La salut urbana com a determinant del benestar

Mª Àngels Calvo Torras
Catedràtica emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona. Presidenta de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya (ACVC) i Membre del Consell Assessor de la Salut Publica Catalana.

Les ciutats han estat històricament associades al progrés, al desenvolupament i a les oportunitats. És en elles on es concentren la innovació tecnològica, l’activitat econòmica i gran part de la vida cultural i política de les societats modernes. Tanmateix, darrere d’aquesta imatge de modernitat hi ha una realitat cada vegada més preocupant: molts espais urbans s’han convertit en entorns perjudicials per a la salut física i mental de les persones que hi viuen. La contaminació de l’aire, el soroll constant, la manca de natura, l’estrès i l’aïllament social evidencien que el model urbà dominant no sempre està pensat per garantir la qualitat de vida. Per això, cal replantejar la manera com entenem les ciutats i reconèixer que no pot existir benestar humà en entorns urbans deteriorats.

Durant dècades, el creixement urbà s’ha guiat principalment per criteris econòmics. L’expansió de les ciutats ha prioritzat la productivitat, el consum i el trànsit de vehicles per damunt de les necessitats humanes. Com a conseqüència, milions de persones viuen avui en espais saturats, contaminats i progressivament deshumanitzats. Les ciutats han deixat de construir-se pensant en la convivència i han començat a organitzar-se al voltant de la rapidesa i la rendibilitat. Aquesta lògica ha provocat un deteriorament progressiu de la qualitat de vida urbana.

Un dels problemes més greus és la contaminació atmosfèrica. El trànsit de vehicles, les indústries i l’ús massiu de combustibles fòssils generen emissions tòxiques que afecten diàriament milions de persones. Respirar aire contaminat incrementa el risc de patir malalties respiratòries, cardiovasculars i neurològiques. Tanmateix, els seus efectes no són únicament físics. La mala qualitat de l’aire també provoca fatiga, malestar i una sensació constant de deteriorament ambiental que influeix negativament en el benestar emocional. Resulta contradictori que els espais creats per impulsar el desenvolupament humà acabin posant en risc la salut dels seus propis habitants.

Contaminació acústica

A això s’hi afegeix la contaminació acústica, un problema sovint menystingut. El soroll permanent del trànsit, les obres i la sobreestimulació sonora genera conseqüències psicològiques importants. L’exposició prolongada a nivells elevats de soroll es relaciona amb l’estrès, l’ansietat, les dificultats de concentració i els trastorns del son. Malgrat això, moltes societats han normalitzat aquesta situació com una part inevitable de la vida urbana, fet que evidencia fins a quin punt s’ha prioritzat l’activitat econòmica per damunt de la salut emocional.

Salut mental

La salut mental constitueix també un dels grans reptes urbans. Tot i que les ciutats ofereixen oportunitats laborals, educatives i culturals, també afavoreixen dinàmiques de competitivitat extrema, esgotament i aïllament social. El ritme accelerat de vida, sumat a les pressions econòmiques i laborals, genera nivells elevats d’estrès crònic. Moltes persones viuen envoltades de veïns, però experimenten una profunda sensació de solitud. La manca de temps i la reducció dels espais de trobada debiliten els vincles socials i afecten l’equilibri emocional.

«Resulta contradictori que els espais creats per impulsar el desenvolupament humà acabin posant en risc la salut dels seus propis habitants.»

Espais verds

En aquest context, els espais verds adquireixen una importància fonamental. Els parcs, jardins i àrees naturals urbanes no només compleixen funcions estètiques o ambientals, sinó també sanitàries i socials. Diverses investigacions han demostrat que el contacte amb la natura redueix l’estrès, millora l’estat d’ànim i afavoreix la convivència comunitària. A més, la vegetació contribueix a disminuir les temperatures urbanes i a millorar la qualitat de l’aire. Tanmateix, moltes ciutats presenten una distribució desigual d’aquests espais, fet que genera desigualtats en salut ambiental.

La manera com es dissenyen les ciutats influeix directament en les relacions humanes. Un urbanisme centrat en l’automòbil, les grans infraestructures i els centres comercials transforma els carrers en espais de trànsit ràpid i no pas en llocs de convivència. Com a conseqüència, disminueixen les interaccions quotidianes i augmenta la sensació d’anonimat. La pèrdua dels vincles comunitaris debilita el sentiment de pertinença col·lectiva, essencial per al benestar social i emocional.

Canvi climàtic

A més, el canvi climàtic agreuja moltes de les problemàtiques urbanes existents. Les onades de calor són cada vegada més freqüents i intenses a causa del fenomen de la «illa de calor urbana», provocat per l’excés de ciment, asfalt i l’escassetat de vegetació. Aquestes condicions afecten especialment els infants, les persones grans i els col·lectius més vulnerables. A això s’hi afegeixen les inundacions, l’escassetat d’aigua i el deteriorament ambiental, fet que converteix les ciutats en escenaris centrals de la crisi climàtica global.

Davant d’aquesta realitat, resulta evident que la salut depèn de les condicions de l’entorn quotidià. Una ciutat saludable ha de garantir aire net, transport sostenible, espais públics segurs, habitatge digne i oportunitats de convivència social. En aquest sentit, l’enfocament de «Una sola salut, un sol benestar» adquireix una rellevància especial, ja que posa de manifest la interdependència entre la salut humana, l’entorn i els ecosistemes. No pot existir una població sana en ciutats contaminades i desconnectades de la natura.

Espais pensats per a la vida

L’urbanisme del futur no hauria de centrar-se únicament a construir més infraestructures, sinó a dissenyar espais pensats per a la vida. Això implica recuperar les àrees de vianants, reforçar el transport públic, ampliar les zones verdes i promoure polítiques urbanes inclusives i sostenibles. També exigeix reconèixer que la salut mental i emocional són components essencials de la planificació urbana.

Així mateix, les polítiques públiques han d’assumir un paper més actiu en la construcció de ciutats habitables. No n’hi ha prou amb intervencions sanitàries aïllades si els entorns continuen generant malaltia i estrès. La planificació urbana ha d’integrar criteris ambientals, socials i sanitaris de manera conjunta. Invertir en espai públic, mobilitat sostenible i equitat urbana no només millora la qualitat de vida, sinó que també redueix les desigualtats socials.

«L’exposició prolongada a nivells elevats de soroll es relaciona amb l’estrès, l’ansietat, les dificultats de concentració i els trastorns del son.»

Repensar l’urbanisme

En definitiva, les ciutats reflecteixen les prioritats de les societats que les construeixen. Si continuen organitzant-se al voltant del consum, la rapidesa i la rendibilitat econòmica, difícilment podran garantir el benestar col·lectiu. Els entorns urbans deteriorats produeixen ciutadans esgotats, aïllats i vulnerables. Per això, repensar l’urbanisme no és únicament un repte tècnic, sinó també un desafiament ètic.

Construir ciutats més saludables implica recuperar la idea que l’espai urbà ha d’estar al servei de la vida. L’enfocament de «Una sola salut, un sol benestar» recorda que el benestar humà depèn de l’equilibri entre les persones, l’entorn i la qualitat dels espais que habitem. En última instància, una societat sana només es pot desenvolupar plenament en entorns urbans saludables i sostenibles.

Aquest article s’ha publicat anteriorment a Komoda News a data de 16 de juny de 2026.