Nous criteris per determinar quines entitats poden ser considerades mitjà propi

Les conclusions d’un Grup de treball transversal creat per determinar quines entitats del sector públic de la salut de la Generalitat de Catalunya han de tenir la consideració de mitjà propi han determinat que no reuneixen els requisits per tenir atribuïda aquesta condició la major part de les empreses i entitats participades adscrites i o vinculades al CatSalut (34) o al Departament de Salut (16) aquestes últimes bàsicament pertanyents al camp de la recerca.

Segons les conclusions del Grup de treball, que estava presidit per la cap de l’Oficina de Racionalització del Sector Públic, només poden ostentar la consideració de mitjà propi personificat, tinguin o no tinguin reconeguda la condició en els seus Estatuts, les sis (6) entitats següents:

• Banc de Sang i Teixits (només en la branca d’activitat que té exclusivitat : la sang).
• Institut Català d’Oncologia.
• Institut de Diagnòstic per la Imatge.
• Consorci del Laboratori Intercomarcal de l’Alt Penedès, l’Anoia i el Garraf.
•  Coordinació Logística Sanitària, AIE. I
•  Logaritme Serveis Logístics, AIE.

Bàsicament dues són les raons per a l’exclusió d’entitats del sector públic de salut de l’univers dels mitjans propis:

1) Es tracta d’entitats que han estat creades en funció de la potestat d’autoorganització de la Generalitat per desenvolupar competències pròpies en règim de descentralització per prestar serveis sanitaris als ciutadans i no poden ser considerades mers instruments.

2) El seu finançament actualment és en funció de línies assistencials i base poblacional a partir d’un règim tarifari comú a tots els centres concertats com a contraprestació per la prestació dels serveis sanitaris i el que s’hauria d’aplicar a una entitat considerada mitjà propi no pot ser el mateix perquè només es pot retribuir el cost real del servei d’acord amb el disposa l’article 32.2 de la Llei de Contractes del Sector Públic.

El Cercle de Salut en el seu manifest “La declaració de mitjà propi: un mal negoci pel sistema de salut”, de 26 de juny de 2018, va qüestionar per raons de diferent índole la proliferació d’entitats públiques participades per la Generalitat de Catalunya que es declaraven mitjans propis de la Generalitat i de tot el seu sector públic.

Bàsicament les raons per qüestionar el que anomenàvem “epidèmia” de mitjans propis tenia a veure amb el model d’organització de la provisió de serveis i les seves relacions internes. Enteníem que la consideració de mitjà propi de les entitats proveïdores de serveis adscrites i o vinculades a l’administració de salut tenia efectes perniciosos per què:

1) Anul·lava la seva autonomia de gestió al rebre ordres d’obligat compliment.

2) Impossibilitava la col·laboració públic privada institucional a l’haver de foragitar dels seus òrgans de govern a les entitats privades.

3) Quedava reduïda al no res la governança compartida en els òrgans rectors dels consorcis sanitaris. I

4) S’enterrava una de les característiques del nostre model : la separació de funcions.

5) Impedia participar en licitacions públiques de contractes convocades pels departaments o entitats de les que es declaraven mitjà propi.

Així doncs, benvinguts siguin aquests nous criteris que tornen a posar, des del nostre punt de vista, les coses en el seu lloc : possibilitat d’exercir una autonomia de gestió plena, possibilitat de tornar a establir la col·laboració públic privada en els consorcis sanitaris, governança compartida amb altres partícips –públics o privats- en els òrgans de govern de les institucions, manteniment de la separació de funcions amb desagregació de rols entre l’administració sanitària (regulació, planificació i finançament) i els proveïdors (prestació de serveis) i legitimitat per concórrer amb altres proveïdors privats quan un poder adjudicador liciti un contracte de serveis o subministraments.

Ara queda per definir quines fórmules o models de relació s’han d’establir d’entre les que es poden utilitzar que no sigui l’encàrrec de gestió al mitjà propi, tenint en compte l’oportunitat que van obrir les directives europees i va recollir la llei de contractes del sector públic de 2017 que les va transposar , que van autoritzar a que la relació de les administracions públiques amb els proveïdors de serveis d’atenció a les persones, inclosos els serveis de salut, pugui desenvolupar-se a través d’un instrument no contractual –el concert social- al marge de la regulació de la llei de contractes.
Properament el Cercle de Salut organitzarà un jornada per debatre l’abast dels actuals criteris per determinar quines entitats reuneixen els requisits per ser mitjans propis i la seva repercussió en el sistema de salut català i en el desenvolupament del nostre model sanitari que entenem que d’entrada ha de ser positiva.

Barcelona, 23 de gener de 2019.

Francesc José María Sánchez
Secretari del Cercle de Salut.