Caminant cap al futur, amb una motxilla i 5 aspiracions

Imaginem-nos que tenim un país amb més capacitat de decidir com volem que sigui. Jo hi he pensat -com la majoria, suposo- i he intentat veure, respecte el sistema sanitari, què no podem perdre pel camí i que hauríem de guanyar, amb un peu a l’avui i l’altra al futur. Us ho explico i us convido a dir la vostra.

Què no hauríem de perdre pel camí?

•  Confiança entre la ciutadania, els professionals i les institucions.
•  Un model amb l’atenció primària i la salut pública a la base.
•  Bons resultats en salut i resolució efectiva en l’atenció sanitària.
• Equitat, en el finançament, en l’accés i en els resultats.
• Capacitat d’adaptació sobre la base d’una organització diversificada, autonomia de gestió, orientació a resultats i amb els valors del professionalisme.
• Trajectòria de definició i avaluació de les polítiques de salut.
• Prestigi dels nostres professionals i institucions, en l’assistència, la docència i la recerca.

Què hauríem de guanyar per al futur?

1. Veure-ho a venir: anticipar-nos als veritables problemes que vindran (efectes retardats de la crisi i increment de la desigualtat social amb repercussió sobre la demanda sanitària i els resultats de salut, problemes lligats a la dependència i la solitud…) i cercar les solucions més adequades
2. Decidir el rellevant: cartera de serveis, contribució dels usuaris, inversió en resultats i construcció d’escenaris a mig termini que guiïn la necessitat d’adaptació dels serveis.
3. Amb instruments actuals: connectivitat, informació i TIC; col·laboració publicoprivada aportant valor públic amb la capacitat organitzativa i productiva del món empresarial, nou perfil de l’Administració (més directiva/planificadora i avaluadora, i menys executora); contracte de serveis adaptat a la realitat actual potenciant la gestió basada en resultats i en l’eficiència en la utilització dels recursos.
4. Amb les noves eines de bon govern: codi ètic afectant a tots els agents del sistema, transparència, retiment de comptes i participació ciutadana.
5. Amb un Pacte de bases posant en valor el model sanitari català i les seves potencialitats i deixant marge al debat polític propi de cada legislatura i a la capacitat d’actuació del govern en cada moment, d’acord amb les seves responsabilitats i amb retiment de comptes a la ciutadania.

Josep Fusté