La vacunació infantil obligatòria no vulnera la convenció dels drets humans

La Gran Cambra del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) s’acaba de pronunciar favorablement sobre la vacunació obligatòria dels infants a la República Txeca. La legislació d’aquest país multa als pares amb 110 € i exclou als nens de l’educació preescolar si no compleixen amb l’obligació legal de vacunació, llevat que hagin adquirit la immunitat per altres mitjans o que no puguin vacunar-se per raons de salut.

El nombre de vacunes obligatòries a Txèquia són nou: diftèria, el tètanus, la tos ferina, Haemophilus influenzae tipus B infecció, poliomielitis, hepatitis B, xarampió, galteres, rubèola i, per nens amb indicacions sanitàries específiques, infeccions pneumocòcciques.

La qüestió principal que es debatia era si el deure de vacunació era compatible amb l’article 8 del Conveni per a la Salvaguarda dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals, més conegut com a Convenció Europea de Drets Humans, que regula el dret a la vida privada i la intimitat. El Regne d’Espanya va ratificar aquest tractat internacional el 4 d’octubre de 1979.

L’article 8 del Conveni proclama el dret al respecte a la vida privada i familiar i en el seu apartat 2 estableix que les autoritats no es poden ingerir en l’exercici d’aquest dret, si la ingerència no està prevista per la llei i constitueixi una mesura que, en una societat democràtica, sigui necessària per, entre altres objectius, la protecció de la salut o els drets i llibertats dels altres.

El Tribunal fa un repàs general a l’estat de la qüestió als diferents països europeus – a la majoria, com a Espanya, la vacunació infantil és voluntària- i a la legislació internacional europea com el Pacte internacional de drets econòmics, socials i culturals, la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l’infant, Documents de l’OMS, la Carta Social Europea, el Conveni d’Oviedo i el Tractat sobre el funcionament de la Unió Europea. I examina si en el cas txec es compleixen les condicions que validen la ingerència de l’estat.

El TEDH considera que la vacunació infantil és un aspecte fonamental de la política de salut pública contemporània i no planteja, per si mateixa, qüestions morals o ètiques sensibles i fonamenta la seva decisió en el valor de la solidaritat social cap als més vulnerables amb l’objectiu del compliment del deure de l’estat de protegir la salut de tots els membres de la societat. És més, considera que la política d’obligatorietat si es compleixen determinades condicions és coherent amb l’interès superior dels infants.

Ara bé, també deixa clar que sent la vacunació un deure legal de l’estat Txec no es pot imposar directament el seu compliment, és a dir, no es pot administrar per força la vacunació, sinó que el deure s’ha d’executar indirectament mitjançant l’aplicació de sancions com són les multes administratives que imposa la República Txeca.

La conclusió de la Gran Cambra del TEDH és la següent:

(6) Conclusió.
310. El Tribunal aclariria que, en última instància, la qüestió que s’ha de determinar no és si es podria haver adoptat una política diferent, menys prescriptiva, com s’ha fet en alguns altres estats europeus. Més aviat, es tracta de si, en assolir l’equilibri particular que van fer, les autoritats txeques es van mantenir dins del seu ampli marge d’apreciació en aquesta àrea. La conclusió del Tribunal és que no van superar el seu marge d’apreciació i, per tant, es pot considerar que les mesures impugnades són “necessàries en una societat democràtica”.

311. En conseqüència, no hi ha hagut violació de l’article 8 de la Convenció. (els subratllats són nostres).
La votació va ser per majoria de setze vots contra un.

És una sentència important no tant per ser la primera vegada que el TEDH es pronuncia sobre aquesta matèria sinó perquè envia el missatge que, a part dels drets fonamentals, també hi ha deures i responsabilitats fonamentals.

Barcelona, 10 d’abril de 2021.
Francesc José María. Secretari del Cercle de Salut.