Efecte Trump: de la pandèmia a la geopolítica del medicament i la transformació de les cadenes de subministrament

Josep Maria Guiu Segura
President de la Societat Catalana de Farmàcia Clínica

L’any passat (2024), l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) va publicar l’informe Securing Medical Supply Chains in a Post-Pandemic World ¹, on es posava de manifest que, les darreres dècades, les cadenes de subministrament de medicaments i productes sanitaris s’han internacionalitzat, però amb un cert grau de concentració geogràfica en la fabricació d’alguns medicaments acabats i principis actius farmacèutics.

L’informe detalla que el comerç mundial de productes farmacèutics s’ha multiplicat per deu en els darrers 30 anys, assolint els 900.000 milions de dòlars el 2022, i que els productes intermedis (com els principis actius farmacèutics) en representen la meitat en valor. En el cas dels dispositius mèdics, el comerç mundial s’ha multiplicat per set en el mateix període, arribant a un total de 700.000 milions de dòlars el 2022, dels quals un terç són productes intermedis, un terç són productes acabats i, aproximadament, un terç són béns d’equipament.

L’estudi interpreta que la internacionalització de les cadenes de subministrament mèdic ha tingut un paper clau en el desenvolupament de capacitats per produir medicaments i dispositius mèdics més assequibles, alhora que ha proporcionat flexibilitat a fabricants i governs per accedir a productes essencials. Tanmateix, els desproveïments, tant de medicaments com de productes sanitaris, i les disrupcions en la cadena de subministrament, com es va evidenciar durant la crisi sanitària de la COVID-19, continuen essent un problema de salut pública a escala global. Entre les causes més habituals s’atribueixen els problemes de fabricació i qualitat (50-60 % dels casos), mentre que els “problemes comercials” s’associen especialment als medicaments genèrics, fortament pressionats per la competència i pels baixos preus.

Una dada rellevant és que, entre 1995 i 2019, la Unió Europea va passar d’una dependència del 15 % a un 35 % pel que fa als medicaments importats de tercers països. En el mateix període, Estats Units va passar del 18% al 48%1.

Per reduir aquesta dependència en situacions de crisi sanitària, el president Donald Trump va signar l’any 2020 (en el seu primer mandat) l’ordre executiva Executive Order on Ensuring Essential Medicines, Medical Countermeasures, and Critical Inputs Are Made in the United States² . En l’actualitat, aquesta pressió sobre les empreses farmacèutiques per relocalitzar la producció s’ha reprès³, amb més pressió sobre aquestes, i on entren en joc la política comercial amb aranzels.

Cal dir que la Unió Europea també ha estat abordant aquest tema des de la Critical Medicines Alliance⁴, on vam elaborar un document marc amb propostes que es preveu incorporar a la futura legislació coneguda Critical Medicines Act⁵.

Tot i que l’acord actual (almenys a data en que s’escriu aquest text) entre la UE i els Estats Units en matèria d’aranzels no té un impacte directe sobre els medicaments o dispositius mèdics (ja que només afecta les exportacions cap als Estats Units), la interconnexió del mercat farmacèutic global pot comportar canvis estructurals a escala internacional.

L’informe de Caixabank Research Dependencias importadoras y urgencias competitivas para la industria europea⁶ posa també de manifest que de les especialitats farmacèutiques (medicaments ja elaborats) son el primer grup de productes manufacturats no energètics amb més dependència importadora a la UE. El 2023, el 34,3 % de l’oferta depenia d’importacions (un 38,7 % procedents dels EUA i un 2 % de la Xina). En el mateix informe, es destaca que els instruments i subministraments mèdics i odontològics presentaven una dependència del 40,8 % (14,9 % dels EUA i 30,6 % de la Xina), mentre que els productes farmacèutics de base (principis actius) tenien una dependència del 43,2 % (18,1 % dels EUA i 25,7 % de la Xina).

En qualsevol cas, tant la Unió Europea com els Estats Units han de conciliar les prioritats d’autonomia estratègica i la voluntat de mantenir un teixit industrial d’alt valor afegit amb la necessitat de garantir l’accés a la innovació. Això és especialment rellevant si tenim en compte que molts dels medicaments considerats crítics són genèrics, els principis actius dels quals sovint es fabriquen a Àsia per motius de costos i regulació ambiental menys estricta.

D’altra banda, l’administració Trump també va anunciar mesures per intervenir sobre l’elevat preu dels medicaments innovadors i exclusius. Malgrat que l’alt cost d’alguns nous medicaments és un repte global, també a Europa⁷, els preus dels EUA són especialment alts per diversos motius: el model de sistema sanitari, l’absència de límits regulatoris directes, el poder de negociació dels pharmacy benefit managers, i l’extensió de patents i exclusivitats que retarden l’entrada de genèrics i biosimilars.

En aquesta línia, les accions per a la reducció del preu dels medicaments innovadors⁸ i la proposta legislativa Fair prescription drug prices for Americans Act ⁹ (la qual pretén establir un preu màxim per a determinats medicaments, basat en el preu de referència d’altres països, anomenat “most-favored-nation price” o MFN) suposen un impacte rellevant en les polítiques comercials de les empreses farmacèutiques. Aquestes mesures podrien tenir un impacte significatiu en les polítiques comercials de la indústria farmacèutica, alterant les estratègies de comercialització i recerca a escala global.

