No només què arribarà, sinó què cal fer: l’horizon scanning de medicaments coma eina de planificació sanitària

Josep Maria Guiu
President de la Societat Catalana de Farmàcia Clínica

Durant anys, la incorporació de la innovació terapèutica als sistemes sanitaris s’ha gestionat de manera essencialment reactiva. La indústria desenvolupa un medicament, l’Agència Europea de Medicaments (EMA) l’avalua i la Comissió Europea l’autoritza, i el Ministeri de Sanitat n’aprova el preu i el finançament. Aleshores, en un sistema amb competències sanitàries transferides com el nostre, comença la conversa: quin pressupost s’hi destinarà, quins centres l’administraran, quins circuits assistencials caldrà modificar i quins tractaments pot desplaçar.

Aquest model funcionava raonablement bé quan la innovació arribava de manera gradual i els nous tractaments s’assemblaven, en la forma d’administració i en l’impacte organitzatiu, als que ja estaven disponibles. Aquesta realitat, però, està canviant.

Identificar les novetats terapèutiques que vindran

L’Informe d’horizon scanning de Medicamentos Innovadores publicat per Farmaindustria (1), amb dades de 30 de juny de 2026, permet visualitzar la magnitud del repte. Hi ha 47 principis actius en avaluació per l’EMA, 28 amb opinió positiva del Comitè de Medicaments d’Ús Humà pendents de l’autorització de la Comissió Europea i 92 inclosos en el programa PRIME, la via de suport primerenc destinada a medicaments que cobreixen necessitats mèdiques no satisfetes i que poden ser objecte d’una avaluació accelerada.

Tanmateix, la dada més rellevant per a la gestió sanitària no és només el volum, sinó la composició de la innovació. El 47% dels principis actius inclosos en el programa PRIME són teràpies avançades (teràpies gèniques, cel·lulars i CAR-T), principalment en oncologia, endocrinologia i oftalmologia. En l’anàlisi agregada, gairebé la meitat dels medicaments en avaluació tenen designació de medicament orfe.

No som, per tant, davant d’una nova onada convencional de fàrmacs, sinó davant d’una transformació de la naturalesa dels tractaments que el sistema haurà d’incorporar.

Una teràpia gènica no entra al sistema com un medicament més, que podria ser administrat a través d’unes càpsules per via oral i que simplement s’afegeix a una guia farmacoterapèutica. Pot exigir centres qualificats, circuits de derivació supraterritorials, infraestructures específiques, equips multidisciplinaris i una concentració dels casos que no sempre encaixa amb l’organització assistencial actual. Saber que arribaran teràpies gèniques per a una malaltia minoritària de pèrdua auditiva o noves teràpies cel·lulars per als limfomes és només el primer pas. El segon és decidir anticipadament on es tractaran aquests pacients, com es finançaran els tractaments i quins processos assistencials caldrà reestructurar.

De l’horizon scanning a la planificació

L’horizon scanning (o prospectiva de la innovació tecnològica o farmacèutica) permet facilitar aquesta anticipació i, com a eina de vigilància, ha assolit una maduresa considerable. L’EMA l’ha incorporat estructuralment al seu funcionament i el defineix com una eina destinada a identificar teràpies disruptives, tecnologies facilitadores i canvis socials que poden afectar el desenvolupament, la regulació i l’ús dels medicaments en un horitzó de tres a deu anys (2).

El procés combina el seguiment continu de la literatura científica, les convocatòries de finançament i la literatura grisa amb un exercici anual de priorització de senyals.  Sabem que no tots els medicaments en desenvolupament acabaran comercialitzats, molts cauran pel camí, però a mesura que les dades van prenen consistència, podem arribar a preveure què acabarà tenint una opinió positiva per a la seva comercialització. L’EMA també realitza informes monogràfics (els anomenats deep-dive reports) sobre àrees com la malaltia de l’Alzheimer, la nanotecnologia, les noves metodologies d’assaig o l’aplicació de la intel·ligència artificial al llarg del cicle del medicament, anticipant potencials senyals de tractaments o àrees terapèutiques amb innovacions disruptives (2).

Aquí apareix l’escletxa. Els informes disponibles ens indiquen amb una precisió creixent què arribarà i quan. En canvi, no ens diuen necessàriament quant costarà, a quants pacients afectarà, quins recursos requerirà ni què deixarem de fer quan arribi. Sense aquestes respostes, la prospectiva es queda a mig camí.

L’experiència europea en horizon scanning

Als Països Baixos, l’Horizonscan Geneesmiddelen del Zorginstituut Nederland (3) treballa amb una finestra temporal de dos anys perquè les estimacions siguin prou precises per orientar decisions de compra, cobertura i organització assistencial.

L’objectiu és permetre que asseguradores i hospitals preparin millor les compres; ajudar els professionals clínics a valorar com els nous desenvolupaments modificaran els tractaments disponibles i facilitar que hospitals i professionals acordin l’ús dels medicaments i preparin amb temps el finançament i l’organització de l’atenció.

La diferència fonamental és que incorpora estimacions dels preus de llançament i del volum de pacients previstos en el context nacional.

