COM ELS CRANCS

S’acaba de publicar un  interessantíssim informe del Servei d’Estudis i Prospectives en Polítiques de Salut del Consorci de Salut i Social de Catalunya: Canvis en la coordinació entre nivells en diferents entorns del sistema sanitari català entre 2017 i 2022.

Aquest estudi fa una anàlisi comparativa entre 2017 i 2022 sobre l’evolució en l’experiència i percepció general de coordinació clínica entre l’atenció primària i l’especialitzada, comparant dues enquestes fetes a metges/esses d’AP i AH en ambdós exercicis i constata que:

1. La consistència de l’atenció entre nivells ha empitjorat, el que suposa un augment en la repetició de proves i una disminució de la ja baixa definició conjunta de plans de tractament per als pacients que ho necessiten, malgrat la millora en l’acord dels tractaments prescrits.
2. El seguiment de l’atenció entre nivells ha experimentat certes millores en les recomanacions de seguiment i la consulta de dubtes de l’AH a l’AP, amb bastant marge de millora.
3. En l’accessibilitat entre nivells persisteixen els elevats temps d’espera, tant per les consultes urgents com per les preferents, i empitjora el temps d’espera per a l’AP després de la consulta en AH.

Els autors de l’estudi ressalten que: “Encara que amb diferències entre àrees, hi va haver un empitjorament de la ja baixa percepció general de coordinació en les àrees avaluades, passant de 34,3% a 26,3% el 2022. Els principals motius d’aquesta baixa percepció esmentats van ser la falta de comunicació i contacte directe, mecanismes de coordinació insuficients i falta de temps i recursos humans.”

Entre els factors que influeixen sobre la coordinació entre nivells hi ha hagut un empitjorament dels factors organitzatius (directius que no faciliten la coordinació, no es defineixen objectius orientats a la coordinació), el temps per coordinar-se és insuficient, ha disminuït el percentatge de metges/esses d’AH que passa consultes en els centres d’AP, han disminuït també les sessions clíniques conjuntes entre nivells i les interconsultes per telèfon (han augmentat les virtuals). Destaca la disminució del coneixement  dels metges/esses d’ambdós nivells.

Conclouen els autors que “l’accessibilitat entre nivells continua sent un punt crític de millora, en especial per l’AP”, que també s’ha produït un empitjorament dels factors organitzatius com “la baixa percepció de suport institucional” i destaquen una caiguda “en la disponibilitat i ús de mecanismes de coordinació que promouen la comunicació directa”, així com “un empitjorament, en general, d’alguns factors d’interaccions com el coneixement mutu entre professionals, que poden limitar la comunicació directa”.

El 8 de novembre passat es publicava una entrada en aquest mateix bloc en la que es posava de manifest que la col·laboració dels proveïdors de salut d’un mateix nivell assistencial o entre diferents nivells assistencials era una de les línies d’avenç per superar la cruïlla post-Covid en la qual es troba la sanitat. Destacava que hi havia factors de l’entorn afavoridors i que havia anat calant en el camp de la provisió de serveis de salut una perspectiva cada cop més sistèmica, però, malauradament, sembla que la crua realitat desmenteix aquesta última percepció.

L’estudi ressenyat ens indica que hi ha molt recorregut per fer i que no només recau la responsabilitat en l’autoritat sanitària que ha de promoure i incentivar la col·laboració, sinó que els diferents proveïdors tenen molt a fer en la materialització d’aquesta cooperació/coordinació, implementant mecanismes i estratègies que la facilitin.

La pregunta del milió que cal fer-nos és: ¿si entre nosaltres mateixos dins del sistema de salut suspenem en coordinació entre nivells i sembla que hem caminat enrere com els crancs, serem capaços de fer efectiva la integració de l’atenció social i sanitària que suposa el coneixement i entesa entre dos sistemes d’atenció a les persones diferents? El discurs el tenim clar, però faran falta fets més que paraules.

Francesc José María Sánchez
Secretari del Cercle de Salut