skip to Main Content

S’apropen retallades

Com? Després d’un any que la població ens ha aplaudit i que els polítics i els mitjans de comunicació s’han dedicat a lloar la sanitat pública com la “joia de la corona”, ara venen retallades?. Doncs sí, i tal com va passar l’any 2010, ens  assabentem gràcies a Europa. El Gobierno de la Nación ha presentat la “Actualización del Programa de Estabilidad” a Brussel·les aquest divendres passat i diu, sense cap vergonya, que la despesa sanitària pública que l’any 2020 va ser del 7,6% del PIB, baixarà al 6,4% l’any 2023, i al 6,2% el 2024, és a dir un 18% menys. El Gobierno ens diu una cosa a nosaltres, però a Europa ha de dir la veritat, i al Gobierno més progressista de la història la sanitat els hi importa ben poc per no dir gens.

Aquesta informació m’ha recordat el que va passar l’any 2010. El Gobierno de Rajoy havia de presentar els comptes a Europa per aconseguir diners, si fa o no fa com avui, i per quadrar els comptes van retallar en sanitat. Per què en sanitat, si la gestionen les CCAA? Doncs precisament per això, perquè el Gobierno es treu de sobre el mort i el passa a les CCAA. El Gobierno no retalla la sanitat, el que fa es escanyar les CCAA, i aleshores són aquestes les que tenen que retallar la sanitat. Recordeu? Els autors de les retallades del 2010 foren el president Mas i el conseller Boi Ruiz, mentre el Ministro de Hacienda, el Sr. Montoro, mirava cap a un altre costat. Ara passarà si fa o no fa el mateix, la Ministra Montero, que per cert va ser consellera de sanitat a Andalusia, s’encongirà d’espatlles i els culpables de les retallades seran el president Aragonès i el que li toqui la cadira enverinada de Salut.

La situació és sempre igual, ja ho diu la dita espanyola “quién parte y reparte, se queda la mejor parte”, i això el Gobierno ho sap fer molt bé. Bé, no totes les CCAA patiran retallades, no les patiran ni el País Basc ni Navarra, que recapten els impostos i entreguen a Madrid el que no els fa falta. Tampoc afectarà la Comunidad de Madrid, doncs allà viuen la majoria dels funcionaris públics que estan acollits a MUFACE. El Gobierno, amb els diners de tots, seguirà pagant a les asseguradores privades les quotes dels seus funcionaris. El 80% dels funcionaris escullen una asseguradora privada i no la sanitat pública.

Potser els sanitaris trobaran a faltar els temps de la pandèmia, quan es podia contractar el personal que necessitaves i comprar sense paperassa, quan els polítics ens prometien “l’oro i el moro” i la gent els aplaudia pel carrer. Però ja se sap que això no dura. La gestió política de la pandèmia ha estat deplorable, però els seus protagonistes han triomfat, el ministre de Sanitat d’Espanya, Sr. Illa, va guanyar les eleccions a Catalunya i la presidenta de la Comunitat de Madrid, Sra. Ayuso, les ha guanyades a Madrid. Això m’ha fet recordar que tenim els polítics que ens mereixem.

No sabeu quan m’agradaria equivocar-me i que la sanitat assolis l’increment del 50 % del pressupost per apropar-se a Europa que vam demanar des del Cercle de Salut. Però em temo que el proper estudi que fem, en comptes de comparar-nos a amb Europa, ens haurem de comparar amb Àfrica.

Barcelona, 5 de maig de 2021

Lluís Bohigas.
Membre del Consell Assessor del Cercle de Salut

Back To Top