Gestió i sostenibilitat de la Medicació Hospitalària de Dispensació Ambulatòria (MHDA)

Josep Maria Guiu
President de la Societat Catalana de Farmàcia Clínica

La medicació hospitalària de dispensació ambulatòria (MHDA) inclou principalment els medicaments hospitalaris de dispensació ambulatòria i els de diagnòstic hospitalari sense cupó precinte, fet que implica que la seva dispensació es realitzi en un servei de farmàcia hospitalària.

Al sistema públic de salut, l’any 2023 van accedir a aquesta prestació 302.710 usuaris, en comparació amb els 5.555.650 pacients que van rebre la dispensació d’un medicament a través d’una farmàcia comunitària. Pel que fa al cost per usuari, la MHDA suposa una mitjana de 5.046 € per pacient, enfront dels 343,59 € d’aportació pública per recepta dispensada a través de la farmàcia comunitària. Cal tenir en compte que actualment la MHDA no té copagament i que molts dels medicaments (especialment els d’administració oral) no estan coberts per les mútues privades, fet que concentra aquesta prestació sanitària dins el sistema públic.

Aquest cost elevat per usuari s’explica pel tipus de fàrmacs inclosos en la MHDA, destinats a patologies complexes que requereixen un seguiment clínic estret, tant pel que fa a l’eficàcia com a la seguretat. Entre els principals grups terapèutics, els tractaments de quimioteràpia en oncohematologia representen gairebé un 30% de la despesa, els immunosupressors selectius per a malalties autoimmunitàries un 22%, i els tractaments per al VIH un 10%. La resta inclou medicaments orfes, tractaments per a l’esclerosi múltiple i productes de nutrició enteral, entre d’altres. A més, molts dels nous medicaments aprovats a nivell regulador, especialment els d’alta complexitat i amb preus elevats, es financen a través d’aquesta partida.

L’augment de la despesa pública en la MHDA centra cada cop més l’atenció en la seva gestió. L’any 2014, aquesta prestació suposava 699 milions d’euros a Catalunya, mentre que el 2024 s’estima que arribarà als 1.690 milions d’euros. En termes percentuals, la MHDA ha passat de representar el 8,3% de la despesa sanitària global el 2014 al 10,8% el 2024. A més, el nombre d’usuaris va créixer dels 255.721 el 2022 als 302.710 el 2023, un augment del 18,37%.

Cal tenir en compte que la MHDA inclou també els medicaments estrangers, que sovint s’utilitzen com a alternativa en situacions de desproveïment de fàrmacs, tant en farmàcia hospitalària com en oficines de farmàcia. Aquesta inclusió contribueix parcialment a l’increment del nombre de pacients que accedeixen a aquesta prestació.

L’expansió de la MHDA també ha impactat en l’organització dels serveis de farmàcia hospitalària, ja que una part creixent del pressupost en medicaments es destina a pacients no hospitalitzats. Això ha suposat un augment de la càrrega assistencial i de la gestió logística dels tractaments dispensats.

L’increment de la despesa representa un repte per a la sostenibilitat del sistema sanitari. El sostre de despesa europeu del 3,2% contrasta amb el creixement superior al 10% de la MHDA en el darrer any, una tendència que es manté a causa de l’entrada de nous medicaments i l’augment del nombre d’usuaris.

Per fer-hi front, s’han implementat diverses mesures i se’n proposen d’altres per controlar els costos sense comprometre l’accés als tractaments innovadors. Algunes d’aquestes estratègies inclouen acords de pagament basats en resultats, la promoció de biosimilars i genèrics, i la centralització de compres. No obstant això, la gestió eficient de la MHDA requereix un abordatge a diferents nivells, des de la macrogestió fins a la meso i microgestió.

En aquest sentit, la gestió clínica de la prestació farmacèutica ha d’alinear els objectius de les organitzacions sanitàries i dels professionals per garantir que els pacients obtinguin els resultats clínics esperats. La sostenibilitat del sistema sanitari i la garantia d’accés a tractaments d’alt impacte exigeixen una combinació d’estratègies que incloguin negociació de preus, gestió clínica de les indicacions, ús eficient dels recursos i una millor monitorització dels resultats clínics.

Josep Maria Guiu

President de la Societat Catalana de Farmàcia Clínica

17 de febrer de 2025