Ensurt o mort per al nostre sistema de salut
La dinàmica social (els valors, les expectatives) i la geopolítica (el neo conservadorisme, el curt-terminisme populista) que s’imposa en el món desenvolupat difícilment deixarà incòlume els sistemes sanitaris. Abans que produeixi una reforma desordenada, i no ja diguem una voladura descontrolada per part d’alguns insensats, és moment per als que estimem el nostre sistema de salut que intentem amb ordre i control la seva reforma. A favor del sistema, contra els seus entusiastes irracionals podria així ser la força propulsora.
En efecte, el trumpisme i les seves derivades populistes més estrafolàries, esteses des dels Estats Units però fermentades en països que no tenen ni la tradició democràtica ni la solidesa de les institucions USA, fan per l’anterior pronòstic. Des de la ignorància per manca de coneixement o de la incapacitat per l’acció, la solució fàcil és deconstruir, ‘deixar podrir’ amb la maquinària de la crítica miscel·lània constant i erosionadora, i sense proposta alternativa prou robusta. Les improvisacions fetes des de les intuïcions per part de polítics que ni coneixen per teoria ni pràctica la realitat dels nostres sistemes pot estar a l’arrel de la descomposició de l’estat de coses a la que podem estar abocats.
En els quadres adjunts es pot detectar la realitat del problema. Per una banda, el valor individual del bé salut, que perd, però, força quan s’ha de conjugar en la disposició social a contribuir pel seu manteniment, caient en la tragèdia dels béns comuns que són de tots i alhora de ningú (gràfic).
Una valoració cada cop major del valor de la salut a la cistella de les preferències individuals dels països -en la mesura que aquests es desenvolupen- no es tradueix, però, amb la pobra valoració que es dona al funcionament del sector sanitari (quadre resum), tot i que n’hauria de ser, juntament amb la prevenció, el protagonista principal. Vegem si no, com mitjans reputats es refereixen al món dels guariments per la salut.
El món dels tractaments oncològics n’és una mostra (així com el de la indústria farmacèutica en general).
Però en la situació en què ens trobem, en la que una part està tancada en banda al reclam de la consolidació, a l’aguait dels perills de les escletxes que es puguin obrir al sistema compactat que tenim, i a l’altra, s’hi agrupen venturers disposats a sacrificar cohesió social pel bé del negoci que dona la demanda inelàstica i l’elevada elasticitat renda dels serveis, ha de ser possible una acció pública més activa que reactiva per bé de preservar el sistema. Des de les guies de l’oikos-nomeia, de la lògica senzilla, pròpies de qui gestiona allò a més propi. Que com recorda S. Peiró, no en toca altra que recordar el que és i no és important de la priorització a la qual hi estem abocats.
Sense fer-ne cas, el sistema altrament és situarà així constantment entre l’ensurt de les propostes improvisades i la mort per inanició dels seus entusiastes més conservadors.
Guillem Lopez-Casasnovas
CRES-UPF
Val la pena llegir aquest post. Si cal, dues o tres vegades, perquè em sembla que l’haurem de recordar per afrontar la propera dècada, almenys aquells que estimem el sistema.
Gràcies Guillem.