skip to Main Content

La Junta Directiva del Cercle de Salut considera que la interrupció de la tramitació parlamentària de l’anomenada Llei Aragonès, no és una bona notícia ni pels prestadors de serveis d’atenció a les persones ni pels seus usuaris ni per a la societat catalana en el seu conjunt. És molt preocupant que els nostres representants polítics no siguin capaços d’aconseguir un consens bàsic per elaborar el que haurien ser considerades lleis de país que anessin més enllà de les majories parlamentàries de cada moment.

Aquesta llei pretenia la regulació d’un règim contractual específic pels serveis a les persones (serveis de salut, serveis socials i educatius) i aportava alguns elements nous o en desenvolupava d’altres que ja estan regulats per la normativa bàsica de l’Estat sobre contractació pública. En podríem destacar uns quants:

  • La prohibició de l’ús del procediment de subhasta per contractar aquests serveis.
  • La ponderació a la baixa del pes del preu en les licitacions públiques que no podia ser superior a un 40 % del total de la puntuació en el cas dels serveis socials i un 30 % en els serveis sanitaris.
  • La possibilitat d’establir en els plecs de condicions un sistema de variació de preus per objectius en funció del compliment o incompliment de determinats nivells de qualitat.
  • La potestat de l’òrgan de contractació d’establir un preu fix respecte el qual les empreses licitadores no podrien presentar una baixa econòmica, de manera que la competència per a l’adjudicació es plantegés només en funció de criteris de qualitat.
  • La priorització de la qualitat, l’accessibilitat i la continuïtat del servei.
  • La pretensió de protegir els interessos de les persones treballadores en els serveis de mà d’obra intensiva desincentivant la presentació de proposicions que puguin afectar negativament les seves condicions de treball.
  • Un major seguiment i control de l’execució dels contractes.

La qüestió és que aquest projecte de llei que ja va decaure a l’anterior legislatura quan va concloure abruptament per l’aplicació del 155, ara ha tornat a decaure malgrat que pel seu àmbit d’aplicació tenia només un caràcter residual, ja que quedava exclosa la prestació de serveis a les persones en règim de gestió directa inclosos els encàrrecs de gestió efectuats a mitjans propis de l’administració o mitjançant formes no contractuals de gestió o finançament que correspon regular a les normatives sectorials, com el concert social i la gestió delegada o el concert sanitari.

Bàsicament el projecte de llei afectava la contractació de determinats serveis socials, d’ocupació i comunitaris, prestacions accessòries (restauració, cafeteria, menjadors i subministrament de menjars i menús, serveis d’allotjament, transport escolar i serveis esportius no federats complementaris a l’activitat escolar).

Hem assistit a un episodi més en el que s’ha imposat l’estigma de la privatització i per enèsima vegada la confusió intencionada entre servei públic i gestió pública del servei. Des del Cercle de Salut no ens cansarem de repetir que el caràcter públic del servei no es desnaturalitza per una gestió privada, si l’administració és qui fixa la cartera de serveis, assumeix el seu finançament, avalua els resultats i s’erigeix en garant de la seva qualitat, accessibilitat i continuïtat i dels drets dels usuaris.

El fet és que la llei ja no veurà la llum aquesta legislatura i els grups parlamentaris que han votat en contra de la seva aplicació justifiquen el seu vot pels més diversos motius. Uns la consideren innecessària i que no aporta res, quelcom absolutament discutible tècnicament; altres diuen que posava en venda els serveis públics i obria la porta de bat a bat a la seva privatització; els de més enllà que era una mostra de l’ofensiva neoliberal. No deixa de ser curiós que els grups parlamentaris neoliberals declarats també hagin votat en contra per justament tot el contrari: per un excessiu protagonisme de l’economia social. En què quedem?

Aquesta estranya coincidència d’interessos que només s’expliquen per la propera convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya, ha fet que posicionaments ideològics i polítics antagònics hi hagin confluït per impedir que prosperi la Llei Aragonès. Tot plegat una mala notícia sens dubte pels serveis d’atenció a les persones i pel país.

Barcelona, 5 de febrer de 2020.
Junta Directiva del Cercle de Salut

Back To Top

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies