Té raó de ser la protesta contra la Llei Aragonès?

Barcelona, 18 de novembre de 2019.

Ahir [17 de novembre] a Barcelona es van manifestar centenars de persones contra l’anomenada Llei Aragonès que és la Llei de contractes de serveis a les persones –serveis socials, sanitat i educació- que s’està tramitant en el Parlament. Entre demagògia i desconeixement se n’està fent un gra massa amb aquesta norma. Cal recordar que les organitzacions més representatives del Tercer Sector Social i el sindicat CCOO s’han pronunciat a favor de la seva aprovació.

Aquesta llei, que en puritat se l’hauria d’anomenar “Llei Romeva”, que va ser el conseller que en la passada legislatura la va impulsar, el que pretenia en el seu dia era transposar les directives europees de contractació i concessions quan ja eren d’aplicació directa a l’Estat espanyol i aquest encara no les havia transposat, la qual cosa va fer amb la Llei 9/2017, de contractes del sector públic que no va entrar en vigor fins ben entrat l’any 2018.

Per tant, estem parlant d’una llei que en la seva gènesi pretenia donar cobertura a un forat legislatiu atesa la manca de transposició a Espanya del dret europeu, el qual val a dir té primacia sobre el dret dels estats membres.

En matèria de “privatització” la mal anomenada Llei Aragonès no aporta ni més ni menys que les directives europees de contractació i concessions i la llei de contractes del sector públic espanyola que les transposa.

Segurament també es poden fer crítiques al projecte de llei des del punt de vista tècnic, jo mateix en vaig fer més d’una en la compareixença a la Comissió d’Economia del Parlament en representació d’AEES-Dincat. Però té unes virtuts que cal ressaltar: posa el criteri de la qualitat –solvència, experiència i expertesa- per sobre del preu en la licitació pública d’aquests serveis, prohibeix expressament l’ús del procediment de subhasta i procura pels interessos de les persones treballadores en els serveis de mà d’obra intensiva desincentivant la presentació de proposicions que puguin afectar negativament les seves condicions de treball.

Es poden fer crítiques a la norma des del punt de vista de la tardança en la seva aprovació: el projecte de llei del govern va decaure en la passada legislatura i el Parlament no ha estat capaç d’aprovar-la en el que va d’aquesta quan ja estan més que clares les regles del joc de la contractació pública perquè fa més d’un any i mig que ha entrat en vigor la normativa bàsica de l’Estat.

Per últim senyalar que aquesta llei tindrà un ús residual, ja que l’instrument habitual de relació de les administracions públiques amb les entitats privades per a la prestació de serveis d’atenció a les persones serà l’anomenada acció concertada social, en la modalitat de concert social o en la de gestió delegada, que està regulada en la Disposició Addicional Tercera del Decret llei 3/2016 que va ser convalidat pel Parlament amb el vot favorable de forces que avui es manifesten contra el projecte de llei de contractes de serveis a les persones. Viure per veure.

Francesc José María.
Secretari del Cercle de Salut