Skip to content

A la seu del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya,  organitzat pel Cercle de Salut sota el títol LA INCIDÈNCIA DE LES FORMES DE GESTIÓ EN EL FUTUR DEL SISTEMA PÚBLIC DE SALUT DE CATALUNYA, s’ha celebrat un  debat sobre l’Avantprojecte de llei de formes de gestió de l’assistència sanitària finançada amb fons públics a càrrec del Servei Català de la Salut, que actualment es troba en tràmit d’informació pública.

Al debat van assistir presencialment més d’un centenar de persones i va ser retransmès a través del lloc web del Col·legi.

La taula estava composada pel director del Servei Català de la Salut Sr. David Elvira, pel catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat de València  especialista en economia social professor José Luis Monzón i pel director general de la Fundació Puigvert el Sr. Ramon Massaguer. Va moderar l’acte el secretari de la nostra associació el Sr. Francesc José Maria.

En primer lloc es va retre un homenatge a Jordi Guix, degà del Col·legi recentment traspassat que va ser un dels impulsors i fundadors del Cercle de Salut.

El director del SCS va fer una defensa ben estructurada  i argumentada  del perquè  ara es planteja   l’avantprojecte de llei  promogut des del Departament de Salut i de la seva  coordinació amb un altre que ja es troba en seu parlamentària que és el de contractació de serveis a les persones que ha estat promogut pel  Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Transparència.

Tots dos projectes, segons  va explicar el Sr. Elvira, obeeixen a la necessitat de transposar les directives europees sobre contractació pública que deixen un ampli marge als estats membres per organitzar l’atenció a les persones i regular la seva provisió al marge de la normativa sobre contractació pública. Va explicar quina seria la  relació entre  l’SCS i les diferents tipologies de proveïdors (propis, públics no participats majoritàriament per la Generalitat i privats sense afany de lucre i d’economia social) i va llençar un missatge de tranquil·litat sobre que aquesta classificació legal no afectaria en el futur a l’autonomia de gestió dels centres. Finalment va explicar les raons per les que els proveïdors amb afany de lucre en quedaven exclosos d’aquestes modalitats no contractuals de concertació i serien contractats  en base a la llei de contractes de serveis a les persones que també els beneficiava i va recordar que tot plegat tenia un origen en l’article 5 de la LOSC que va establir el principi de preferència de les entitats sense afany de lucre per convertir-se en proveïdors del sistema públic de salut a casa nostra.

El professor Monzón va fer un sintètica i aclaridora explicació de què és l’economia social, concepte que, encara que prové de finals de  segle XIX, en l’àmbit de la salut per primera vegada és regulat en aquest avantprojecte i era totalment aliè a la “literatura”  sectorial. Va aclarir que no era la fórmula jurídica el que definia qui era o no era entitat d’economia social ni tan sols l’absència d’afany de lucre, sinó la seva organització democràtica i un criteri de repartiment de guanys per retribuir l’esforç per sobre del capital. I va quedar palesa la necessitat de que s’elabori una llei d’economia social a Catalunya. Finalment va fer una reflexió personal sobre que s’hauria de tenir en compte per accedir a la provisió de serveis públics : la eficiència en un doble sentit, econòmic i social.

El Sr. Massaguer va fer una intervenció en la que va repassar els fonaments sobre els que s’havia desenvolupat el sistema de salut públic a Catalunya, va recordar la seva singularitat, en quant a la diversitat de proveïdors, la separació de funcions i l’autonomia de gestió dels centres,  i que precisament per aquesta singularitat la transposició de la directiva europea no es podia fer copiant a d’altres comunitats autònomes que parteixen d’un sistema de provisió de l’assistència sanitària diferent. També va fer una reflexió sobre si la tècnica jurídica empleada per fer la transposició (dues lleis)  era o no  la més adequada. I va plantejar una de les qüestions claus en el debat : si és o no és possible amb el nou marc normatiu europeu establir un sistema d’acció concertada comú per a tots els proveïdors de serveis amb independència de la seva titularitat i dependència de l’administració.

Un cop finalitzades les  intervencions dels tres  ponents es va obrir  un torn de paraules en el que van participar un bon nombre d’assistents fent preguntes o expressant  opinions, dubtes o recels  amb total llibertat, sobre la nova regulació legal de les formes de gestió.  Bàsicament les preocupacions giraven  en torn a dos grans blocs : quin seria el paper  dels privats amb afany de lucre en el futur del SISCAT i com quedaria afectada la autonomia de gestió dels centres en particular dels que tenen la consideració de mitjà propi de l’administració de la Generalitat. A totes  les intervencions  el director del SCS va donar complida rèplica donant mostra de que té un profund coneixement del sistema i dels seus actors com també del projecte legislatiu que el Departament de Salut ha impulsat.

El Cercle de Salut creiem que amb aquest debat hem complert amb una de les finalitats fonamentals per la que ens vam constituir que no és altra que promoure espais oberts de reflexió i hem contribuït al millor coneixement de l’avantprojecte de llei sobre formes de gestió no contractuals de serveis de salut en quant a la seva motivació, contingut i possibles efectes de futur en l’organització del sistema. Que cadascú tregui les seves conclusions.

El debat  polític i jurídic sobre la gestió de l’assistència sanitària d’utilització pública però  no s’acaba i continua obert, de manera immediata a través de les al·legacions que des del sector es puguin realitzar a l’articulat del projecte en el tràmit d’audiència pública i posteriorment en el tràmit parlamentari de la llei.

Us convidem a participar  en el debat públic expressant les vostres opinions en el  nostre blog www.cercledesalut.cat)

 

Back To Top