LA SALUT MENTAL I LA TECNOLOGIA DIGITAL

 La salut mental de la nostra societat està més compromesa que abans de la pandèmia. Aquesta és una realitat objectivada, de fet, les dades indiquen un increment d’un 300% en les temptatives de suïcidi de la població infantojuvenil i d’un 80% de les urgències ateses en alguns hospitals.

Un treball publicat el juny de 2021 en Journal of Affective Disorders i realitzat mitjançant una enquesta a la població adulta durant el confinament de 2020, va concloure que la falta de contacte social va augmentar l’ansietat i els símptomes depressius, i va determinar que les relacions socials, però no tant el mode i tipus de vida individual, influïen en aquest augment de possibles problemes de salut mental.

A escala mundial, s’estima que aproximadament el 10-20% dels infants i adolescents pateixen algun tipus de trastorn mental.

Podem saber també que, segons dades de l’Enquesta Nacional de Salut Mental Infantil i Adolescent, el 14,2% dels infants i adolescents espanyols d’entre 4 i 17 anys tenen algun trastorn mental diagnosticat.

L’any 2021, just després de la pandèmia, les dades se situaven en el 20,8% dels nens entre 10 i 19 anys a Espanya, segons dades d’Unicef. La mitjana a Europa és de 16,3%, amb això està tot dit.

Si considerem aquest increment tan important en els problemes de salut mental juntament amb la falta de professionals que impacta actualment en el sector, estem davant d’un greu problema on poder oferir recursos als pacients amb trastorns de salut mental es fa molt complicat.

En concret, aquesta manca de professionals es tradueix en el fet que hi ha 11,5 psiquiatres per cada 100.000 habitants a Espanya, el país amb l’índex més baix d’Europa. Alemanya és al top amb 28. Pel que fa a psicòlegs, n’hi ha  6 per cada 100.000 habitants a Espanya, i 18 és la mitjana de la UE.

A més, hi podem afegir una manca crònica de pressupost en Salut Mental, ja que Espanya gasta una mica més del 5% de la seva despesa total sanitària en Salut Mental, la meitat que Alemanya, Suècia o França (els tres països estan al voltant del 10%).

És aquí on les tecnologies digitals estan fent-se un lloc fàcilment, perquè poden ajudar a gestionar el problema, oferint un procés més eficient per al pacient i per al professional. Encara que la salut mental sempre ha estat un àmbit de coneixement on les tecnologies digitals han estat prematurament utilitzades conjuntament amb les especialitats relacionades amb les malalties cròniques (HTA, ICC, MPOC, Diabetis, etc…), és ara quan ha acabat de posicionar-se com un dels àmbits de major utilització i experiència. Les principals raons són purament d’interessos del sector tecnològic i de necessitats dels pacients i famílies, són malalties que afecten molta població i en els pròxims anys encara afectaran a més, així que  són per molts anys, d’aquesta manera es veu com una gran oportunitat pel sector.

L’emprenedoria i les startups en salut digital estan revolucionant els serveis d’atenció mèdica i són principalment els motors del sector tecnològic. Les empreses grans també hi són, com Apple i Amazon, però l’impuls és determinant per raó de les startups. Amb el ràpid avanç de la tecnologia, sorgeixen noves oportunitats per millorar la qualitat de vida de les persones i optimitzar els processos d’atenció. De fet, es considera que les startups són, segons un estudi de R&G (Research&Guidance), el més important driver del sector de la salut digital, per la qual cosa són i seran el principal motor.

En aquest mateix estudi es conclou que els temes de tendència en la indústria de la salut digital el 2023 seran la intel·ligència artificial (68%), els ecosistemes de salut digital (40%) i les teràpies digitals (36%), però els camps de coneixement on s’està treballant més pel que fa a solucions digitals, són la Salut Mental, que és el que més ha crescut respecte al 2022, la Cardiologia, i les Malalties Metabòliques. Si us adoneu, al final, el focus està posat en les malalties cròniques, tal com comentava abans.

