Mai no és tard si la felicitat és bona

Francesc José María Sánchez
Advocat. Secretari del Cercle de Salut

El govern de la Generalitat aprovarà en les properes setmanes la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei d’acció concertada en l’àmbit dels serveis sanitaris a càrrec del servei Català de la Salut.

Al marge de l’anàlisi que farà el Cercle de Salut d’aquesta memòria preliminar i, en el seu dia, del text articulat de l’Avantprojecte de llei, vull posar en relleu que el que es pretén solucionar ve de molt lluny i no és altre que la manca de regulació de l’anomenada acció concertada social en la prestació de serveis sanitaris a càrrec del CatSalut, que va ser introduïda per la Directiva  2014/24/UE del Parlament Europeu i del Consell, sobre contractació pública.

Després de l’intent fallit de l’època del conseller Comín aquesta regulació ha dormit el somni dels justos. I la seva manca ha provocat que els concerts sanitaris s’hagin estat prorrogant tots aquests anys, una anomalia contractual difícil de justificar.

Amb motiu dels nous criteris per tenir consideració de mitjà propi de les entitats públiques participades per la Generalitat de Catalunya, que van reduir només a 6 les entitats que podien tenir aquesta consideració i van posar fi al que des del Cercle havíem qualificat com un mal negoci pel sistema de salut (posicionament de la Junta de 26 de juny de 2018), vaig escriure una entrada per aquest bloc en què posava de manifest:

“Ara queda per definir quines fórmules o models de relació s’han d’establir d’entre les que es poden utilitzar que no sigui l’encàrrec de gestió al mitjà propi, tenint en compte l’oportunitat que van obrir les directives europees i va recollir la llei de contractes del sector públic de 2017 que les va transposar, que van autoritzar que la relació de les administracions públiques amb els proveïdors de serveis d’atenció a les persones, inclosos els serveis de salut, pugui desenvolupar-se a través d’un instrument no contractual -el concert social- al marge de la regulació de la llei de contractes.”

L’any 2020 el Parlament de Catalunya a la llei d’acompanyament dels pressupostos de la Generalitat va demanar una revisió del marc legal regulador de les formes de gestió no contractuals en matèria de serveis socials i sanitaris i va donar un termini de dos anys al Govern per aprovar un projecte de llei per a la prestació de serveis de caràcter social i un altre per a la prestació de serveis sanitaris.

El Govern ja ha aprovat l’Avantprojecte de llei dels instruments de provisió del Sistema Públic de Serveis Socials i l’ha remès al Parlament per a la seva tramitació.

Però en el camp dels serveis sanitaris només s’ha aprovat, vuit anys després de la transposició de les directives europees de contractació al nostre ordenament jurídic i cinc anys després del requeriment parlamentari al qual he fet referència, una memòria preliminar de l’Avantprojecte d’acció concertada en l’àmbit sanitari.

Aquesta memòria ens diu que el problema principal que es voldrà resoldre amb la nova llei serà l’articulació de les entitats sense afany de lucre que formen part del SISCAT mitjançant un instrument no contractual tot potenciant el seu paper en la provisió de serveis sanitaris. Propòsit lloable, però que veurem com es resol quan tinguem coneixement de la proposta de text articulat. Aleshores sabrem si la felicitat és bona encara que arribi massa tard.

Barcelona, 29 de gener de 2025.