El nou informe de la Central de Resultats 2017-2024 progressa adequadament

Dr. Toni Iruela
Director Tècnic d’ACEBA

El passat 18 de novembre a l’Auditori de l’Illa Diagonal es va presentar el darrer informe de la Central de Resultats (CdR) 2017-2024, amb les darreres dades corresponents a l’any 2024. En aquest nou informe s’ha produït un important salt qualitatiu del qual ressaltaré les principals novetats i resultats en la primera part i finalitzaré amb les meves aportacions tot centrant-me en l’atenció primària de salut (APS).

La CdR presenta resultats de 507 indicadors del sistema de salut de Catalunya. D’aquests, 163 indicadors són nous. Per primera vegada s’incorporen dades estandarditzades (edat, sexe i índex socioeconòmic) per permetre una anàlisi comparativa més consistent entre centres i territoris.

L’any 2024 la població assignada de Catalunya ha superat els 8 milions de persones. Destaca aquí la disminució del 10% en la freqüentació a l’atenció primària i comunitària, amb una mitjana de 6 visites per persona (el 64% presencials) i una elevada utilització de La Meva Salut (per part del 51% de la població), amb un increment del 5% respecte a l’any 2023. Aquesta disminució de la freqüentació caldria analitzar-la en profunditat, ja podria ser una dada positiva per augment de l’eficiència o negativa per exemple per migració de les classes mitjanes a la privada.

S’observa que el 2024 disminueix la taxa de persones ateses al Programa d’Atenció Domiciliària i Equips de Suport (PADES) en gairebé un 10%, situant-se en 148 persones per cada 100.000 habitants. Aquesta dada caldria analitzar-la en profunditat i amb relació al paper de l’APS i de l’atenció intermèdia.

S’observen valors estables entorn del 64% en l’accessibilitat a 5 dies a l’atenció primària i comunitària. La percepció ciutadana (Plaensa), però, continua sent desfavorable: només el 62,3% valora positivament la facilitat per obtenir dia de visita.

Amb la longitudinalitat del 71 % al 2024, el percentatge de visites fetes pel mateix professional és elevat, però presenta marge de millora.

Millora l’adequació mesurada a través d’indicadors sobre pràctiques clíniques de poc valor en prevenció quaternària, entre els quals destaca la reducció en un 27% de l’ús inadequat de determinacions de vitamina D i en un 16% de l’ús d’antibiòtics en faringitis en persones adultes (4,9% i 44% el 2024 respectivament).

L’any 2024 disminueix el percentatge de població atesa al programa d’atenció domiciliària un 6%, una tendència a la baixa permanent en els darrers anys. Dada que requereix anàlisi detallada, donada la importància que tindrà el domicili com a lloc d’assistència i els múltiples actors que intervenen.

L’any 2024, el percentatge de persones polimedicades amb 10 fàrmacs o més es manté estable al voltant del 4%. El percentatge de pacients d’edat avançada amb un control excessiu de la diabetis mellitus, disminueix un 7% i, per tant, s’observa una millora.

Quant a indicadors d’eficiència, augmenta el consum i el cost de la farmàcia ambulatòria. Destaca que el 24,5% de la població ha consumit antibiòtics el 2024, un 12,3% consumeix hipolipemiants i un 11,6% antidepressius.

El cost mitjà per pacient mostra un patró similar amb tendència al creixement al llarg dels anys excepte pels antipsicòtics, amb una clara reducció del cost des del 2022, i pels antibiòtics, els quals tenen un comportament més estable, encara que  amb lleugeres variacions entre els anys.

Enguany també s’han analitzat indicadors relatius a rols específics en l’atenció primària i comunitària. D’una banda, s’ha descrit l’augment de la cobertura dels nous rols professionals: fisioterapeuta, referent de benestar emocional (RBEC) i dietista-nutricionista. El percentatge de població atesa l’any 2024 per nous rols professionals ha augmentat de forma rellevant respecte al 2023.

D’altra banda, s’ha observat una millora de la gestió infermera de la demanda que incrementa en un 10% la taxa de visites no derivades, que es tradueix en 2,3 milions de visites resoltes per infermeria el 2024 (gairebé 4 de cada 10 consultes).

Com a novetat d’enguany es presenten les ABS amb millors resultats a Catalunya i per regions sanitàries. La Vall d’en Bas, a la Regió Sanitària Girona, és l’ABS que presenta millors resultats a Catalunya l’any 2024. Per regions sanitàries, destaquen també l’ABS Falset al Camp de Tarragona, Sant Cugat del Vallès 3 a la Regió Sanitària Barcelona Metropolitana Nord, Lluçanès a la Regió Sanitària Catalunya Central, la Seu d’Urgell a la Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran, Móra la Nova – Móra d’Ebre a la Regió Sanitària Terres de l’Ebre, Ponts a la Regió Sanitària Lleida, l’Anoia Rural a la Regió Sanitària Penedès, Barcelona 2C – Esquerra Eixample – Comte Borrell a la Regió Sanitària Barcelona Ciutat, i, finalment, Begues – Pou Torre a la Regió Sanitària Metropolitana Sud.