Les Apps orientades a salut mental són teràpies que conviuen amb les teràpies tradicionals, així un tractament de depressió requereix la intervenció d’un especialista, però pot ser tractada amb alguna de les Apps que s’ofereixen en el mercat i que aconseguiran resultats més primerencs i amb major impacte.

Les investigacions demostren que les aplicacions de salut mental tenen clars avantatges clínics per als seus usuaris. Les metaanàlisis dels assajos que abasten més de 20 aplicacions mòbils van descobrir que el seu ús per alleujar els símptomes i autogestionar la depressió reduïa significativament els símptomes depressius. Una anàlisi similar de les aplicacions per al tractament de l’ansietat va descobrir que els usuaris experimentaven una reducció dels símptomes d’ansietat després del seu ús, i que la major reducció es produïa quan les aplicacions es combinaven amb teràpies presencials o basades en Internet.

 Les aplicacions que se centren en l’atenció plena i la meditació també han demostrat els seus beneficis. De totes maneres, no podem barrejar les aplicacions de benestar emocional, Wellbeing, amb les orientades a trastorns mentals, molt més “clíniques” i normalment prescrites per professionals de la salut.

Tot i això, la millora del benestar emocional té beneficis tant econòmics com personals. La mala salut mental suposa una càrrega per a l’economia mundial. Les estimacions prepandèmiques suggereixen que la mala salut mental costa a l’economia mundial 2,5 bilions de dòlars a l’any, un cost que es preveu que augmenti fins als 6 bilions de dòlars el 2030.

 La pèrdua de productivitat a conseqüència de l’ansietat i la depressió representa 1 bilió de dòlars d’aquest cost enfonsat anual. Si no s’adopten mesures, aquestes repercussions continuaran fent-se sentir en tots els sectors econòmics, tant en termes de pèrdua de despesa dels consumidors com de menor productivitat. Mentre que la majoria dels països només assignen una part modesta dels seus pressupostos governamentals de salut a l’atenció i el suport a la salut mental, hi ha oportunitats perquè els creadors d’aplicacions i les empreses hi intervinguin.

Les implicacions financeres d’una mala salut mental no passen desapercebudes per a les empreses. En part, s’espera que l’adopció d’aplicacions de salut mental continuï creixent a causa de les nombroses empreses que reconeixen la importància de donar suport al benestar dels empleats i s’associen amb aplicacions de salut mental per fer-les accessibles al seu personal.

A banda de l’ús de les Apps, també estan entrant amb força noves tecnologies com l’ús de la realitat virtual per a teràpies de fòbies, o fins als primers passos d’un futur metavers en aquest camp per a aquest tipus de teràpies. També la realitat immersiva s’està utilitzant per a persones amb problemes de demència, o per a pacients amb problemes de neurodesenvolupament, s’ha comprovat la seva eficàcia en pacients menors d’edat amb problemes d’autisme, per exemple.

Evidentment, l’ús de IA en solucions orientades a demència, problemes cognitius, Alzheimer, i en prevenció de recaigudes en trastorns crònics i de temptatives de suïcidi, s’estan desenvolupant per tal d’oferir solucions. En els pròxims mesos veurem com aquestes solucions basades en l’ús de la IA comencen a voler tenir el seu espai en el sector.

Darrerament, fins i tot tenim ja alguna experiència en l’anàlisi de la veu per detectar pacients amb problemes de demència o Alzheimer. Tot i que encara estan en fase d’anàlisis clíniques. Ja veurem…

També es comença a provar el reconeixement facial com a possible tècnica per detectar i evitar problemes més greus en pacients, tot just estan començant a fer estudis.

Per tot això, podem dir que la salut mental s’ha convertit en un “trending topic” en el sector de la salut digital.

Jaume Raventós Monjo