Una discrepància afectuosa amb ocasió del 30 aniversari de la LOSC

*En resposta a l’article 30 aniversari de la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya

Sento discrepar, afectuosament, de l’amic Lluís Bohigas, quina contribució a l’ordenació del sistema de salut de Catalunya és notable.

La Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC), vulguem o no, serà objecte de revisió, a curt o mig termini, per les següents raons:

1) la Llei 5/2020, de 29 d’abril, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic, obliga el Govern a aprovar i tramitar al Parlament de Catalunya en el termini de dos anys el Projecte de llei de formes de gestió no contractuals del sistema de salut de Catalunya, que comporta regular l’acció concertada i la naturalesa jurídica de les entitats susceptibles de concertació sanitària a la vista de l’atès 114 i l’article 77 de la Directiva 2014/24/UE, de 26 de febrer, sobre contractació publica o, dit d’una altra manera, a refer el mapa d’entitats proveïdores del sistema sanitari públic (ni mes ni menys).

2) Ja abans la crisi econòmica i les retallades, però més recentment la pandèmia de la Covid-19, han posat de manifest les fortaleses i les febleses del nostre sistema de salut i l’obligació inajornable d’abordar reformes estructurals que requereixen reformes legals, més enllà de més mitjans i més recursos (que també), com ara l’exigència de sotmetre l’atenció sanitària i social a una visió estratègica única, per citar-ne una, potser la més rellevant a la vista dels tràgics efectes que ha suposat la manca d’aquesta visió única en els darrers anys, però també la necessitat de situar l’atenció primària com a eix vertebrador del sistema i reconèixer capacitat de compra de serveis als dispositius d’aquest graó assistencial, d’impulsar de bell nou la desburocratització de la gestió i el control de les EPICs, com s’ha fet amb èxit amb les entitats del sistema públic de recerca amb uns resultats excel·lents, i d’impulsar noves fórmules d’organització basades en el professionalisme i l’autogestió, entre d’altres mesures ordenades a la modernització del nostre sistema de salut.

En definitiva, es vulgui o no, la LOSC s’ha de revisar o, en cas contrari, aquesta llei deixarà aviat de ser un instrument útil per fer polítiques de salut al servei dels ciutadans i del país. No cal dir que una llei que no s’actualitza (recentment el Parlament de Catalunya ha refusat fer-ho en no aprovar la Llei de Contractes de Serveis a les Persones per raons tàctiques, malgrat el consens ampli de la ponència que va elaborar l’Informe d’aquesta Llei), acaba per ser inútil i una llosa pel Govern, per a les forces polítiques, pels agents del sector i per a la societat en el seu conjunt. El Decàleg per a la Reforma del Sistema de Salut de Catalunya, presentat públicament fa poques setmanes, i d’altres iniciatives així ho reclamen també.

Per això cal que la coalició que governi aquest país després de la tardor afronti amb valentia i, a ben segur, amb molt d’esforç (el mateix que hi va esmerçar el Govern de CiU, amb els consellers Josep Laporte i Xavier Trias al front) per pactar una reforma de la LOSC amb totes les forces polítiques que garanteixi una majoria sòlida al Parlament de Catalunya i doni a aquesta Llei una llarga vida útil que li asseguri, com és la seva vocació i ha estat durant aquests 30 anys de vigència, el seu paper de motor i garant de la salut i el benestar dels nostres conciutadans.

També els agents del sector (alguns que en són poc proclius, en especial) hauran de sortir de la seva zona de confort per afrontar i adequar-se a noves regles del joc que el pas del temps i les circumstàncies concurrents exigeixen.

No cal dir que el Cercle de Salut, l’entitat més transversal del sector i patrimoni de tots els agents i els professionals que en formen part integrant, presidida per l’amic Lluís Bohigas, hi te un paper prínceps a jugar en tot aquest procés.

Barcelona, 10 de juliol de 2020

Josep Lluís Lafarga Traver
Advocat especialitzat en Dret públic
Redactor de l’Avantprojecte de la LOSC