L’acreditació sanitària a Catalunya: eina per promoure l’excel·lència que cal fonamentar en resultats de salut

El model d’acreditació dels centres d’atenció hospitalària a Catalunya es basa en el model de la Fundació Europea per la Gestió de la Qualitat (EFQM). Aquest model, dissenyat a finals de la dècada dels 80, va sorgir amb l’objectiu de posicionar les companyies europees en l’àmbit internacional, promovent la millora contínua i la qualitat. La seva filosofia, dirigida a promoure l’excel·lència sostinguda en un context de competitivitat global, innovació tecnològica i processos de treball orientats a satisfer les necessitats socials, ha estat fàcilment adaptable a l’àmbit sanitari. El model EFQM no es prescriptiu, cosa que permet adaptar-se a les necessitats de cada organització, tant públiques com privades, fent possible la integració amb altres models d’acreditació: ISO, Joint Commission of Acreditation, etc.

Catalunya, va ser pionera al 1981 en establir un sistema d’acreditació a l’Estat Espanyol, esdevenint un instrument fonamental per a la reordenació de la xarxa sanitària d’utilització pública amb titularitat mixta, que va esdevenir la base del Sistema Sanitari Catalana. Fins a les hores només els Estast Units disposaven d’ un sistema d’acreditació d’hospitals que va implementar amb la Joint Commission i que va inspirar el sistema d’acreditació de Catalunya (creat ad hoc). El sistema d’acreditació de Catalunya va permetre fer efectiva la primera gran reordenació sanitària del pais en classificar els centres sanitaris d’internament en centres d’assistència hospitalària de malalts aguts (els que varen superar el procés d’acreditació, sobre els quals es va crear la XHUP l’any 1985, actual Xarxa de Centres i Serveis d’Internament d’Utilització Pública), i en centres d’assistència de malalts crònics (els que no varen superar el procés d’acreditació, sobre els quals es va construir a primers dels 90 el Programa Vida als Anys i, després, la Xarxa de Centres i Serveis Socio-sanitaris d’Utilització Pública). D’ençà, les entitats del sector salut a Catalunya s’acullen a l’Acreditació Sanitària de Catalunya (ASdC), que guia i impulsa la millora progressiva i possibilita la contractació dels serveis del CatSalut. El model de l’AsdC (que segueix les directrius de l’ EFQM) es pot considerar un model de qualitat total, doncs permet establir estàndards en diversos àmbits com ara el lideratge, les persones, les estratègies, les aliances, els processos assistencials i de producció.

El sistema ASdC reconeix les organitzacions sanitàries que han demostrat una millora continuada dels processos de gestió en l’assoliment de resultats en un sistema que compta amb uns estàndards mínims a aconseguir i una revisió externa del sistema. Emperò, aquests estàndards de qualitat són, en la seva gran majoria, indicadors de processos i, per tant, presenten importants febleses en no reportar indicadors de salut amb resultats més finalistes que expressin la consecució de millores en la provisió de serveis de salut.

Els indicadors establerts per assolir l’acreditació han d’anar alineats amb el Pla de Salut de Catalunya i objectivar l’assoliment de millores en la salut de la població catalana. Resultats sobre la supervivència dels pacients de càncer, la disminució de les infeccions relacionades amb l’assistència sanitària o el nombre de persones fumadores amb un esdeveniment cardiovascular que han estat tractades en un programa per deshabituació tabàquica són exemples d’indicadors que permeten avaluar les polítiques sanitàries i la qualitat aportada pels proveïdors de salut.

El Pla de Salut de Catalunya, que constitueix el marc de referència per a totes les actuacions sanitàries públiques que es desenvolupen sota el paraigua públic de la Generalitat de Catalunya, té a com a objectiu principal assentar les bases per la millora de la salut i la qualitat de vida de la població. Es podria dir que el Pla de Salut es el “full de ruta” per fer front als principals reptes de salut que té la nostra societat, establint objectius definits, clars i mesurables que permetin guiar les accions dels plans directors i estratègics sectorials. En aquests moments el Pla de Salut 2016-2020 va finalitzar la seva vigència l’any passat sense que disposem d’un nou pla que marqui aquest “full de ruta” de la sanitat catalana. El Cercle de Salut vol mostrar la seva preocupació davant d’una situació de manca d’un instrument de planificació tan cabdal com és el Pla de Salut, el qual ha d’establir les grans línies estratègiques del nostre sistema, en un moment de crisis degut a la pandèmia de la COVID-19.

