La bona governança de l’atenció integrada social i sanitària

Francesc José María Sánchez
Advocat. Secretari del Cercle de Salut

Aviat, és de suposar, el Parlament de Catalunya aprovarà la Llei de creació de l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària de Catalunya (AGAISS-Cat) impulsada pels departaments de Drets Socials i Inclusió i de Salut, sobre la necessitat de la qual sembla existir un elevat consens polític i social.

Una de les lliçons apreses de la pandèmia de la COVID-19 va ser la necessitat d’integrar els serveis de salut amb els serveis socials d’atenció a les persones dependents (persones grans, persones amb discapacitat, persones amb problemàtica social derivada de la salut mental i persones amb necessitats complexes), i ja s’han començat a desplegar, sense esperar la creació de l’Agència, un seguit de línies d’activitat que es consideren prioritàries: l’atenció integrada a les residències, a l’entorn domiciliari i a la salut mental i la integració/interoperabilitat dels sistemes d’informació.

El CAIROS ha proposat com acció prioritària un projecte pilot de conversió de 10 CAPs gestionats per diverses tipologies de proveïdors d’atenció primària (ICS, centres concertats i entitats de base associativa) en Centres de Salut Integrals de Referència (CSIR). En aquests centres s’introduiran modificacions en el sistema de compra, el pagament per resultats, la compra de l’atenció especialitzada i la mobilització de recursos, conjuntament amb els serveis socials, per afavorir l’atenció integrada social i sanitària en l’entorn domiciliari de les persones que atenen.

Per desenvolupar l’atenció integrada social i sanitària partint de dos sistemes tan diferents com són el sistema per a l’autonomia personal i atenció a la dependència i el sistema de salut i superar les deficiències en matèria de coordinació que pot tenir la provisió de serveis socials i de salut als ciutadans, cal un treball en xarxa dels diferents agents concernits i reflexionar sobre com abordar el tema de la bona governança de les xarxes d’entitats proveïdores i per això hem de partir del següent axioma: no existeix un model universal de governança.

Els sistemes de serveis socials i de salut catalans es caracteritzen per la seva diversitat i complexitat. Històricament, han viscut d’esquena i han desenvolupat diferents cultures organitzatives i d’actuació dels seus respectius professionals en la relació assistencial amb les persones que atenen, que, al cap i a la fi, són les mateixes. Tot plegat dificulta sobre manera establir una única definició de xarxa integrada d’atenció social i sanitària, així com el disseny d’un model de composició i  governança d’aquestes xarxes.

Les xarxes assistencials integrades s’haurien de conformar a partir d’un conjunt estable de relacions de naturalesa no jeràrquica i interdependent que vinculi a una diversitat de proveïdors de serveis socials d’atenció a la dependència i de salut que comparteixen interessos i objectius i intercanvien recursos o en generen de nous per a la promoció de l’autonomia personal i la millora de la salut i la qualitat de vida de la població que atenen, per la via de la cooperació.

La governança d’una xarxa de proveïdors de serveis socials i de salut que tindrà per objectiu la integració de l’atenció social i sanitària l’hauríem de concebre com una aliança estratègica entre tots o quasi tots els actors ubicats en un determinat territori amb una població de referència per ser atesa, que s’ha d’instrumentar mitjançant un conjunt de principis i valors, acords, convenis o contractes, que regulin la interacció entre els seus membres. Cal fugir de concepcions orgàniques de la provisió de serveis socials i sanitaris, com cal fugir de la creació d’un tercer sistema d’atenció a les persones.

Els atributs essencials d’una xarxa de proveïdors per a l’atenció integrada haurien de ser els següents:

• Població i territori assignats que han d’estar ben definits.
• Xarxa d’entitats, serveis i establiments que ha d’incorporar-ne dels dos sectors (social i salut) i dels diferents nivells assistencials de cadascun (d’atenció primària i d’atenció especialitzada).
• Mecanismes de coordinació -horitzontal i vertical- que han de garantir el contínuum assistencial a les persones ateses.
• Sistemes d’informació integrats o, almenys, interoperables.
• Un sistema de governança únic per a tota la xarxa amb objectius propis:
  • Prestar serveis socials i de salut de manera contínua a una població determinada.
  • Millorar l’accessibilitat als serveis.
  • Evitar la duplicació dels serveis.
  • Reduir els costos de producció. I
  • Millorar l’eficiència (entesa com a capacitat resolutiva) i la qualitat de l’atenció.

La relació entre els actors principals d’una xarxa d’atenció integrada, reconeixent d’entrada l’asimetria de les seves relacions, ha de respondre més a una lògica horitzontal en la qual es prenen decisions a conseqüència d’un procés d’interacció, persuasió i negociació que a una lògica jeràrquica en què uns imposen els seus interessos i estratègia als altres. I per sobre de tot ha d’estar basada en la confiança i ha de tenir un fort lideratge.

Transparència, participació, rendició de comptes, eficàcia, coherència i autonomia de gestió són principis que han de guiar la bona governança de les xarxes que s’arribin a constituir més enllà dels principis d’una bona administració que són condició necessària però no suficient.

El paper que han de jugar en l’establiment i consolidació d’aquestes xarxes de proveïdors els departaments de Drets Socials i Inclusió i de Salut, amb la indispensable participació del món local, a través de l’AGAISS-Cat, ha de ser el de planificadors, reguladors, promotors i avaluadors dels resultats de l’atenció integrada i han de facilitar la seva constitució sense involucrar-se directament en la gestió dels serveis. 

Les entitats proveïdores -públiques i privades- per la seva part han d’estar disposades a cedir identitat corporativa pròpia en benefici del projecte comú i d’una visió compartida amb la resta d’actors, i per això és necessari que les persones que tenen responsabilitats de govern o de gestió de les entitats proveïdores, i els/les seus/eves professionals assumeixin una perspectiva sistèmica, amb altes dosis de generositat, contraposada a la focalització d’interessos propis.

Suposaria  un pas endavant en la  promoció de la integració que en els òrgans de govern  de les entitats que gestionen serveis de salut s’incorporin persones vinculades a l’àmbit dels serveis socials  que aportin  la sensibilitat de l’atenció a les persones  des de la perspectiva dels  serveis socials i el coneixement d’aquest  sector.

Barcelona, 20 de desembre de 2024.