L’AVANTPROJECTE DE LLEI PER LA QUAL ES MODIFIQUEN NORMES PER CONSOLIDAR L’EQUITAT, UNIVERSALITAT I COHESIÓ DEL SISTEMA NACIONAL DE SALUT

Es troba en període d’informació pública l’Avantprojecte de Llei per la qual es modifiquen diverses normes per consolidar l’equitat, universalitat i cohesió del Sistema Nacional de Salut, que introdueix modificacions en diverses lleis (Llei General de Sanitat, Llei de Cohesió i Qualitat del SNS, Reial Decret Llei 16/2012) i reials decrets.

L’article 1 de l’avantprojecte proposa la modificació de la Llei 14/1986, de 25 d’abril, General de Sanitat, omplint l’article 47 que estava sense contingut des que va ser derogat per la Llei 16/2003, de 28 de maig.

Aquest nou article 47 consta de 3 apartats, el primer i segon que reprodueixen textualment l’article únic de la Llei 15/1997, de 25 d’abril, sobre habilitació de noves fórmules de gestió del Sistema Nacional de Salut que es deroga i un apartat tercer del següent tenor:

3. En el marco de la gestión del Sistema Nacional de Salud, la prestación y gestión de los servicios sanitarios y sociosanitarios se llevará a cabo preferentemente mediante la fórmula de gestión directa de carácter público. El recurso excepcional a otras fórmulas de gestión habrá de contar obligatoriamente con una memoria que justifique desde el punto de vista sanitario, social y económico la necesidad de acudir a ellas, teniendo en cuenta, con carácter previo, la utilización óptima de sus recursos sanitarios propios y demás criterios previstos en la presente ley.

L’establiment de les fórmules de gestió directa de caràcter públic com a fórmules de gestió preferent per a la gestió dels serveis sanitaris i sociosanitaris, no s’instrumenta en la Llei 9/2017, de contractes del sector públic  (LCSP) contràriament a allò que s’afirma  en el preàmbul de l’Avantprojecte de llei, més aviat al contrari, el que mandata aquella llei als poders adjudicadors és que respectin el principi d’estabilitat pressupostària i actuïn per a la realització dels seus objectius institucionals d’acord amb els principis de necessitat, idoneïtat i eficiència.

Així mateix, la LCSP reprodueix la Directiva europea de contractació pública que dona llibertat als estats membres per regular mecanismes extracontractuals per relacionar-se les administracions públiques amb entitats privades per a la prestació de serveis d’atenció a les persones. L’ art. 11.6 LCSP  reprodueix literalment aquesta Directiva i obre la porta al fet que quedi exclosa de la legislació de contractació pública la prestació de serveis d’atenció a les persones.

La Disposició Addicional 49a LCSP habilita les CCAA perquè, en l’exercici de les competències que tenen atribuïdes, legislin articulant instruments no contractuals tenint en compte que la gestió dels serveis socials, sanitaris i sociosanitaris està traspassada, en el que s’ha vingut a anomenar acció concertada social que la majoria de CCAA han regulat mitjançant lleis autonòmiques i forals.

L’articulat de l’apartat tercer de l’article 47 obeeix, sens dubte, a la controvertida  experiència del model concessional per a la construcció i gestió d’hospitals públics, amb o sense bata blanca, desenvolupat per les CCAA  valenciana i madrilenya. Però oblida que la col·laboració  publicoprivada per a la gestió dels serveis sanitaris i sociosanitaris no queda circumscrita a aquest model de concessió administrativa. Existeixen diversitat de fórmules de col·laboració, no sempre ben delimitades les unes de les altres: els concerts amb entitats sense ànim de lucre, els convenis (en cas d’hospitals privats els convenis singulars de vinculació al SNS), els contractes de serveis regulats per la LCSP, des de l’entrada en vigor de la LCSP i de les diverses lleis autonòmiques que van desenvolupar la Directiva europea de contractació, els concerts socials concebuts com a instruments no contractuals exclosos de la LCSP i les subvencions.

Aquestes altres fórmules de col·laboració de les administracions públiques amb entitats privades, amb preferència cap a aquelles que no tenen ànim de lucre, tenen un arrelament històric en el desenvolupament de Sistema Nacional de Salut, particularment a Catalunya.

Però el més significatiu és que la regulació de l’apartat 3 del nou article 47 LGS envaeix les competències de les comunitats que tenen traspassada la gestió dels serveis sanitaris i sociosanitaris, regulades en els seus respectius estatuts d’autonomia, per tots l’article 162 de l’Estatut d’ Autonomia de Catalunya de 2006 que atribueix a la Generalitat de Catalunya, en matèria de sanitat i salut pública, la competència exclusiva sobre l’organització, el funcionament intern, l’avaluació, la inspecció i el control dels centres, serveis i establiments sanitaris i sociosanitaris.

Com estableix l’apartat 2 de l’article 47 proposat: correspon a les CCAA, en l’àmbit de les seves competències, determinar  com  s’ha de dur a terme la prestació i gestió dels serveis sanitaris i que aquesta gestió es pot dur a terme amb mitjans propis (gestió directa) o mitjançant convenis o contractes amb entitats públiques o privades. En el cas de Catalunya, amb preferència per a les entitats sense ànim de lucre, que s’adscriuen funcionament al Servei Català de la Salut.

No cal dir que l’escrupolós respecte al marc competencial de l’Estat i de les CCAA, establert a la Constitució i als Estatuts d’Autonomia, fou la base sobre la qual es fundà el pacte entre les forces polítiques i les institucions que va fer possible l’aprovació en seu parlamentària de la Llei General de Sanitat, per la qual cosa l’aprovació d’aquest Avantprojecte de llei en els termes que se’ns proposa esbotza el Sistema Nacional de Salut que resultà d’aquell pacte, el qual constitueix un dels pilars bàsics de l’Estat del Benestar, i posa en risc el sistema sanitari integral d’utilització pública  de Catalunya.

Per tot el que s’ha exposat, proposem que se suprimeixi l’apartat 3 del nou article 47  de la Llei 14/1986, de 25 d’abril, General de Sanitat, previst a l’Avantprojecte de llei per la qual es modifiquen diverses normes per consolidar l’equitat, universalitat i cohesió del Sistema Nacional de Salut,  així com el paràgraf del preàmbul de l’esmentat avantprojecte de llei que el justifica.

Barcelona  2 de desembre de 2021.

JUNTA DIRECTIVA DEL CERCLE DE SALUT