Skip to content

Lleialtat, diversitat i complicitat, 3 valors a preservar en el sistema català de salud.

Tot i estar un xic allunyat de la dinàmica política actual, la convocatòria del Cercle de Salut a presenciar i participar en un debat m’ha permès recuperar grates sensacions que el model sanitari català acostuma a oferir. Fins i tot n’és un interesant exemple a seguir.

En efecte, el passat dijous dia 6 d’abril un bon nombre de persones vam poder viure un intens debat sobre els projectes legislatius que el Govern està promovent, amb la finalitat d’adaptar l’actual legislació que regula els models de contractació de serveis a les persones, entre els que es troben els referents a la salut, a les normatives europees. De la meva assistència a l’esmentada sessió, en vaig treure diverses conclusions-constatacions que he cregut oportú compartir amb els que tenen la voluntat de participar en aquest debat a través del Blog que el Cercle de Salut ofereix.

En primer lloc vaig tenir ocasió de constatar el respecte i la lleialtat que els components del denominat sector salut, tenen a la autoritat sanitària, representada en aquesta ocasió pel Director del Servei Català de la Salut. És veritat que algunes de les intervencions van mostrar una contundent capacitat crítica, però no és menys cert que tant la receptivitat del Director, com l’actitud dels que van intervenir, feien gala de la confiança i el respecte dispensats per uns i altres, cosa que considero un bon senyal. Una de les claus que caracteritzat el desenvolupament del model català de prestació de serveis de salut, és precisament la generació de complicitats.

També vaig constatar la manca, per no dir absència absoluta, de capacitat de transmetre els valors del model. En efecte, percebre que encara avui dia apareguin dubtes sobre el caràcter públic del model, resulta absolutament depriment. Les responsabilitats venen de temps endarrere, en que, segurament per enutjós, vam obviar aquesta discussió i ens vam deixar dominar per l’evident caràcter endogàmic que domina les relacions del sector salut.

Per fi, malgrat no es tracti d’un tema que afecti als projectes legislatius que han suggerit el debat, voldria compartir en el Blog la constatació de les profundes modificacions que s’estan duent a terme en la composició de la titularitat de moltes de les organitzacions prestadores de serveis lligades al territori i també al cap i casal.

Una de les riqueses que el model català oferia prové del respecte que va voler tenir amb el teixit territorial existent al país. Aprofitant la implicació de sectors i institucions lligades a aquell territori, es van convertir en complicitats per construir un nou model de prestació de serveis, basat en l’equilibri territorial.

En efecte, la quasi poètica composició d’alguns dels patronats que regentaven els hospitals al llarg i ample del territori, va ser reinterpretada per la emergent autoritat sanitària, amb la implicació dels agents locals, sobre tot ajuntaments, convertint-la en implicació de la societat civil. Doncs bé, aquesta riquesa, aquest valor, està desapareixent de forma, per a mi, alarmant. De manera que la composició dels actuals consells que ostenten la titularitat dels centres prestadors de serveis, passa a ser majoritàriament del Servei, amb la qual cosa no solament es perd la riquesa de la diversitat i la complicitat territorial, sinó que es desdibuixa la veritable separació de funcions, que, amb la mateixa diversitat, són característiques fonamentals del model.

Josep Abelló.

This Post Has 0 Comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Back To Top