Skip to content

L’avantprojecte de llei de fórmules de gestió de l’assistència sanitària amb càrrec a fons públics

S’ha presentat al Consell de Direcció del  Servei Català de la Salut per a la seva aprovació la memòria  preliminar de l’Avantprojecte de llei de fórmules de gestió de l’assistència sanitària amb càrrec a fons públics, a través del SCS, que alguns ja s’han apressat a titllar-la de promotora de la privatització quan encara no ha iniciat el seu recorregut.

Aquesta llei del tot necessària i complementària a la que ja es troba en tràmit parlamentari sobre contractes de serveis a les persones, té per objectiu transposar la Directiva europea sobre contractació pública que dóna un ampli marge als estats membres  per regular l’organització dels serveis a les persones (educatius, socials i sanitaris).

Les administracions competents tenen llibertat per prestar per sí mateixes aquests serveis o organitzar-los de tal manera que no calgui celebrar contractes públics. A l’Estat Espanyol la competència en aquestes tres matèries ha estat traspassada a les CCAA i per això són aquestes les que han de fer aquesta transposició legislativa. Seria una greu irresponsabilitat que la Generalitat no ho fes.

Es tracta doncs de, garantint els principis de transparència, publicitat, igualtat i no discriminació, dissenyar un model de gestió dels serveis sanitaris que tenen la consideració  en els tractats europeus de serveis públics d’interès general  i no  estan subjectes  a les regles de la competència ni, si així es disposa en una llei, han de estar subjectes a la legislació de contractes del sector públic.

La llei que es proposa, a més a més de la regulació de les fórmules de gestió de la provisió de serveis sanitaris finançats pel SCS,  té també per objecte: 1)  regular les xarxes que configuren el SISCAT: es modifica la fins ara existent xarxa de transport sanitari que es converteix en “xarxa de serveis de caràcter complementari” incloent-hi l’oxigenoteràpia, la diàlisis ambulatòria i la rehabilitació ambulatòria. La integració en aquesta s’ha de formalitzar mitjançant concurrència d’acord amb la llei de contractes del sector públic; 2) atorgar facultats al director del SCS per administrar el patrimoni propi o adscrit, i 3) modificar la regulació de les Entitats de Base Associativa (EBA) establint uns requisits propis de les empreses d’economia social per al seu funcionament.

En aquesta breu descripció del contingut de l’avantprojecte ens limitarem a abordar la qüestió principal que la motiva que és la de les fórmules de gestió no sotmeses a la legislació sobre contractació del sector públic, que genèricament la llei anomena, amb no massa encert des del meu punt de vista, formes de gestió indirecta.

Es defineixen a la llei quatre  supòsits :

1) la cooperació institucional vertical mitjançant encàrrecs de gestió a les entitats proveïdores  públiques que tenen la consideració de mitjà propi de l’administració: l’ICS, i les  empreses públiques i els consorcis en els que no hagi cap participació d’entitats privades i compleixin la resta de requisits que la pròpia llei senyala que no són altres que els establerts per la directiva europea de contractació pública.

2) la cooperació horitzontal per supòsits de prestació conjunta del servei. Es deu referir a fórmules  associatives en les que participi l’SCS, però ni la memòria ni el text de l’avantprojecte de llei ho deixen prou clar.

3) la concertació amb entitats d’economia social: pressumptament, ja que la llei no deixa clar què s’entén per entitats d’economia social, serien fundacions, associacions sense afany de lucre, ordes religioses,  cooperatives, societats laborals, mutualitats de previsió social, les EBA quan s’adaptin a la seva nova regulació, i altres que puguin ser catalogades com a tals, amb exclusivitat. I

4) la cooperació directa amb associacions de voluntaris, ONG’s…

En aquesta classificació no està inclòs tot l’univers d’entitats que actualment presten serveis en règim de concert per compte del CatSalut.  No ho estan les entitats de naturalesa mercantil amb afany de lucre que queden relegades a un rol supletori en el SISCAT, malgrat en alguns àmbits de la xarxa d’internament no es pot afirmar que la seva presència sigui irrellevant –sociosanitari, salut mental i addiccions-   i  la seva contractació  s’haurà d’efectuar  a través alguna de les fórmules establertes en la normativa sobre contractació pública. Però tampoc queda clar si  estan incloses, d’entrada, les entitats públiques prestadores de serveis del món local en les que no tingui cap participació l’SCS, és a dir, que no personifiquin una  fórmula de “prestació conjunta” de serveis, pensem en les societats anònimes municipals (Reus, Amposta, Mora, Valls, Badalona) els organismes autònoms locals (Berga) i els consorcis  en els que no participa la Generalitat de Catalunya (Garraf, Vilafranca del Penedès, Vilanova).

En tots els  casos la relació entre l’SCS i el proveïdor –públic o privat- serà de naturalesa no contractual i s’instrumentarà a través de convenis que s’anomenen encàrrecs de gestió,  convenis de cooperació, concerts sanitaris i acords de cooperació, en funció de quin sigui el supòsit d’entre els quatre descrits.

Fins aquí una breu descripció del contingut de l’avantprojecte de llei que arrenca amb polèmica i que definirà el futur de l’organització dels serveis del sistema sanitari públic català i de la relació entre els proveïdors  i el seu finançador. És per això que des del CERCLE DE SALUT, d’acord amb les nostres  finalitats fundacionals, volem obrir un espai d’opinió i debat rigorós i seré sobre aquest avantprojecte de llei  i us convidem a tots  a participar-hi a través d’aquest blog així com a assistir a la jornada  que properament organitzarem.

Finalment un apunt pel debat que proposem: no s’ha de confondre la regulació de les fórmules de gestió que no comporten l’aplicació de la normativa sobre contractació pública, amb els principis que han de guiar  l’acció concertada dins del sistema públic de salut i els necessaris  mecanismes de transparència, control i retiment de comptes que a ben segur han d’existir.

Barcelona, 5 de març de 2017.

Francesc José María Sánchez
Advocat. Secretari del Cercle de Salut

This Post Has 0 Comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Back To Top