LA CONFUSIÓ DE ROLS EN L’ORDENACIÓ DEL SISTEMA DE SALUT DE CATALUNYA I LA CRISI DE LA DIVERSITAT DE FORMES DE GESTIÓ I DE PROVEÏDORS DELS SERVEIS SANITARIS DE TITULARITAT PÚBLICA

En els darrers mesos el Govern de la Generalitat ha designat el director del Servei Català de la Salut (CatSalut) com a president del Consell d’Administració de l’Institut Català de la Salut (ICS) i, al mateix temps, al director gerent d’aquesta darrera entitat se li ha atribuït la presidència del Consell d’Administració de bona part de les empreses públiques del CatSalut, tant aquelles que tenen un abast territorial com sectorial.

Com és sabut, dos dels principis en què s’ha fonamentat la construcció del Sistema de Salut del nostre país, fundat en la Llei 15/1990, de 9 de juliol, d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC), a més de la cobertura universal, l’equitat en l’accés, l’autonomia de gestió, l’orientació a resultats, la transparència i el retiment de comptes, són:

1) La separació de funcions entre la planificació, la compra i l’avaluació dels serveis sanitaris, sociosanitaris i de salut mental, atribuïdes al CatSalut, i la prestació d’aquests serveis a través d’una xarxa de proveïdors de diferent titularitat, degudament acreditats en base a idèntics requeriments organitzatius, tècnics i funcionals, distribuïts en el territori per garantir-ne l’accessibilitat, i

2) La diversitat de formes de provisió dels indicats serveis, a través de la gestió pública directa (lCS, altres empreses públiques i consorcis públics), la gestió indirecta (formes de cooperació horitzontal, formes no contractuals, contractes i concessions de serveis públics) i la gestió compartida.

Essent ambdós principis identitaris del Sistema de Salut de Catalunya.

En aquest marc regulador, l’adopció de la forma d’entitat de dret públic subjecta al dret privat i de consorci públic,  es fonamentava en la recerca d’una major autonomia, agilitat i flexibilitat en la gestió dels serveis sanitaris de titularitat pública i, d’acord amb això, l’adopció d’aquestes formes de gestió constituïa un instrument de transformació del sistema sanitari públic per tal de millorar l’eficàcia, la sostenibilitat i la qualitat dels serveis sanitaris públics, proporcionant més i millors serveis públics als ciutadans i ciutadanes del país per guarir la seva salut individual i col·lectiva. Era l’inici dels anys 90 en els quals es vivia l’eclosió de la nova gestió pública que preconitzava per a la gestió dels serveis públics la separació de rols, l’autonomia de gestió i el binomi cooperació-competència en els mercats regulats, com el de la sanitat. Malauradament, aquesta major autonomia, flexibilitat i agilitat s’han anat perdent al llarg dels anys, fruit de la “reacció” davant l’anomenada “fugida del dret administratiu de la gestió dels serveis públics”..

Pensem que, amb les mesures organitzatives adoptades darrerament en base a una pretesa transversalitat i la unitat de la tríada Departament/SCS/ICS :

1. Es desdibuixa encara més la separació de funcions de planificació, compra i avaluació dels serveis sanitaris d’utilització pública, de la funció de provisió d’aquests serveis;
2. S’avança en la uniformització de la provisió dels serveis sanitaris de titularitat pública, posant en qüestió la descentralització del Sistema;
3. Es posa en qüestió un sistema de governança de les empreses públiques sanitàries basat en el vincle i l’arrelament d’aquestes empreses a la societat civil del territori en el que operen a través de la presidència dels seus òrgans de govern. i
4. S’avança en l’homogeneïtzació de les formes de gestió directa dels serveis sanitaris de titularitat pública a través de l’ICS, primera empresa del país amb un pressupost de 3.741 milions d’euros i  52.000 persones treballadores,  contribuint al creixement d’aquesta entitat i a la centralització en la presa de decisions de gestió.

És sabut, que la pandèmia de la Covid-19 ha posat de manifest que la descentralització del Sistema de Salut de Catalunya i la diversitat de fórmules de gestió i de proveïdors han estat cabdals per tal d’assegurar la capacitat de resolució i la subsistència del Sistema.

Potser les mesures adoptades no contravenen directament les previsionsde la LOSC però pensem que posen en entredit el model d’ordenació sanitària del país i l’esperit d’aquesta Llei, aprovada en el seu dia amb un ampli consens de les forces polítiques representades al Parlament de Catalunya i recolzada per una àmplia base social.

Tot reconeixent l’esforç de l’ICS per assolir uns bons resultats assistencials, econòmics i de satisfacció dels usuaris i usuàries, creiem que el Govern de la Generalitat ha de repensar i, si així ho té per convenient, revertir aquestes mesures per tal de preservar el model d’ordenació sanitària del país i, si és possible, en ús de l’impuls legislatiu i la capacitat d’autoorganització, mirar de dotar les empreses públiques, i també els consorcis públics, de més autonomía de gestió i d’uns règims jurídic i de control més àgils i més flexibles per tal d’afavorir la transformació del Sistema de Salut de Catalunya, adequant-lo a les necessitats presents i futures dels ciutadans i ciutadanes del país i als reptes demogràfics, tecnològics i epidemiològics del segle XXI.

Barcelona, juny de 2023.

JUNTA DIRECTIVA CERCLE DE SALUT