Valoració d’urgència del Document del Grup de Treball de Sanitat i Salut Pública del Congrés de Diputats

Recentment s’ha debatut i aprovat per una majoria de 155 vots al Congrés dels Diputats un document elaborat per un Grup de Treball de Sanitat i Salut Pública.

Aquest document inclou deu temàtiques amb 68 propostes de resolució sobre cadascuna d’elles: Governança; Recursos Humans i Professionals; Atenció Primària i de Salut; Salut Pública; Investigació R+D+i, Fàrmacs i Vacunes; Transformació Digital; Coordinació dels Serveis Sanitaris; Política Farmacèutica, Indústria Biosanitària i Reserva Estratègica; Adequar el Finançament Sanitari a les necessitats reals i Model d’Atenció Sanitària.

De tot aquest document destacaríem en positiu l’aposta per dotar als centres sanitaris d’una major autonomia de gestió, introduir-hi els principis de la bona governança i reforçar-la dotant a aquelles organitzacions que compten amb pressupost propi d’òrgans de govern així com la professionalització de la seva gestió. Ja vam posar de manifest en les conclusions de l’informe “La malaltia de la sanitat catalana: finançament i governança”, que tot l’esforç de finançament i inversió en el sistema públic de salut havia d’anar acompanyat de la millora de la governança sanitària considerant aquesta millora una condició necessària però no suficient si no es reflecteix en la gestió clínica per garantir l’eficiència en l’assignació de recursos.

Reconèixer explícitament l’encotillament en la seva capacitat de decisió de les organitzacions dels serveis autonòmics de salut i la necessitat d’explorar noves fórmules jurídiques i organitzatives per crear un marc de gestió adaptat a la naturalesa de la prestació de serveis sanitaris, plantejar l’autoorganització de l’atenció primària i repensar els hospitals amb base a criteris d’autonomia de gestió, treball en xarxa, continuïtat assistencial amb altres nivells d’atenció i promoure la participació dels professionals i la gestió clínica, és un bon començament per repensar el model de gestió que volem pels serveis sanitaris del futur.

Això no obstant, ens preocupa que no es faci cap referència a la col·laboració publicoprivada quan s’aborden els temes d’organització, de gestió i de model del sistema sanitari, no podem deixar de ressaltar que un dels pilars fonamentals sobre el que s’ha construït el Sistema Sanitari Integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT) ha estat precisament aquesta col·laboració. La defensa de la CPP ha estat i és un dels eixos de l’activitat del Cercle de Salut i aquesta Junta ja ha tingut oportunitat de pronunciar-se en diferents ocasions una d’elles mitjançant un comunicat emès el 3 de juliol de 2019 que es pot trobar en el nostre bloc.

Les úniques referències del document a la col·laboració publicoprivada es fan en seu de recerca en què es planteja el reforçament d’aquesta col·laboració amb la indústria farmacèutica i biotecnològica i quan es planteja augmentar la capacitat estructural de la investigació clínica, on l’estat espanyol és líder, implementant mesures de reforçament de les estructures de suport a la cooperació publicoprivada.

No podem sinó estar totalment d’acord amb l’aposta del document respecte a la necessitat d’implementar noves polítiques de personal que han d’acabar amb la temporalitat estructural i la precarietat laboral.

En el que no podem estar en absolut d’acord i ens provoca molta inquietud, com ja ens la va provocar l’acord de programa de coalició PSOE-Unidas Podemos que plantejava el blindatge del sistema públic de salut mitjançant la potenciació de fórmules de gestió directa, és en la proposta de què l’augment de recursos destinats al Sistema Nacional de Salut (l’objectiu lloable és arribar a la mitjana europea en percentatge del PIB al final d’aquesta legislatura), sigui destinat a la sanitat pública de gestió directa.

Aquesta previsió programàtica no té en compte les característiques del model sanitari català en què a més de fórmules de gestió directa (l’ICS, i altres empreses públiques de la Generalitat com ICO, IDI, IAS, BST, SEMSA, Parc Sanitari Pere Virgili, Salut Terres de l’Ebre, Salut Hospital de Sant Joan de Reus-Baix Camp, GSS, GiPSS…,) formen part del Sistema Sanitari Integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT) altres fórmules de gestió:

• Conjunta: consorcis sanitaris com les corporacions Sanitària del Parc Taulí i de Salut del Maresme i La Selva i els consorcis de Vic, del Maresme, de Terrassa, de l’Anoia, de Mollet, de l’Alt Penedès i el Garraf, de l’Hospital Clínic de Barcelona, del Mar Parc de Salut de Barcelona, Sanitari Integral, consorcis sociosanitaris com els de Viladecans, Igualada i Vilafranca del Penedès o consorcis d’atenció primària com el CASAP i el CAPSBE. I
• Indirecta: entitats privades –majoritàriament sense afany de lucre- o públiques de l’àmbit local vinculades al sistema públic de salut mitjançant concert sanitari o contracte de gestió de serveis, que gestionen els hospitals d’aguts de la Mútua de Terrassa, Sant Joan de Déu d’Esplugues, de Sant Rafael, de Granollers, de Sant Celoni, de la Seu d’Urgell, de Figueres, de Sant Boi, del Pallars, de Palamós, de Figueres, Sant Joan de Déu de Martorell, de Badalona, del Vendrell, la Tecla de Tarragona, Parc Sanitari de Sant Boi de Llobregat, Sant Bernabé de Berga, de Campdevànol, de la Garrotxa, Espitau Vall d’Aran, Clínica de Ponent de Lleida, Clínica Salus Infirmorum de Girona, Clínica Terres de l’Ebre, Institut Guttmann, Fundació Puigvert, Hospital Plató, de l’Esperit Sant, Mútua de Terrassam, etc. I una llarguíssima llista d’entitats no participades per la Generalitat de Catalunya que gestionen centres sociosanitaris o de salut mental, sense oblidar les 13 entitats de base associativa que gestionen equips d’atenció primària, ni el transport sanitari no urgent.

Deixar fora de la distribució de l’augment de recursos a les entitats proveïdores de serveis de salut que formen part del sistema d’utilització pública perquè no són una modalitat de gestió directa suposa una vulneració del dret a l’equitat d’accés al servei públic de la salut de la població dels territoris en les que estan arrelades i a la que històricament han prestat atenció sanitària.

Barcelona, 1 de juliol de 2020.

LA JUNTA DIRECTIVA DEL CERCLE DE SALUT