El model danès encara va més enllà. Amgros, la central de compres de medicaments de Dinamarca, utilitza la prospectiva per obtenir una visió global dels nous fàrmacs i de les extensions d’indicació que previsiblement es comercialitzaran durant els dos o tres anys següents (4).

Aquesta informació permet planificar les avaluacions, preparar les negociacions de preu i les licitacions, i genera estimacions perquè les regions programin els pressupostos de farmàcia. Les previsions s’utilitzen, de fet, en les negociacions anuals sobre el finançament regional (4).

Anticipar la innovació, però també els estalvis

La planificació no ha de limitar-se a preveure increments de despesa. L’informe de prospectiva de BioSim (5) (la patronal espanyola d’empreses de medicaments biosimilars) mostra que, darrere de biològics d’alt cost i de l’elevada utilització de productes com el pembrolizumab, el nivolumab, el dupilumab o el daratumumab, es preveu una competència futura que pot alliberar recursos considerables. Així, si la prospectiva de la innovació permet anticipar la despesa futura, la dels biosimilars permet anticipar els estalvis potencials. Convertir totes dues entrades en fites al calendari pressupostari (i no en sorpreses administratives) és també una decisió de gestió.

Mantenir una infraestructura dhorizon scannig de qualitat pot resultar difícil o costós. Per això, algunes iniciatives s’han orientat cap a la cooperació. La iniciativa BeNeLuxA, formada inicialment per Bèlgica, els Països Baixos, Luxemburg i Àustria, i ampliada posteriorment amb Irlanda, va situar l’horizon scanning entre les seves prioritats. (6).

D’aquesta experiència va sorgir la International Horizon Scanning Initiative (IHSI), concebuda com una plataforma de participació internacional més àmplia. Respon directament a les necessitats dels gestors: dona suport a les negociacions de preu i a les decisions de compra; facilita la planificació i priorització de l’avaluació de tecnologies sanitàries; ajuda a preparar les vies assistencials, les plantilles i les infraestructures, i permet identificar àrees terapèutiques amb innovació insuficient on pot ser necessària una intervenció pública (7).

Reptes en el sistema sanitari català 

Per a un sistema sanitari com el català, la conseqüència és doble. D’una banda, no cal reconstruir des de zero l’horizon scanning: les fonts europees existeixen, són sòlides i els marcs de cooperació estan pensats per evitar duplicitats.

De l’altra, el que ens ha d’aportar l’horizon scanning és la traducció d’aquesta informació al context propi: quants pacients seran candidats, en quins centres hauran de ser tractats i quin impacte tindrà la innovació sobre els circuits assistencials, les derivacions, les plantilles, les infraestructures i el pressupost.

Aquesta traducció exigeix superar una governança encara fragmentada i connectar la informació prospectiva amb els processos reals de decisió: la planificació dels serveis d’alta complexitat, la designació de centres de referència, l’organització territorial,  la programació pressupostària plurianual, la revisió dels protocols i les vies clíniques, i la formació dels equips que hauran d’administrar teràpies que encara no formen part de la pràctica habitual. També com integrar la visió dels professionals sanitaris i dels pacients.

Però, alhora, encara hauríem d’anar un pas més enllà. L’horizon scanning no hauria de limitar-se a anticipar quins productes decidirà desenvolupar la indústria (principalment orientat a cercar un retorn a la inversió en recerca)  i si entraran o no al sistema sanitari. També hauria de permetre identificar quines solucions necessita el sistema per respondre als reptes socials i a les necessitats clíniques de la població.

Passar de la reacció a la proactivitat significa utilitzar la prospectiva per orientar les prioritats de recerca, preparar els serveis, gestionar les expectatives de professionals i pacients i garantir que la innovació s’incorpori amb valor, equitat i sostenibilitat. Només aleshores l’horizon scanning deixarà de ser una llista de medicaments per convertir-se en una veritable eina de planificació sanitària.

Referències

(1) Farmaindustria. Horizon Scanning de Medicamentos Innovadores 2026. Informe de 30 de juny de 2026.

(2) Correia, P. D., Cordo’, V., Blanquie, O., Tognana, E., Balourdas, D.-I., Ziogas, C., & Ehmann, F. (2026). Horizon scanning at EMA: preparing for the medicines of the future. Frontiers in Medicine, 13, 1800213. https://doi.org/10.3389/fmed.2026.1800213

(3) Zorginstituut Nederland. (s. f.). Horizonscan Geneesmiddelen. About the Horizon Scan. Recuperat el 14 de juliol de 2026, de https://www.horizonscangeneesmiddelen.nl/algemeen/about-the-horizon-scan

(4) Amgros. (s. f.). Horizon Scanning. Recuperat el 14 de juliol de 2026, de https://amgros.dk/en/pharmaceuticals/horizon-scanning/

(5) BioSim, Asociación Española de Biosimilares. Horizon Scanning. Juliol de 2026.

(6) Beneluxa Initiative. (s. f.). Horizon Scanning. Recuperat el 14 de juliol de 2026, de https://beneluxa.org/horizonscanning

(7) International Horizon Scanning Initiative (IHSI). (s. f.). Use Cases i About the IHSI database. Recuperat el 14 de juliol de 2026, de https://ihsi-health.org/