxa o la història social i clínica compartida de l’Ajuntament de Barcelona i del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Jordi Sevilla i Ignacio Riesgo exposen al llibre Qué está pasando con tu sanidad, que, en termes de salut, el 10% dels problemes tenen un origen genètic, un 20% un origen clínic, un 30% venen per aspectes socioeconòmics i un 40% derivats dels hàbits.

Ens hem preguntat mai si hi ha relació entre un descobert bancari i una entrada a urgències? O si hi ha relació entre les cirurgies de pròtesis de genoll amb persones que no tenen ascensor? O de la relació entre la solitud no desitjada i els ingressos hospitalaris?

És hora de poder resoldre situacions d’integració concretes per situacions de complexitat social i de salut. És el cas, per exemple, de l’atenció domiciliària de persones amb dependència: en determinats moments hi podem comptar fins a 7 professionals diferents interactuant amb la mateixa persona al domicili (àpats a domicili, treballadora social de referència, servei d’acompanyament a les activitats de la vida diària, neteja de la llar, infermeria domiciliària, metge/metgessa domiciliària, servei de teleassistència). També és el cas dels circuits integrats per a dones víctimes de violència masclista, actualment en molts territoris amb dèficit de coordinació territorial, o amb escassos circuits d’urgència i emergència, entre d’altres. També cal fer efectiu l’acompanyament i integració social per a les persones amb problemes de salut mental o amb alguna discapacitat per tal que puguin desenvolupar una vida plena.

Al mateix temps és hora de transitar cap a un model d’integració universal, amb un organisme que faci d’intermediari entre l’àmbit de salut i social, amb un sistema capitatiu de finançament. Cal un lideratge de les professionals com a puntals de la transformació, construït des de cada territori, amb un model que potenciï l’atenció primària i comunitària. I aquest nou model ha de tenir poder de decisió, garantir-ne la transversalitat, equitat en els sous i les condicions laborals de les professionals que hi treballen (independentment de si ho fan des de l’àmbit de la salut o social) i amb un expedient únic per persona.

Aquesta integració no ens hauria de portar a un estalvi de diners, però sí a un ús més sostenible dels recursos. La integració social i sanitària és una gran oportunitat per fer millor la vida de les persones i parteix d’un elevat consens en la visió.

Laura Peracaula Basagaña
Membre del grup d’experts Catalunya 2022
Agost 2021

Back To Top