L’estudi d’aquestes ABS ha de poder permetre reconèixer les millors pràctiques, ara que estem seguint molt de prop els CSIR, per fomentar la millora contínua del sistema. Seria desitjable que cada ABS tingués una puntuació global fruit de la ponderació de la resta  d’indicadors. Tenen el mateix pes totes les dimensions i tots els indicadors?

L’atenció primària i comunitària manté els valors de satisfacció sense canvis rellevants respecte al 2023.

Novetats de la CdR

Entre les principals novetats, destaca la incorporació d’indicadors vinculats a l’accessibilitat, que permeten analitzar de manera més precisa la capacitat del sistema per garantir una atenció equitativa i oportuna a tota la ciutadania.

A més, s’incorporen indicadors de continuïtat assistencial amb el professional de referència.

Així mateix, s’han transformat els indicadors contextuals que passen a expressar-se majoritàriament com a taxes poblacionals, amb l’objectiu de permetre una interpretació més adequada de l’activitat assistencial en relació amb la població creixent a Catalunya. Aquesta transformació facilita la lectura temporal i territorial dels resultats i en millora la comparabilitat. Així mateix, s’han incorporat nous indicadors contextuals vinculats al nivell socioeconòmic de la població atesa, que permeten analitzar la distribució de l’activitat i dels resultats en funció de la vulnerabilitat social.

Una altra novetat rellevant és la inclusió d’indicadors que avaluen el rol de nous perfils professionals a l’atenció primària i comunitària —com ara fisioterapeutes, professionals d’infermeria, dietistes-nutricionistes, referents de benestar emocional entre d’altres—, amb l’objectiu de reconèixer i mesurar la seva aportació en la millora de la qualitat assistencial.

Aquesta nova edició de la Central de Resultats incorpora, com a principal novetat, l’estandardització dels indicadors, amb l’objectiu de facilitar l’anàlisi comparativa (benchmark) entre centres i territoris (àrees bàsiques de salut –ABS-). L’estandardització s’ha realitzat segons tres eixos principals: sexe, grup d’edat i nivell socioeconòmic de l’ABS de residència de la persona (índex socioeconòmic territorial -IST-). D’aquesta manera, es redueix l’impacte de les diferències demogràfiques i socials sobre els resultats entre els centres o territoris comparats i es promou una lectura més equitativa i contextualitzada dels indicadors.

En aquesta edició s’han incorporat més de 40 nous indicadors a l’APS, destacant els d’accessibilitat a 5 i 10 dies, el percentatge de població atesa per dietista, fisioterapeuta i per RBEC, percentatge de persones ateses amb nivell socioeconòmic molt baix, índex del proveïdor assistencial principal anual (longitudinalitat), taxa de visites de protocols valorats i no derivats (gestió aguda de la demanda per infermeria).

Algunes Recomanacions Generals

La millora qualitativa d’aquest informe respecte a anteriors és substantiva. Voldria mencionar a continuació algunes recomanacions, suggeriments i reflexions per si poden ser útils pels actuals responsables de la CdR i AQUAS, per la millora contínua del projecte i als que felicito per la seva tasca des d’aquí.

• Cal continuar avançant en nous indicadors de qualitat dels serveis, de compliment del contracte del CatSalut, derivacions i utilització de proves complementàries per mesurar la resolució de l’APS, de productivitat (absentisme), de qualitat de vida dels professionals (per quan el Plaensa dels professionals?), indicadors de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) i gestió mediambiental, d’integració assistencial social i sanitària. Dins de les dades de context el % de doble assegurament seria una dada molt rellevant.
• L’APS és bàsicament assistencial i nuclear del sistema, per prestigiar-la i per ser fidels a la realitat caldria incorporar també alguns indicadors de docència i de recerca.
• L’APS es troba en ple procés d’acreditació, en futures edicions la incorporació de la puntuació de cada ABS en aquest procés podria ser rellevant per validar tot el procés i si aquesta dada correlaciona amb la resta d’indicadors de qualitat assistencial.
• Cal assegurar la traçabilitat i continuïtat dels indicadors per poder fer sèries comparatives al llarg del temps.
• Incrementar la comparació d’indicadors entre models de gestió per extreure aprenentatges que beneficiïn el sistema públic de salut. La incorporació de les millors ABS per regions sanitàries obre peu a intensificar aquestes polítiques de  benchmarking. Estaria bé a partir d’aquesta experiència dissenyar un TOP-20 d’APS com una idea a valorar a la camfic.
• Celebrem que en aquesta edició es potencií l’anàlisi territorial, però en cap cas s’ha de perdre l’ABS com a unitat bàsica d’anàlisi.
• Un dels atributs clàssics de l’APS és el de gatekeeper,  porta d’entrada del sistema, cal que aquest no es desvirtuï per l’accessibilitat a altres dispositius com el SEM amb la seva consulta administrativa i sanitària.
• Des d’ACEBA fa molts anys que analitzem amb cura els resultats de la CdR i promovem el benchmarking entre els nostres centres, ens seguim preguntant quines polítiques de suport s’estableixen pels EAP sistemàticament amb pitjor valoració? Com s’incentiven als EAP sistemàticament amb millor valoració? Quins canvis s’han produït en la valoració dels diferents EAP des que disposem dels informes de la CdR?