A propòsit de la modificació de la naturalesa jurídica del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM)

SEMSA, en la seva actual configuració de societat de capital cent per cent del Servei Català de la Salut, es va constituir l’any 1993 arran de la integració del Sistema d’Emergències Mèdiques (dispositiu al qual va donar lloc el Servei de Coordinació d’Emergències Mèdiques, creat pel Departament de Sanitat i Seguretat Social l’any 1985), i la societat pública Servei Coordinador d’Urgències de Barcelona-061, SA (SCUBSA, amb la participació del 60% de la Generalitat de Catalunya i el 40% de l’Ajuntament de Barcelona), constituïda en desplegament del Programa (pilot) d’Atenció Mèdica Immediata (PAMI), creat igualment pel Departament de Sanitat i Seguretat Social l’any 1990. El procés d’unificació del sistema va culminar l’any 2005 amb l’absorció de l’activitat de CECOSAT, que operava en les comarques del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, gestionat per l’empresa pública Gestió i Prestació de Servei Sanitaris (GIPSS).

L’adopció de la forma de societat de capital en el seu dia tenia, doncs, el seu origen en la fórmula amb la qual es constituí la societat pública SCUBSA i es fonamentava en la major autonomia, agilitat i flexibilitat en la gestió que podia gaudir el SEM front a d’altres fórmules de gestió del sector públic. Era el començament dels anys 90 en els quals es vivia l’eclosió de la nova gestió pública que preconitzava per a la gestió dels serveis públics la segregació de rols, l’autonomia de gestió i el binomi cooperació-competència en els mercats regulats, com el de la sanitat. Malauradament, aquesta major autonomia, flexibilitat i agilitat s’ha anat perdent al llarg dels anys, fruit de la inexorable “reacció” davant la fugida dels serveis públics al dret privat).

El proppassat 22 de maig, el Consell de Direcció del CatSalut, amb l’abstenció de CCOO i UGT,  va aprovar la transformació de Sistema d’Emergència Mèdiques, SA (SEMSA) que, a partir de l’1 de gener de 2024, deixarà de ser una societat de capital públic (SAP) per convertir-se en una entitat de dret públic sotmesa al dret privat (EDP).

Els arguments amb els quals es justifica aquesta transformació, segons la Memòria justificativa a la qual hem tingut accés, són bàsicament els següents:

1. Per la naturalesa no mercantil de l’activitat que desenvolupa SEMSA, que no opera en un mercat de serveis, i
2. Per una qüestió d’imatge o percepció social.

En relació a l’argument de la suposada manca d’operativitat en el mercat, val a dir que ambdues fórmules jurídiques poden realitzar operacions en el mercat amb altres agents privats, i la diferència teòrica més important és la possibilitat de convertir la fórmula actual de societat anònima de capital íntegrament públic en una societat d’economia mixta incorporant accionistes privats, per la qual cosa caldria una autorització del Govern de la Generalitat, ja que mai no podria ser una decisió presa autònomament per la societat.

En relació a la contractació amb tercers, personal, composició de l’òrgan de govern, incompatibilitats, subjecció a les lleis pressupostàries, responsabilitat, possibilitat d’endeutament, encàrrecs de gestió i fiscalitat, ambdues fórmules es regeixen pel mateix règim jurídic, en raó de llur pertanyença al sector públic de l’Administració de la Generalitat.

A més a més, l’actual SEMSA, d’acord amb les normes reguladores del sistema europeu de comptes (SEC), està considerada part del sector de l’administració pública i està subjecte als mateixos mecanismes de control per part de la Intervenció General que ho estarà quan sigui una entitat de dret públic sotmesa al dret privat.

SEM amb una i altra naturalesa jurídica -SAP o EDP- és i serà una empresa pública de la Generalitat de Catalunya i tindrà la consideració de forma de gestió directa.

La clau de la transformació es troba, doncs, no en l’argumentació jurídica, sinó en el següent paràgraf de la Memòria justificativa :

“Finalment, i no menys important, la transformació de SEMSA en una entitat de dret públic permetrà resoldre la visió externa, en general negativa, respecte que el Govern de Catalunya està gestionant mitjançant una societat mercantil un servei essencial i vital com són les emergències mèdiques.” (els subratllats són nostres).

En definitiva, per una qüestió d’imatge o de maquillatge. No perquè serà més eficaç i eficient la gestió, millorant la capacitat resolutiva de SEM, ni perquè es millorarà la qualitat del servei d’atenció a les emergències o perquè els resultats econòmics seran millors, sinó per resoldre una suposada “visió externa negativa“.

Considerem que aquesta transformació de SEMSA obeeix a qüestions ideològiques i no a raons d’eficàcia i eficiència (o sostenibilitat) que són els dos principis bàsics de la bona administració. El que es pretén, sense dir-ho, és allunyar el dimoni d’una hipotètica futura privatització del servei, blindant-la mitjançant la forma de gestió i alleujar la pruïja que per els qui defensen determinats postulats produeix la utilització de fórmules mercantils, encara que sigui per a la gestió directa dels serveis públics.

Sense qüestionar la legitimitat que té el Govern per decidir la forma de gestió -directa o indirecta- i la modalitat que considera més adient -SAP, EDP, organisme autònom, consorci, societat d’economia mixta, concessió, concert social, arrendament,…- des del Cercle de Salut entenem que les decisions sobre al gestió de serveis públics s’han de prendre amb la màxima objectivitat, en funció del tipus de servei i cercant la màxima eficàcia, eficiència en la prestació i qualitat dels resultats, i no per apriorismes ideològics ni condicionades per “visions externes”, més encara quan es tracta de decisions en un sector de l’activitat pública tan essencial com el de la salut..

Barcelona, 6 de juny de 2023

LA JUNTA DIRECTIVA DEL CERCLE DE SALUT