Jordi Gol i Gurina. En el centenari del seu naixement

Enguany es compleixen cent anys del naixement de Jordi Gol i Gurina (Barcelona 1924-1985) i el Cercle de Salut s’adhereix a aquesta efemèride atès que, d’una manera o altra, els objectius de l’Associació —exposats en l’article segon dels seus estatuts— són ben propers a moltes de les inquietuds i plantejaments que acompanyaren el Dr. Gol en la seva trajectòria professional i humana. Des del Cercle, i a través del seu secretari, se’m demanen unes reflexions sobre la seva figura, que sortosament vaig conèixer com a metge resident a l’Hospital de la Creu Roja entre 1973 i 1975.

La seva personalitat i les diverses facetes del seu pensament i de la seva obra (humana, cristiana, professional, política, etc.) van quedar molt ben sintetitzades en diverses publicacions, tant arran de la seva mort^1-2 com posteriorment, quan la distància del pas del temps aporta una visió més serena^3,4,5. Els primers memorials promoguts arran de la seva mort per una colla dels seus deixebles per analitzar el seu llegat, van tenir continuïtat des de l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària (IDIAP-Jordi Gol).

D’esperit inquiet i personalitat abassegadora, va promoure un gran debat sanitari tant en la taula corresponent a Salut del Congrés de Cultura Catalana (1975-1977), com en el X Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana de 1976 celebrat a Perpinyà en la taula sobre la Funció Social de la Medicina, on es va donar a conèixer la seva visió sobre la definició de Salut com aquella manera de viure autònoma, solidària i joiosa que va anar exposant en múltiples fòrums.

En els anys següents va anar concretant el seu pensament en els seus escrits^6-8, majoritàriament fruit de debats amb tot una colla de persones del seu entorn, tal com ell li agradava treballar, i entre ells els que van contribuir en el desenvolupament ideològic del gran repte que suposà la reforma de l’Atenció primària a Catalunya^9-11, que el va portar a creuar el país explicant el nou model d’història clínica que s’havia d’incorporar en les tasques dels professionals dels centres de salut, fet que avui semblaria impossible d’entendre. 

La seva capacitat d’anàlisi, la constant autocrítica, la il·lusió compartida i el plantejament d’objectius ambiciosos i alhora realitzables el portaren, sense que ell ho pretengués, a exercir una important influència en el posicionament de la professió en els àmbits professional, social, bioètic i polític.

Home de pensament i d’acció i metge humanista, de pensament cristià, exerceix una gran influència en els metges i infermeres més joves, tant els que vam gaudir-lo els anys en què va estar cap de servei de Medicina interna a l’Hospital de la Creu Roja (1970-1975), com els que el van acompanyar els deu anys després, quan va centrar la seva activitat a l’atenció  primària. Tant en el món hospitalari com en atenció primària forma una escola de professionals compromesos amb una medicina de caràcter social, en una reforma sanitària capaç d’oferir una medicina pública de qualitat a l’abast de tothom. I també, la seva preocupació per a les qüestions socials el porta a participar en el Front Universitari i de Metges per a la Democràcia. A més a més, és conferenciant en múltiples tribunes: Escola de Treballadores Socials, Facultat de Teologia de Sant Cugat, Escola d’Infermeria Santa Madrona, Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona (ICESB), Institut d’Estudis de la Salut (IES), Escola d’Estiu de Prada, etc.

Tota aquella doctrina en la branca sanitària que va tenir acollida i desenvolupament des del Centre d’Assessoria i Promoció de la Salut, posteriorment Gabinet (CAPS-GAPS) del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de les Balears, es converteix, anys més tard, en essencial pel que fa als canvis que experimenta la medicina en els darrers anys del segle XX: la relació metge-malalt, la seva obsessió en la protocol·lització en els camps diagnòstic i terapèutic en un temps caracteritzat per la seva absència, la introducció del Consentiment Informat, la mort digna, les cures pal·liatives i tants d’altres aspectes de la pràctica mèdica.

Cent anys del seu naixement i prop de quaranta de la seva mort, pot ser un bon moment —també des del Cercle de Salut— per analitzar què és el que es va assolir i què ens queda del seu llegat.

Xavier de Balanzó
Ex cap de servei de Medicina intensiva de l’Hospital de Mataró
Ex secretari general de l’Acadèmia

Febrer de 2024

---

[1] Jordi Gol i Gurina (1924-1985). Els grans temes d’un pensament i d’una vida. Barcelona. Ed. La Llar del Llibre. 1986.

[2] Casares Potau R, Fernández Barrera J, Tizón García JL, Vall Combellas O. La Salut. En record de Jordi Gol i Gurina. Escola Universitària de Treball Social de Barcelona. Ed. Llar del llibre. 1988.

[3] Reventós J. Jordi Gol. Metge per a una societat de persones. Edicions 62. 1991.

[4] Autors varis – El repte sanitari – Jordi Gol. In memoriam. Quaderns CAPS n 6. 1996.

[5] Borrell-Carrió F. Médico de personas. Jordi Gol i Gurina, 1924-1985, in memoriam. Aten Primaria 2005; 35: 339–341. Disponible a https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC7684375/pdf/main.pdf

[6] Gol i Gurina J, De Miguel JM, Reventós J, Segura A, Soler Sabarís F. La sanitat als països catalans. Barcelona. Edicions 62, 1978.

[7] Gol i Gurina, J. La salut. Annals de Medicina 1977; 7:1025-1040.
Disponible a https://webs.academia.cat/revistes_elect/view_document.php?tpd=2&i=5891

[8] Gol J. Consideracions sobre la manipulació de la vida i de la mort. En: L’home manipulat. Qüestions de la Vida Cristiana 1978; 90.

[9] Gol J, Jaén J, Marcos JA, Casares R, Foz G, Moll J, Subías A, Suñol R, Teniente JM. El metge de capçalera en un nou sistema sanitari. Col·lecció Salut i Sanitat n.1, Editorial Laia, 1979.

[10] Gol J, Marcos J, Suñol R. La Medicina Primaria: presente y futuro. MIR 1979; 7.

[11] Gol J, Corominas J, Marcos JA, Acarin N, Aguilar FX, Bacardí R, et al.  El centre de salut integral. Base d’un nou sistema sanitari. Col·lecció Salut i Sanitat n. 5. Editorial Laia, 1981.