La malaltia d’Alzheimer: Reptes, Tractaments i Perspectives de Futur

Josep Maria Guiu Segura
President de la Societat Catalana de Farmàcia Clínica

La malaltia d’Alzheimer és un trastorn neurodegeneratiu progressiu i irreversible, normalment de desenvolupament lent però sostingut en el temps. És la causa més freqüent de demència (60-70%), afecta més dones que homes i té una prevalença del 5,1% en la població general. La seva incidència augmenta exponencialment amb l’edat: mentre que és d’1,2 per cada 1.000 persones entre 65 i 69 anys, arriba fins a 28,6 per cada 1.000 en les persones majors de 90 anys, amb una incidència global de 8,6 per cada 1.000 persones (Ponjoan et al., 2019).

Tot i que l’edat és el principal factor de risc, la malaltia d’Alzheimer no és una conseqüència inevitable de l’envelliment biològic. S’estima que fins al 45% dels casos de demència podrien ser evitats o retardats si es modifiquessin 14 factors de risc al llarg de la vida. Aquests factors de risc estan relacionats amb el nivell educatiu, els hàbits de vida, el risc cardiovascular, l’aïllament social, la depressió, la contaminació o la hipoacúsia, entre d’altres (Livingston et al., 2024).

L’envelliment de la població és un repte demogràfic creixent a Catalunya. Segons el Centre d’Estudis Demogràfics, la població de més de 65 anys passarà d’1,4 milions el 2021 a 1,8 milions el 2031 i 2,2 milions el 2041 (Castillo et al., 2024). Aquest envelliment planteja la necessitat d’assegurar una vellesa amb més autonomia i de reduir la taxa de discapacitat i dependència, especialment en el cas de l’Alzheimer, atès el seu elevat impacte social i econòmic.

A Espanya, es calcula un cost mitjà anual de 35.000 € per persona afectada per Alzheimer. Menys del 30% d’aquest cost correspon a despeses directes com l’atenció sanitària (9%) i les cures institucionals i comunitàries (19%). Més del 70% està associat a la cura informal, que inclou la pèrdua de productivitat i el temps dedicat pels cuidadors. Es calcula que un 87% d’aquests costos són assumits per les famílies, mentre que només el 13% són coberts per fons públics (Fundación Pasqual Maragall, 2024).

L’abordatge actual de la malaltia d’Alzheimer inclou tres àmbits principals: tractament farmacològic, programes d’intervenció física i cognitiva i mesures de protecció social per als pacients. Els tractaments farmacològics disponibles són simptomàtics, és a dir, actuen sobre les conseqüències del procés neurodegeneratiu (problemes cognitius i conductuals) però no sobre les seves causes. Els dos grups principals de fàrmacs són: els inhibidors de l’enzim acetilcolinesterasa (IACE): donepezil, rivastigmina i galantamina, i l’antagonista no competitiu dels receptors NMDA: memantina. La seva eficàcia és modesta, i països com França van deixar de finançar-los el 2018.

A Catalunya, el 2023 es van comptabilitzar 55.130 pacients amb tractaments dispensats pel CatSalut, amb un creixement del 10% en 10 anys i una despesa global de 34.761.254,86 € (96% a càrrec del CatSalut). Això suposa una despesa aproximada de 630 € per pacient i any (Programa d’Harmonització Farmacoterapèutica, 2024).

Les teràpies antiamiloide representen una esperança per a les persones amb malaltia d’Alzheimer. Aquests tractaments se centren a reduir l’acumulació de proteïna beta-amiloide al cervell, considerada una de les causes principals de la malaltia. La reducció d’aquest dipòsit pot ajudar a alentir el deteriorament cognitiu.

La recerca de nous fàrmacs per canviar el curs de la malaltia ha estat complexa, amb molts fracassos importants en els resultats d’assaigs clínics, fins i tot en fases avançades (fase III), el que posa en relleu la dificultat i controvèrsies sobre l’eficàcia en aquesta diana terapèutica.

El primer fàrmac aprovat (únicament als Estats Units) va ser l’aducanumab (Aduhelm) el 2021, però la seva aprovació accelerada per la FDA va generar controvèrsia les incerteses sobre els seus beneficis clínics i la seva seguretat. Finalment, va ser retirat del mercat pel laboratori que el comercialitzava.

Més recentment, els fàrmacs lecanemab (Leqembi) i donanemab (Kisunla) han estat aprovats per la FDA als EUA i per la MHRA al Regne Unit, que ja no està sota el paraigües de l’Agència Europea de Medicaments.  A la Unió Europea, l’EMA va donar inicialment una opinió negativa sobre lecanemab el juliol del 2024, però després d’una reavaluació al novembre, va emetre una opinió positiva (la reevaluació va concloure que els beneficis superaven els riscos en una població de pacients restringida). La Comissió Europea va demanar reavaluar aquesta opinió sobre el perfil de seguretat del fàrmac abans d’aprovar-ne la comercialització i el passat 26 de febrer de 2025, l’EMA va confirmar l’opinió positiva per a l’aprovació després d’una nova revisió del perfil de seguretat del fàrmac (EMA, 2025).

