skip to Main Content

Posicionament del Cercle de Salut sobre l‘acord de govern per la investidura de Pere Aragonès en l’àrea de salut i social (prioritats programàtiques sectorials. Eix 1. Garantir l’estat del benestar i promoure la cohesió social)

L’Eix 1. Prioritats programàtiques sectorials de l’Acord de Govern per la Investidura de Pere Aragonès, rubricat per Esquerra Republicana de Catalunya i Junts x Catalunya, constitueix una relació de compromisos i actuacions a desplegar en les àrees de Salut i Serveis Socials que, més enllà de la Investidura, permet albirar les línies estratègiques del Programa de Govern en aquestes matèries. Les referides línies estratègiques s’inspiren, al nostre entendre, en algunes de les conclusions del document “30 mesures per enfortir el Sistema de Salut”, elaborat pel Comitè d’Experts per a la Transformació del Sistema Públic de Salu, presentat el mes de setembre de l’any passat.

En aquest sentit, valorem positivament la iniciativa de promoure un Pacte Nacional de Salut amb la participació de partits, institucions sanitàries, administracions, organitzacions socials i professionals, i societat civil, que consolidi el Sistema de Salut de Catalunya i permeti preservar-lo de les discrepàncies polítiques entre partits.

Així mateix, el compromís de dotar el pressupost destinat a polítiques sanitàries i socials amb la xifra de 5.000 milions d’euros addicionals durant els propers cinc anys, que va evidenciar el Cercle de Salut i que va ser recollida pel Comitè d’experts, fa palès la necessitat per contribuir a la superació de l’infra-finançament endèmic del Sistema de Salut de Catalunya.

Igualment, la creació d’una Agència Social i Sanitària per a les persones, com a gestora del conjunt de recursos sociosanitaris per a la gent gran i la diversitat funcional, amb la participació dels Departaments de Salut i de Drets Socials (de nova creació, ara desvinculat de Treball), en estreta relació amb els ens locals, és una exigència inajornable atenent la prevalença de les malalties cròniques fruit de l’envelliment progressiu de la població i la necessitat d’aixoplugar els dispositius sanitaris i socials sota una única mirada estratègica. No cal dir que aquesta exigència, sentida ja de fa uns anys ha pres encara més cos, si cap, arran de la pandèmia. Esperem que aquest projecte tingui millor sort que els intents anteriors de coordinar/integrar l’atenció a les persones social i sanitària (ProDep, PIAISS, etc.).

En la mateixa línia, el compromís de reforçar l’atenció primària i comunitària amb el desplegament i l’impuls del Pla d’Enfortiment de l’Atenció Primària amb una injecció econòmica de 300 M€ en concepte d’inversió en els pròxims 3 anys, i millorar el finançament fins a un 25% del pressupost de Salut, està en la línia de dotar el Sistema de Salut de Catalunya amb uns serveis d’atenció primària i comunitària resolutius i ben dotats, capaços de donar una resposta adequada a les necessitats sanitàries i socials creixents dels ciutadans i ciutadanes, com ja s’ha posat de manifest amb motiu de la pandèmia. És de destacar la voluntat expressada de promoure l’autogestió -que entenem s’ha de concretar tant en la línia de dotar els equips d’atenció primària d’una autèntica autonomia en la gestió dels recursos humans i econòmics, com en la línia de fomentar models d’organització participats per professionals-, i millorar la integració que amb la resta de recursos, nivells assistencials i agents implicats, objectius ambdós que creiem necessaris i compartim plenament.

Pel que fa a la gestió de la pandèmia, l’Acord que ens ocupa conté un seguit d’objectius operatius tant pel que fa al desplegament del Pla de Vacunació, com a la implementació del testeig massiu d’antígens i PCR, aprofitant a l’efecte l’estesa xarxa sanitària i de farmàcia del país; la millora del sistema de rastreig; el reforç de l’ús de les mascaretes); l’adopció de mesures de restriccions de forma no centralitzada a cada territori i, també, el diàleg continuat de les autoritats sanitàries amb els sectors afectats per sospesar i conjuminar adequadament la salut i l’activitat econòmica, sense oblidar el seguiment exhaustiu de l’impacte de la pandèmia sobre les dones. Esperem que tot plegat s’implementi tenint en compte les lliçons apreses durant la gestió de la pandèmia i seguint les recomanacions dels experts.

La pandèmia també ha posat de manifest la necessitat de reforçar i fer més eficaços i operatius els serveis encarregats de l’atenció a la salut mental, atesa l’augment de prevalença d’aquestes malalties que s’ha observat en els darrers mesos. En aquest sentit, la iniciativa d’aprovar un Pacte Nacional per a la Salut Mental, elaborat des del consens amb el sector que permeti impulsar un model d’actuació integral i comunitari a través d’accions a tot el territori per a la cura de la salut mental i emocional, en especial dels joves i els grups vulnerables, ens sembla una bona iniciativa , que s’ha de traduir en una millora de la xarxa de serveis de salut mental, posant fi a unes mancances i infradotacions sistèmiques que s’arrosseguen històricament. Tanmateix en aquest capítol trobem a faltar un compromís de millorar el finançament de la xarxa, a totes llums necessari.

