El sistema de salut: motor econòmic i generador d’innovació a Catalunya

Robert Fabregat
Director General del Biocat

El sistema de salut català és molt més que una xarxa assistencial. És una infraestructura de país que cura, cuida, investiga, atrau talent, genera benestar i activitat econòmica, i converteix el coneixement en solucions per als pacients. Les dades de l’Informe de la BioRegió de Catalunya 2025 ho confirmen amb claredat: la salut i les ciències de la vida s’han consolidat com un dels principals motors de competitivitat de Catalunya i com una de les palanques més sòlides per construir un model econòmic basat en coneixement, innovació i impacte social.

La BioRegió de Catalunya suma ja 1.650 empreses i 94 institucions de recerca, entre les quals destaquen 24 hospitals universitaris, 39 centres de recerca, 12 universitats i grans infraestructures científiques. Aquest ecosistema aporta el 7,6% del PIB català, fruit de la combinació de la indústria de les ciències de la vida i la salut i les activitats sanitàries. En conjunt, el sector factura 48.691 milions d’euros i genera 306.781 llocs de treball, el 7,3% de la població ocupada de Catalunya. Les activitats sanitàries, amb 222.000 llocs de treball, representen el gruix d’aquesta ocupació i evidencien que els hospitals i els centres assistencials no són només receptors d’innovació, sinó també generadors directes de valor econòmic.

Aquest posicionament no és fruit de l’atzar. Respon a una visió estratègica sostinguda que el Govern de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona van saber anticipar ara fa vint anys amb la creació de Biocat i la BioRegió de Catalunya, concebuda com a instrument per articular, impulsar i projectar internacionalment l’ecosistema català de les ciències de la vida i la salut. Aquella aposta, que situava la salut i la biomedicina com a sectors de futur, avui es tradueix en una BioRegió madura, competitiva i reconeguda a Europa.

Recerca clínica, innovació i retorn: el paper tractor dels centres assistencials

Els centres assistencials són una peça essencial d’aquest model perquè concentren coneixement clínic, capacitat científica i accés directe a les necessitats reals dels pacients. L’informe ho evidencia amb un indicador especialment rellevant: els 5.768 assajos clínics actius a Catalunya, que situen el país entre els principals territoris del món en recerca clínica. Aquesta activitat no només reforça l’atracció d’inversió i de projectes internacionals, sinó que converteix el sistema sanitari en un espai on la innovació es valida, s’accelera i es transforma en valor assistencial.

Aquesta capacitat va més enllà de la participació en estudis promoguts per la indústria. Una part significativa de l’activitat clínica correspon a recerca impulsada per hospitals, instituts i entitats acadèmiques, fet que demostra que la innovació també neix de les preguntes que emergeixen a la consulta, al quiròfan o als serveis diagnòstics. Quan un equip clínic identifica una necessitat no resolta, pot activar recerca pròpia, desenvolupar noves aproximacions terapèutiques i contribuir a canviar la pràctica assistencial.

Un dels àmbits on aquest paper és més visible és el de les teràpies avançades. Catalunya concentra 156 assajos clínics actius en teràpies avançades, el 82% del total estatal, i ocupa la sisena posició europea i la vuitena mundial. Aquest lideratge no s’explica només per la presència d’empreses o instituts de recerca, sinó també pel protagonisme dels centres hospitalaris. L’Hospital Clínic, el VHIO o Sant Pau apareixen a l’informe com a actors destacats en el desenvolupament de teràpies en fase clínica. A més, el pipeline català de teràpies avançades inclou 20 actius en desenvolupament clínic, fet que demostra que els hospitals no només proven innovacions alienes, sinó que també originen, codesenvolupen i impulsen noves opcions terapèutiques.

Aquest rol generador també es veu en la transferència de coneixement. Instituts vinculats als grans hospitals catalans, com el VHIR, l’IDIBAPS, l’IRSJD, l’IGTP, l’IR Sant Pau, l’IDIBELL, el VHIO o l’Hospital del Mar Research Institute, apareixen entre els centres que creen empreses derivades, llicencien patents i transformen resultats de recerca en projectes empresarials. Aquesta dinàmica confirma que la innovació hospitalària pot sortir del laboratori i del llit del pacient per convertir-se en propietat intel·lectual, empreses i noves solucions diagnòstiques, terapèutiques i digitals.

El retorn econòmic d’aquesta activitat també és mesurable. L’informe apunta que els instituts amb més activitat en assajos clínics lideren els ingressos per comercialització, amb el VHIO i l’IDIBAPS com a referents, i que les spinoffs sorgides dels centres de recerca han captat centenars de milions d’euros en inversió. En conjunt, aquests indicadors dibuixen un sistema sanitari que no només consumeix finançament públic per atendre la ciutadania, sinó que aquests recursos invertits es multipliquen exponencialment generant coneixement, desenvolupant noves solucions, atraient capital, creant ocupació qualificada i contribuint a posicionar Catalunya en l’economia global de la salut.

Els reptes són clars: reforçar la transferència tecnològica, facilitar l’adopció d’innovació dins del sistema públic i avançar en l’ús segur, interoperable i ètic de les dades de salut. També cal escalar projectes, connectar millor indústria i centres sanitaris, i assegurar que la innovació arribi a tot els pacients del país amb la màxima equitat.

Les oportunitats, però, són igualment potents. La implementació de l’Espai Europeu de Dades de Salut a Catalunya amb la creació de la futura Oficina d’Accés a les Dades d’Ús Secundari (ODAS), la intel·ligència artificial, la medicina de precisió, les teràpies avançades i iniciatives com la xarxa ATMP Catalonia, o el programa PASS  per agilitzar els processos d’adopció de la innovació al sistema sanitari, poden convertir Catalunya en un referent internacional.

Vint anys després d’aquella aposta institucional per crear Biocat i la BioRegió de Catalunya, el país té ara el repte d’accelerar una innovació que sigui més escalable, més accessible i més sostenible: una innovació que aporti valor i sigui capaç de millorar la salut i el benestar de les persones, reduir l’impacte ambiental del sistema i continuar retornant valor econòmic, científic i social al conjunt del país.