El camí cap a una nova realitat als nostres serveis de salut. Una visió des del control de la infecció

L’any 1999 l’Institute of Medicine (IOM) dels Estats Units d’Amèrica (EUA) va publicar l’informe “To Err is Human: Building a Safer Health System” que provocà un terratrèmol a les consciències de tots els professionals de la salut (1). Va situar la cultura de la seguretat (1,2) com un eix vertebral de les nostres institucions. Aquesta cultura ha anat integrant canvis que han permès millorar la seguretat i estalviar moltes morts i patiments gràcies a la prevenció. La irrupció brusca de la COVID-19 i les xifres elevades de contagis relacionades amb l’assistència sanitària han posat, en aquest sentit, el punt de mira en dos punts claus com són la manca de protecció dels professionals sanitaris i la necessitat de millorar l’atenció de salut a les residències de gent gran.

Un cop passat el primer cop, que ens ha deixat sense alè, hem de reaccionar i es fa necessari establir un full de ruta pel control efectiu de la infecció. Seguint l’estela de la Florence Nightingale, en l’any del dos-cents aniversari del seu naixement, les infermeres estan responent a escala mundial per diagnosticar els punts febles i actuar perquè la població no continuï emmalaltint ni morint de forma prematura per infeccions evitables. Igual que aquella jove infermera va experimentar fa dos segles quan va arribar a aquell hospital de campanya de Crimea i va veure morir als joves soldats per infeccions que es podien prevenir, ara cal aplicar les millors eines amb què disposem per evitar la propagació d’un virus que està soscavant les arrels de la nostra societat i del nostre sistema de salut.

En una situació de transmissió comunitària tan ràpida i elevada com la que hem viscut i amb només un 5 % de la població infectada, molt per sota del 70-80 % del que seria desitjable per considerar una població amb una bona immunització, és absolutament necessari que els centres sanitaris redueixin la possibilitat de contagi intern, aquell que es produeix dintre dels centres i que denominem infecció nosocomial. Aquesta reducció de la transmissió infecciosa demana disminuir les visites als centres de salut que no siguin necessàries i potenciar la telemedicina o teleconsulta.

En aquesta situació, hem de ser capaços de realitzar un cribratge dels pacients abans que accedeixin als centres de salut. Són molts els centres que ja estan utilitzant un sistema de detecció de possibles pacients amb COVID-19 mitjançant enquestes telefòniques o missatges SMS que realitzen preguntes bàsiques. El Centre de Control de Malalties (CDC) dels EUA està aplicant un sistema similar on es fan preguntes sobre possibles símptomes en els dies anteriors a l’ingrés o a les visites programades. Per aquest sistema, ha pogut detectar-se que determinades persones tenen més susceptibilitat a contagiar-se i a tenir mal pronòstic. Pacients en edat avançada, amb malalties cròniques i complexes, o persones immunodeprimides es troben dintre d’aquesta categoria que és necessari prioritzar per no desestabilitzar ni a les persones ni al sistema.

Per altra part, és important considerar que els centres de salut, independentment del seu nivell de complexitat, es puguin sectoritzar separant les zones no afectades o de baix risc i les zones d’alt risc per garantir la seguretat sanitària, sempre tenint molta cura d’evitar l’estigmatització. De la mateixa manera, resulta essencial poder avaluar el risc en els pacients i el personal sanitari mitjançant la presa de temperatura, així com disposar d’accés a les proves microbiològiques fiables per determinar qui pot trobar-se en període de contagi i qui ha passat ja la malaltia.

Finalment, un altre factor fonamental a tenir en compte és el de formar a tots els professionals en la utilització correcta dels equips de protecció individual (EPIs) i en potenciar la higiene de mans com la gran mesura contra el virus SARS-CoV-2.

Davant d’una pandèmia, tots els diferents professionals de la salut són importants i necessaris per a la seva resolució, cadascú d’ells aportant les seves competències professionals específiques per facilitar la seva contenció. En aquest sentit, però molt especialment, és indispensable ressaltar que l’apoderament de les infermeres per actuar autònomament davant de cada risc sanitari resulta clau per crear de nou entorns de salut segurs pels pacients i pel conjunt dels professionals. De fet, les infermeres, ara i sempre, han estat fonamentals per aconseguir el control de les infeccions. És per això que suggerim aquest conjunt de mesures bàsiques però poderoses amb les quals podrem fer front a aquesta pandèmia i a les que malauradament ens toqui viure en el futur.

1. Committee on Quality of Health Care in America. Institute of Medicine. To Err is Human: Building a Safer Health Care System. Washington (DC): The National Academies Press, 2000.
2. James JT. Evidence-based estimate of patient harms associated with hospital care. J Patient Saf. 2013; 9(3):122-8.

22 de juny de 2020

Enric Limón
Cristina Martínez
Sol Muñoz

Infermeres. Membres de la Junta del Cercle de Salut.