De la mateixa manera, és imprescindible consolidar una sòlida Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) que faci possible l’execució de les polítiques de país que fomenti la salut individual i col·lectiva. Una Agència que millori la vigilància epidemiològica i treballi per la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia. Cal la reformulació de l’ASPCAT, per potenciar les estructures, les polítiques i les dotacions pressupostàries i de professionals destinades a la vigilància epidemiològica. Aquesta reformulació és del tot necessària, però a l’ensems cal millorar el finançament d’aquest dispositiu que és crucial per fer front a les situacions emergents que poden ser molt sostingudes en el temps, com s’ha vist, i reformular organitzativament, no tan sols la vigilància epidemiològica, sinó també la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia, així com la protecció de la salut, funcions que requereixen dispositius especialitzats i específics d’una alta capacitat resolutiva, tant per prevenir com per atendre situacions d’emergència. Cal que la salut pública deixi de ser la ventafocs del sistema de salut de la qual només ens en recordem quan ens trobem de davant de crisis sanitàries com la provocada per la pandèmia de la COVID-19. Per això cal que el govern tingui en compte la proposta del Comitè d’Experts per a la solidesa de la salut pública que va més enllà del desplegament de l’ASPCAT: establiment d’un model de vigilància i intel·ligència epidemiològica i potenciar les intervencions interdepartamentals de “salut a totes les polítiques”.

L’Acord de govern centra en la recerca i la innovació en salut, la biomedicina i la biotecnologia el motor de la transformació del Sistema de Salut de Catalunya, mitjançant el desenvolupament del Pla Estratègic de R+I en salut (PERIS) i la consolidació de l’aliança de coordinació estratègica entre els instituts de R+I, dues eines valuoses -més consolidada la una, més incipient l’altra- que han de ser aprofundides. El desenvolupament del PERIS passa, al nostre entendre, per obrir aquesta eina a totes les entitats del Sistema de Salut de Catalunya (SISCAT), qualsevol que sigui la seva naturalesa jurídica, i el de l’aliança IRISCAT per configurar un marc de col·laboració científica estable entre totes les institucions que s’hi han adherit que faci possible, entre altres objectius, la prestació dels serveis que siguin precisos mitjançant instruments no contractuals a l’empara de l’article 8 de la mateixa Llei de contractes del sector públic. És d’assenyalar que la recerca i la innovació en salut és també tributària d’un ampli ventall de mesures contemplades en el punt 3. Educació i formació en la Societat del Coneixement per generar oportunitats (Universitats i Recerca) del mateix Eix 1. Això no obstant, trobem poc ambiciós el compromís d’arribar a un finançament del 2,12% del PIB al final de la legislatura, del qual només el 0,75% serà a càrrec de fons públics.

Finalment, aquest conjunt d’objectius estratègics i mesures programàtiques es completa amb diversos compromisos pel que fa als professionals del sector salut entre els quals es recullen la millora de les condicions laborals i retributives dels i les professionals, incorporant-ne de nous tipus de professions i professionals dintre del sistema de salut (investigadors bàsics, epidemiològics, bioinformàtics, etc.); incrementar les retribucions d’aquests professionals i persones treballadores del Sistema de Salut de Catalunya, fins a igualar-lo a la mitjana de la Unió Europea tenint en compte realment el treball per objectius; augmentar l’oferta pública de places de professionals sanitaris i socials per reduir l’eventualitat a tot el sector, mesures totes elles necessàries especialment en un context en el qual l’esforç i el desgast de les persones treballadores que integren el Sistema de Salut de Catalunya ha estat molt notable, tot afegint la voluntat de desenvolupar un programa de captació i retenció de professionals de la salut en zones amb una baixa presència històrica mitjançant incentius econòmics i de carrera professional específics, facilitant l’accés ràpid a una formació que permeti la seva progressió, mesura aquesta de caràcter operatiu que és especialment necessària per garantir el principi d’equitat i el dret d’accés dels ciutadans al Sistema de Salut de Catalunya en condicions d’igualtat.

Tanmateix, trobem a faltar en aquest Acord de Govern per a la Investidura un compromís explícit d’enviar al Parlament en la primera part de la legislatura un Projecte de Llei de formes de gestió no contractuals de l’assistència sanitària amb càrrec a fons públics (que ha d’incloure la concertació sanitària), a què ve obligat el Govern en virtut de la disposició final 2ª de la Llei 5/2020, de 29 d’abril, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic, i un Projecte de Llei de Contractes de Serveis a les Persones, que constitueixen eines imprescindibles per a la transposició de les Directives 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer, sobre adjudicació de concessions i contractació pública, respectivament, i per a la definitiva configuració del Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT).

Per últim, també ens preocupa la manca d’al·lusió al paper dels proveïdors de serveis d’atenció a les persones més enllà de la referència a “preservar preeminència de la gestió pública”, i de la relació d’aquests amb el planificador i amb el finançador de l’atenció sanitària. L’Acord omet qualsevol referència a la col·laboració publicoprivada que ha estat un dels pilars del desenvolupament del model sanitari i del sistema de serveis socials en el nostre país. Considerem que el govern hauria de fer seu el capítol sobre Modernització de la Gestió dels Centres del document de “30 Mesures per Enfortir el Sistema de Salut” del Comitè d’Experts i reformular el contracte i la governança de les institucions, en particular, d’aquelles en les que participa la Generalitat de Catalunya.

En definitiva, l’Acord de Govern analitzat té, al nostre entendre, forces elements d’interès en la línia d’incorporar mesures de consolidació i millora del Sistema de Salut de Catalunya en un moment en el qual es requereix un nou impuls a conseqüència de la tensió a què s’ha vist sotmès en el context d’una pandèmia que l’ha posat irremissiblement a prova, Des del Cercle de Salut, pensem que les línies generals de l’Acord dibuixen un full de ruta que pot ajudar a millorar la situació del nostre sistema sanitari, no obstant caldrà veure com aquests acords són finançats i es materialitzen i implementen de forma que es millorin les condicions laborals dels professionals de la salut, la qualitat de l’atenció sanitària i l’equitat d’accés a les prestacions de la població de Catalunya.

Barcelona, 25 de maig de 2021.

JUNTA DIRECTIVA CERCLE DE SALUT

Back To Top