Anomalies organitzatives

Guillem López i Casasnovas
Catedràtic d’Economia de la UPF

Ja fa un temps que les institucions públiques pretenen homologar-se estructurant en el seu si consells rectors a manera dels consells d’administració (vegeu, per exemple, l’acord GOV/8/2025 de 21 de gener, pel qual s’aproven els criteris per incorporar membres independents als òrgans col·legiats de govern de les entitats del sector públic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya).

Aquesta emulació crea confusió i genera anomalies organitzatives. En primer lloc, en aquests consells es convida políticament a la participació. Però, com recorda el vell acudit, molts entenen que participar no vol dir involucrar-se. S’involucra el porc posant la cansalada; no la gallina aportant l’ou per facilitar l’esmorzar del granger. A més, participar sense retribució és sempre una anomalia (fent bo allò de “if not for profit, for what?”, que diuen els anglesos). Acceptem, però, que l’anormalitat és salvable: l’altruisme, el compromís social, motivacions transcendents, etc., tot i que l’acceptació té biaix. Acostuma a acceptar participar qui té les garrofes resoltes, disposa de temps i compta amb un ventall de gent més gran i benestant, que no sempre s’ajusta a les necessitats de la institució que es diu servir.

Consells rectors. L’emulació dels consells d’administració al si de les institucions públiques crea confusió i anomalies.

Superats els dos llistons (involucrar-se i fer-ho pro bono), cal recordar els compromisos que s’assumeixen, però que molts consellers o patrons de fundacions desconeixen. Per una banda, existeixen codis de bon govern que els acceptants no coneixen. Per l’altra, es contreuen responsabilitats que poden tenir conseqüències legals, que a institucions civils normals requereixen cobertura de riscos amb les pòlisses pertinents: quelcom que sovint no existeix a moltes de les institucions esmentades.

Sorprèn també la no assistència d’alguns consellers nomenats a les sessions corresponents, l’aprovació d’actes de sessions que no es llegeixen prèviament o que es permeten modificar sense que es retorni l’esmenat en aprovació conjunta. Una altra anomalia. És de la mateixa manera simptomàtic que es convoquin consells en dates sense consensuar havent consultat les possibilitats d’assistència, com si fossin reunions d’acompanyament del dia que convé a qui convoca. Com si això després fos prou per legitimar la no presència d’algun conseller. I no parlem ja d’aquell que així ni excusa l’absència, com si això l’exonerés de les obligacions.

També resulta curiosa la presència estamental de certs col·lectius que envien representants, com per auscultar el que es diu a les reunions per comunicar-ho després als representats, sense el deure de confidencialitat, i abstenint-se sistemàticament a les votacions per així no comprometre’s -o pensar que així no ho fan- en les decisions preses.

Finalment, la comissió executiva sol tenir una esfera reservada de decisions – que solen ser les importants-, que el consell d’administració rector ni coneix ni ratifica. Per què, doncs, se’n diu consell d’administració si no passa de ser un grup assessor? En efecte, el nom no fa la cosa sense les condicions que li donen contingut.

Aquest article s’ha publicat anteriorment al diari La Vanguardia a data de 4 de gener de 2026