Els primers medicaments per al tractament simptomatològic de la malaltia d’Alzheimer van apareixer a Mitjans dels anys 90, i portàvem 20 anys sense nous fàrmacs al mercat.  L’expectativa social, donada la incidència i impacte social de malaltia, és molt elevada. 

El lecanemab té un preu oficial als EUA de 26.500 € per pacient i any (Lin et al., 2023). Malgrat que és un preu oficial (sense els descomptes que poden tenir les asseguradores), i que els preus són molt diferents entre els Estats Units i Europa, suposa un rang de partida complicat des d’un sistema de salut com el nostre.  A més, aquest fàrmac requereix una administració endovenosa, fet que implica un impacte assistencial important en hospital de dia i per als pacients per la seva administració. Tanmateix, el laboratori també comercialitzarà la formulació subcutània.  

La indicació d’aquests tractaments es limita a pacients en fases inicials de la malaltia (deteriorament cognitiu lleu o demència lleu), fet que requereix proves d’imatge (RMN i PET) i genètiques per identificar els pacients candidats, afegint costos al sistema sanitari de la seva eventual utilització. Alhora, el benefici del lecanemab en el retard del deteriorament cognitiu és força modest i s’estima en aproximadament entre 4 i 6 mesos quan s’afegeix als tractaments existents (lecanemab va demostrar una reducció estadísticament significativa del deteriorament cognitiu en comparació amb el placebo, en una reducció del 27% en la taxa de deteriorament durant un període de 18 mesos).

Malgrat l’aprovació, al Regne Unit, el NICE no ha recomanat l’ús rutinari de lecanemab o donanemab en el sistema sanitari públic (NHS), considerant que no són cost-efectius atès el benefici clínic limitat en relació amb els costos d’implementació (NICE, 2024, 2024).

Ens trobem davant d’un punt d’inflexió en el tractament de la malaltia d’Alzheimer. Després de més de 20 anys sense nous fàrmacs, l’arribada de teràpies dirigides a modificar el curs de la malaltia representa una fita important. No obstant això, l’eficàcia modesta d’aquests nous tractaments, les seves exigències en diagnòstic i l’administració i els seus elevats costos plantegen interrogants sobre la seva aplicabilitat real, de moment.

Referències

NICE. (2024). Benefits of new Alzheimer’s treatment lecanemab are too small to justify the cost to the NHS | NICE. https://www.nice.org.uk/news/articles/benefits-of-new-alzheimer-s-treatment-lecanemab-are-too-small-to-justify-the-cost-to-the-nhs

Castillo, P. Z., Llorens, A. B., & Palós, A. E. (2024). Envelliment de la població de Catalunya: escenaris de discapacitat i dependència. Construïm Futurs Sostenibles. Estratègies per Afrontar El Repte Demogràfic, 10–27. https://ddd.uab.cat/record/302385

EMA. (2025). Approval of the marketing authorisation for Leqembi  (lecanemab) . https://www.ema.europa.eu/en/documents/medicine-qa/questions-answers-approval-marketing-authorisation-leqembi-lecanemab_en.pdf

Programa d’Harmonització Farmacoterapèutica. (2024). Tractament farmacològic de la malaltia d’Alzheimer: informe del Registre de Tractament Farmacològic de la Malaltia d’Alzheimer a l’any 2023. Scientia. https://doi.org/10.62727/DSALUT.SCS/12245

Fundación Pasqual Maragall. (2024). PROPUESTAS PARA UNA NUEVA PRIORIZACIÓN DEL ALZHEIMER EN ESPAÑA.

Lin, G., Whittington, M. D., Wright, A., & Herron-Smith, S. (2023). Beta-Amyloid Antibodies for Early Alzheimer’s Disease: Effectiveness and Value;  Evidence Report. https://icer.org/who-we-are/independent-funding/.

Livingston, G., Huntley, J., Liu, K. Y., Costafreda, S. G., Selbæk, G., Alladi, S., Ames, D., Banerjee, S., Burns, A., Brayne, C., Fox, N. C., Ferri, C. P., Gitlin, L. N., Howard, R., Kales, H. C., Kivimäki, M., Larson, E. B., Nakasujja, N., Rockwood, K., … Mukadam, N. (2024). Dementia prevention, intervention, and care: 2024 report of the Lancet standing Commission. Lancet (London, England), 404(10452), 572–628. https://doi.org/10.1016/S0140-6736(24)01296-0

NICE. (2024). New Alzheimer’s treatment donanemab does not currently demonstrate value for the NHS says NICE | NICE. https://www.nice.org.uk/news/articles/new-alzheimer-s-treatment-donanemab-does-not-currently-demonstrate-value-for-the-nhs-says-nice

Ponjoan, A., Garre-Olmo, J., Blanch, J., Fages, E., Alves-Cabratosa, L., Martí-Lluch, R., Comas-Cufí, M., Parramon, D., Garcia-Gil, M., & Ramos, R. (2019). Epidemiology of dementia: prevalence and incidence estimates using validated electronic health records from primary care. Clinical Epidemiology, 11, 217–228. https://doi.org/10.2147/CLEP.S186590

11 de març de 2025