Cal tenir en compte que el mercat nord-americà té un pes determinant en el sector. L’any 2023, les vendes de medicaments als Estats Units van assolir els 602.000 milions de dòlars, xifra que representa aproximadament el 45 % de la facturació mundial¹⁰. Segons dades de la OCDE¹¹ la despesa per habitant en medicaments (de prescripció i sense prescripció) va ser el 2023 de 1.490,9 dòlars, equivalent al 12,4 % de la despesa sanitària total. A Espanya, aquesta xifra va ser de 586,4 dòlars per càpita, representant el 15 % de la despesa sanitària.

Tot i les preocupacions expressades per la indústria farmacèutica, no és clar si aquesta mesura podria provocar un augment dels preus dels medicaments a Europa. En qualsevol cas, com ja s’ha hem estat vivint els darrers anys, és probable que s’accentuï l’opacitat i la manca de transparència en els preus entre països. Alguns estudis¹² assenyalen que en molts casos s’ha sobreestimat el cost de desenvolupament de determinats medicaments, i que, per tant, la reducció dels preus als Estats Units no hauria de comprometre necessàriament la innovació. Tot i això, una reducció en la rendibilitat del sector podria generar un menor interès inversor en comparació amb altres àmbits industrials.

En aquests moments hi ha una elevada incertesa sobre l’impacte i la possible materialització d’aquestes mesures. A curt termini, encara no se’n perceben els efectes; a llarg termini, s’obren oportunitats, però també grans reptes per a la sostenibilitat dels sistemes de salut i la resiliència de les cadenes de subministrament del sector sanitari.

Referències:

1. Securing Medical Supply Chains in a Post-Pandemic World. OECD; 2024. ↩︎
2. Executive Order on Ensuring Essential Medicines, Medical Countermeasures, and Critical Inputs Are Made in the United States – The White House [Internet]. [citat 4 agost 2025]. Disponible a: https://trumpwhitehouse.archives.gov/presidential-actions/executive-order-ensuring-essential-medicines-medical-countermeasures-critical-inputs-made-united-states/ ↩︎
3. Regulatory Relief to Promote Domestic Production of Critical Medicines – The White House [Internet]. [citat 4 agost 2025]. Disponible a: https://www.whitehouse.gov/presidential-actions/2025/05/regulatory-relief-to-promote-domestic-production-of-critical-medicines/ ↩︎
4. Critical Medicines Alliance – European Commission [Internet]. [citat 4 agost 2025]. Disponible a: https://health.ec.europa.eu/health-emergency-preparedness-and-response-hera/overview/critical-medicines-alliance_en ↩︎
5. Critical medicines Act – European Commission [Internet]. [citat 4 agost 2025]. Disponible a: https://health.ec.europa.eu/medicinal-products/legal-framework-governing-medicinal-products-human-use-eu/critical-medicines-act_en ↩︎
6. Dependencias importadoras y urgencias competitivas para la industria europea [Internet]. [citat 3 agost 2025]. Disponible a: https://www.caixabankresearch.com/es/economia-y-mercados/actividad-y-crecimiento/dependencias-importadoras-y-urgencias-competitivas ↩︎
7. New WHO/Europe reports call for better access to high-cost medicines [Internet]. [citat 4 agost 2025]. Disponible a: https://www.who.int/europe/news/item/16-09-2022-new-who-europe-reports-call-for-better-access-to-high-cost-medicines ↩︎
8. Trump pressures 17 pharma CEOs to cut US drug prices | Reuters [Internet]. [citat 4 agost 2025]. Disponible a:
   https://www.reuters.com/business/healthcare-pharmaceuticals/trump-pressures-17-pharma-ceos-cut-us-drug-prices-2025-07-31 ↩︎
9. S.1587 – 119th Congress (2025-2026): Fair Prescription Drug Prices for Americans Act | Congress.gov | Library of Congress [Internet]. [citat 3 agost 2025]. Disponible a: https://www.congress.gov/bill/119th-congress/senate-bill/1587 ↩︎
10. U.S. Pharmaceutical Market Size to Reach USD 1,093.79 Billion By 2033 – BioSpace [Internet]. 2024 [citat 2 agost 2025]. Disponible a: https://www.biospace.com/u-s-pharmaceutical-market-size-to-reach-usd-1-093-79-billion-by-2033?utm_source=chatgpt.com ↩︎
11. Pharmaceutical spending | OECD [Internet]. [citat 20 juliol 2025]. Disponible a: https://www.oecd.org/en/data/indicators/pharmaceutical-spending.html?oecdcontrol-0ad85c6bab-var1=USA%7CESP&oecdcontrol-b84ba0ecd2-var3=2023 ↩︎
12. Mulcahy A, Rennane S, Schwam D, Dickerson R, Baker L, Shetty K. Use of Clinical Trial Characteristics to Estimate Costs of New Drug Development. JAMA Netw Open. 6 gener 2025;8(1):e2453275. ↩︎