Eleccions 12-M: A propòsit dels programes electorals sobre sanitat

El pròxim 7 de maig el Cercle de Salut ha convocat un debat electoral sobre els programes que proposen per l’àmbit de la salut diferents partits i coalicions que es presenten a les eleccions catalanes del 12-M (PSC-Units, Junts+Puigdemont x Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya; Comuns Sumar i Partit Popular de Catalunya).

La curiositat m’ha dut a mirar quines eren les propostes dels tres partits que tenen opcions de formar un govern de coalició si els resultats ho permeten i no ens veiem abocats a una nova contesa electoral.

La conclusió d’aquesta anàlisi és que no hi ha grans diferències programàtiques, excepte en la que després diré, que obstaculitzin la formació d’un govern de coalició pel que fa al sector salut.

Són llocs comuns:

• Millorar el finançament, per uns fins al 7% del PIB i per altres fins al 8%.
• El (“maleït” en expressió de Lluís Bohigas) Pacte Nacional de Salut.
• Millorar l’accessibilitat reduint les llistes d’espera.
• Potenciar l’Atenció Primària i Comunitària.
• Desplegar l’Agència de Salut Pública.
• Millorar les condicions laborals i retributives del personal sanitari.
• Millorar l’atenció hospitalària (terciarisme) i la intermèdia.
• Inversions en estructures i equipaments.
• Crear l’Agència Integrada Social i Sanitària.
• Potenciar l’AQuAS i la seva independència.
• Digitalització del sistema de salut.
• Potenciar la recerca i innovació en salut.
• Etc.

Possiblement, aquestes coincidències en els programes derivin del fet que aquests partits beuen de les mateixes fonts diagnòstiques i fan cas a les propostes dels experts. Encara que hi trobem alguns brindis al sol que podrien ser objecte d’una altra entrada en aquest bloc.

Hi ha, però alguns matisos com ara que els socialistes fan èmfasi en la participació del món local o Junts en l’autonomia de gestió.

Sobre algunes propostes exclusives: llei de l’amiant (socialistes), fre de les agressions als professionals sanitaris (juntaires) o implementar centres territorials de salut bucodental (republicans), per posar alguns exemples, crec que no serien impeditives per pactar un programa de govern.

Ara bé, sí que hi ha en el plantejament republicà d’ordenació del sistema de salut unes propostes amb què el Cercle de Salut no hi pot estar d’acord: el que anomena “republificació” del sistema iniciant processos d’internalització (transport sanitari ad exemplum) i una perspectiva de reforç del servei públic de salut absolutament administrativista: “Entenem el Sistema de Salut de Catalunya com un espai on no hi hagi lloc per l’ànim de lucre”. Traduït al cristià: on no tingui cabuda la col·laboració publicoprivada.

La discussió sobre si la gestió de serveis públics pot generar beneficis/excedents crec que ha estat superada fa molt temps en el debat ètic: són acceptables els beneficis/excedents que provenen de la bona gestió i eficaç administració i de la innovació i rebutjables si provenen de la mala qualitat del servei que es presta o de la precarietat de les condicions laborals de les persones que hi treballen.

La republificació no és necessàriament la via per reforçar els serveis públics que, sens dubte, han de ser-ho. Com es reforçaran de debò els serveis públics és millorant el seu finançament i la seva governança, que són les dues grans malalties que pateix el nostre sistema.

Barcelona, 3 de maig de 2024.

Francesc José María Sánchez
Advocat. Secretari del Cercle de Salut.