1r Congrés de Salut i Món Local

Josep Mayoral Antigas
President del Consorci de Salut i Social de Catalunya

Ara fa poc més d’un any, a l’inici d’aquesta nova etapa del Consorci de Salut i Social de Catalunya, vaig tenir llargues converses amb alcaldesses i alcaldes dels ajuntaments afiliats a l’entitat.

Constatàvem la necessitat de posar sobre la taula el debat sobre la relació salut i món local. Hi havia molts arguments que ho avalaven.

• Una dispersió de les polítiques municipals amb l’absència d’un fil conductor potent, visible i clarament identificable en la gestió de les seves competències. I alhora l’evidència d’un ampli ventall d’accions liderades pels ajuntaments, d’un impacte considerable, exercides més enllà de les competències.
• La dificultat d’encaix entre els diferents agents que ofereixen serveis a la ciutadania en matèria social i de salut . Al costat d’exercicis reeixits de coordinació entre ajuntaments, Departament de Salut del govern de Catalunya i d’actors del tercer sector, ens trobem en situacions poc intel·ligibles, en detriment de l’eficàcia del servei públic.
• L’absència d’espais de governança territorial que articulin la relació entre el món local i l’administració sanitària i social del país. Els més veterans recordàvem els Governs Territorials de Salut. El seu desplegament i la seva vigència en el temps van ser limitats, però van expressar clarament la necessitat de compartir estratègies a l’entorn de les necessitats de la ciutadania. De compartir mirades per definir millor els objectius.
• La necessitat d’emfatitzar els conceptes de salut comunitària. De recordar que la salut és massa important per deixar-la exclusivament en mans del sistema sanitari. I de recordar-ho amb veu alta i clara. Incentivant el desplegament de polítiques públiques centrades en la proximitat, amb els peus ben posats a terra, i mirant de fit a fit els grans temes que marquen de vida de la ciutadania. L’urbanisme, la qualitat de l’aire i el conjunt d’aspectes ambientals, l’habitatge, l’educació. I la imprescindible lluita contra les desigualtats i els seus efectes.
• L’evidència dels canvis profunds en la nostra societat. Entre molts d’altres, la creixent longevitat de la nostra gent. Fer-nos grans té llums i ombres. Hem de preparar les ciutats per gaudir de les llums i per fer front a les ombres.
• I no oblidem una altra transformació ben palpable. Som més —ara ja vuit milions— i som més diversos. La gestió dels canvis demogràfics que s’aguditzaran en el futur requeriran més que mai el lideratge dels ajuntaments.
• La necessitat d’integrar la mirada social i la mirada sanitària per a una atenció eficient i justa de la ciutadania. Un vell debat, insuficientment resolt, que només es podrà afrontar des de l’horitzontalitat en l’acció de les administracions. Corresponsabilitat és la paraula clau.
• La singularitat del mapa sanitari català que històricament ha pivotat al voltant d’equipaments profundament arrelats en el seu territori amb un origen manifestament municipal. Desenes d’ajuntaments tenen responsabilitats directes en la gestió del sistema: fundacions —moltes d’elles mil·lenàries—, empreses públiques municipals, consorcis liderats per la Generalitat però amb forta presència de representants de l’administració local.
• Cal defensar aquesta singularitat. En els darrers anys hem viscut un cert procés de centralització i una progressiva difuminació del paper dels consistoris fruit de  circumstàncies ben diverses. Definir el paper del món local a les institucions sanitàries és imprescindible.
• La responsabilitat d’incorporar la visió de la ciutadania en el disseny de les polítiques de salut. Perquè la participació és un repte central. Per millorar la tasca dels ajuntaments i, més enllà, per vitalitzar la qualitat democràtica. Essencial per afrontar els nombrosos riscos que ens assetgen des de la solidesa de la societat.
• La voluntat d’estar presents en el debat sobre la revisió profunda que requereix el sistema social i de salut a Catalunya. El municipalisme ha de ser clau en el dibuix de les reformes que han de venir. I en la seva gestió

El Consell Rector del Consorci va avalar la iniciativa. Una iniciativa que calia abordar des de la suma, des de la unitat. L’acord de caminar junts va ser immediat amb l’ACM, l’FMC i les Diputacions de Barcelona, Girona i Tarragona.

El resultat el vàrem viure tots plegats al CosmoCaixa.

Una seixantena d’intervinents i 15 sessions, entre conferències, tallers i taules. Amb les aportacions de ponents de primer nivell. Amb experiències d’un extraordinari interès. Amb una nodrida presència institucional. Amb més de 400 assistents d’origen professional tan plural i divers com esperàvem.

Creiem que s’ha assolit l’objectiu central: obrir el debat. Definir conceptes, estratègies, accions sobre les quals haurem de treballar en els pròxims mesos.

Es tracta d’estirar amb paciència i amb persistència dels fils que van deixar sobre la taula les veus que van omplir d’esperança de futur l’auditori del CosmoCaixa.

Ho farem.

Barcelona, octubre de 2024