Així, semblaria lògic que les polítiques sanitàries incloses al Pla de Salut i als diversos plans directors i estratègics sectorials que es desenvolupen a Catalunya estiguin alineats amb l’altre gran actor en escena com és el CatSalut. El CatSalut és l’eix fonamental de l’ordenació sanitària del nostre país i té entre les seves competències planificar, finançar, comprar i avaluar els serveis sanitaris. L’alineació de tots els actors sota el paraigua del Pla de Salut és fonamental per assegurar la coherència en la contractació dels serveis i les prestacions sanitàries. El contracte actual amb el CatSalut, com a assegurador i comprador del sistema públic de salut, que paga els serveis amb una part fixa i una altra variable – que depèn de la consecució d’alguns objectius específics sovint seleccionats d’acord amb les necessitats polítiques i socials – és l’eix clau per a un sistema de col·laboració públic-privat basat en la compra de serveis. Tot i això, els requeriments que els centres sanitaris han d’acomplir, com a proveïdors que són del sector públic, no estan totalment arrenglats amb els objectius estratègics del Pla de Salut. I és que el sistema de salut de Catalunya és tant particular que els serveis sanitaris aconsegueixen la seva acreditació gràcies a reportar diversos processos dictats per l’EFQM – estàndards pels quals no son retribuïts i que no sempre estan en consonància ni amb els objectius del Pla de Salut, ni amb el que perceben com a contraprestació dels seus serveis.

Valdria la pena, doncs, revisar el sistema d’acreditació dels centres sanitaris, de forma que vagin en consonància amb les prioritats sanitàries del nostre país, demanat als proveïdors que no només presentin indicadors de procés (és a dir, si han fet o no un pla d’acció, si han posat en marxa un registre o si disposen de determinats recursos, etc.) sinó que es vagi més enllà i es reclami la consecució d’objectius d’acord amb els Plans vigents. Tornant als exemples anteriorment indicats, si el Pla de Salut estableix com a fita que el nivell d’infecció hospitalària ha de ser inferior al 7% i/o que la prevalença de tabac a Catalunya s’ha de reduir a menys d’un 24%, caldria que els centres sanitaris aportin dades objectivables amb accions d’activitat i de resultats de com s’acompleixen aquests objectius o, com a mínim, de com es treballa per fer-los possible.

En suma, aconseguir les fites de salut planificades pel nostre Govern gràcies als diferents instruments de planificació sanitària (Plans de Salut, plans estratègics, plans directors, etc) seria més fàcilment assolible si en el procés d’acreditació els proveïdors haguessin d’aportar indicadors objectivables que també es tinguessin en compte a nivell de contraprestació pel comprador de serveis. Seguint l’exemple del tabac a què ens referíem abans i com a exemple del que fa la Joint Commission als Estats Units, cal mesurar el nivell de qualitat dels centres hospitalaris d’acord amb si aquests inclouen en la seva cartera de serveis “assessorament i teràpia per deixar de fumar tractant almenys al 80% dels fumadors que han ingressat per infant de miocardi, pneumònia o fallada cardíaca a l’alta”, activitat per la qual haurien de rebre finançament de forma sistemàtica, com a part integrant de la seva activitat sanitària.

Tenim una nova oportunitat amb el futur Govern de Catalunya que, a més d’aprovar el nou Pla de Salut (exhaurit des de 2020), haurà d’entomar aquests reptes de l’ordenació i la gestió sanitària de manera que tots els actors claus del nostre sistema de salut s’alineïn i treballin en la mateixa direcció.

Junta del Cercle de Salut
Barcelona a 2 de Maig de 2021