Què li passa a l’Atenció Primària?

Estic jubilat i apartat del dia a dia de la sanitat, però les darreres macromanifestacions sobre l’Atenció primària a Madrid i a molts altres llocs, m’han portat a preguntar-me: Que li passa a l’Atenció primària?

Amb aquest esperit vaig seguir el Seminari organitzat per FUNCAS sobre l’Atenció primària que va incloure una conferència de Vicente Ortun i unes rèpliques de dos metges molt significats d’atenció primària, la Dra. Remedios Martin, presidenta de SEMFyC i el Dr. Juan Simó i que es pot veure per Youtube.

La conferència d’en Vicente està molt bé i us la recomano, però el que em va interessar més va ser la rèplica de la Dra. Remedios Martin. La Dra. Martin va dir en vàries ocasions que l’AP necessitava un Canvi de model de 180°. Vaig seguir amb interès la seva exposició per esbrinar quin model d’Atenció primària proposava la SEMFyC, però em va semblar que el que demanava eren canvis de gestió i més diners. En un resum final diu que el nou Model consisteix en: 1. Autonomia dels metges per organitzar les consultes, 2. Directors clínics i 3. Increment important de pressupost.

La intervenció de la Dra. Martin em va fer recordar la Reforma de l’Atenció Primària que es va fer l’any 1985, ara fa 38 anys. Allò sí que va ser un canvi de model! Abans els metges cobraven per nombre de cartilles assignades, és a dir, els seus ingressos eren capitatius, bé que per manca de coneixement de les persones cobertes, la Seguretat social pagava per cartilles. La Reforma va funcionaritzar els metges d’atenció primària que van passar a cobrar un sou i tenir una plaça fixa. El sistema de la Seguretat Social i la Reforma ho he explicat en un llibre que he escrit sobre el període 1980-88 quan va ser Conseller de Sanitat el Dr. Laporte i que ha publicat el Departament de Salut l’any passat en commemoració del centenari del seu naixement. Aquí pots llegir el capítol que he dedicat a l’Atenció Primària.

Els models d’atenció primària, en funció de com es paga al metge, són: 1. Capitatiu, 2. Sou i 3. Acte mèdic. Als anys 80, les forces polítiques progressistes van proposar construir un model sanitari similar a l’anglès, es a dir un Servei Nacional de Salut. El cas de l’atenció primària va ser curiós, doncs els metges cobraven aleshores de manera similar a la capitació anglesa, és a dir no calia reformar l’atenció primària per assimilar-la al Servei Nacional de Salut. En canvi, es va optar pel model “Cubà” és a dir, que els metges fossin funcionaris. La majoria de països paguen a l’atenció primària bé per capitació o per pagament per acte, de fet aquí som un dels pocs països al món que els metges d’atenció primària són funcionaris, junt amb Cuba i Mongòlia, tal com va recordar el Vicente.

Tot i que la primera proposta d’en Vicente va ser finançar la primària per capitació, no sembla que aquest sigui el canvi de model que proposa la SEMFyC. Per altra banda Vicente ens va recordar que el projecte de llei sobre Equitat que hi ha actualment al Congrés dels Diputats vol abolir qualsevol fórmula de gestió que no sigui la gestió directa dels serveis i, per tant, busca la funcionarització de tot el personal sanitari públic.

Em va resultar curiós observar que els aspectes que no funcionen avui de l’atenció primària són els mateixos que fa 40 anys: burocratització, manca de temps a la consulta, excés de visites. La Dra. Martin va proposar limitar les visites diàries a 35, i no les 70 que tenen els metges. Ara fa 40 anys, tenien 60 visites per dia. Una gran diferència entre ara i llavors són les substitucions dels metges. Ara hi ha una bossa de metges contractats a precari per fer les substitucions, llavors cada metge es pagava el substitut de la seva butxaca.

Barcelona, 7 de març de 2023.

Lluís Bohigas Santasusagna
Economista i expresident del Cercle de Salut