Notes a propòsit de l’informe 1/2022 anàlisi comparativa dels serveis prestats pels equips d’Atenció Primària (exercici 2018) de la Sindicatura de Comptes de Catalunya

En primer lloc, un comentari de satisfacció perquè les Institucions funcionin amb normalitat i compleixin la seva missió. En aquest cas, la Sindicatura de Comptes, com a òrgan fiscalitzador del sector públic de Catalunya.

Es tracta d’un informe (fet d’ofici) que al meu judici fa una correcta descripció de l’organització de l’APS (Atenció Primària de Salut), de la contractació i prestació de serveis sanitaris, les clàusules econòmiques dels convenis i contractes i de l’avaluació del CatSalut. Tant és així que haig de reconèixer que m’ha sorprès, entre d’altres, les següents afirmacions que CatSalut encara no té subscrit el contracte programa amb l’ICS (Institut Català de la Salut), i que no li són efectives les clàusules de contraprestació per resultats (incloent-hi la corresponsabilitat per despesa farmacèutica), ja que es financin al 100% de forma pressupostària amb independència dels seus resultats. Un element conceptual a tenir en compte, ja que les regles del joc són diferents pels EAPs (Equips d’Atenció Primària) de l’ICS i la resta d’EAPs.

Segons el mateix informe, l’objecte del treball ha estat analitzar la gestió dels equips prestadors de l’atenció primària, comparar els resultats obtinguts per les diferents entitats i figures jurídiques que els gestionen, i posar de manifest les principals diferències que s’han desprès de l’avaluació de la satisfacció dels usuaris. Una primera qüestió, ¿està la Sindicatura de Comptes legitimada i capacitada per avaluar aquests aspectes de gestió? La part de l’informe que es refereix a aquests aspectes de gestió no té la solvència tècnica ni metodològica adequada com intentaré explicar a continuació.

Per fer l’anàlisi comparativa, la Sindicatura ha seleccionat, a criteri de l’auditor, una mostra de 33 EAPs catalans. Es desconeixen aquests criteris. Segons menciona el mateix informe, l’any 2018 hi havia 374 EAPs a Catalunya. Hi ha consens entre els experts en gestió sanitària que a l’hora de classificar aquests EAPs es distribueixin en 3 models de gestió: ICS (289 EAPs), organitzacions sanitàries integrades (OSIs) (72) i entitats de base associativa (EBAs) (13).

La mostra de l’informe analitza 7 EAPs de l’ICS, 7 EBAs i 19 OSIs (diferenciant entre aquestes: 15 com a públiques i 4 com a privades). Com és fàcil de comprovar, aquesta mostra ni és representativa ni significativa dels EAPs catalans de l’any 2018 (doncs infrarepresenta l’ICS i sobredimensiona les OSIs) per la qual cosa l’estudi queda invalidat si pretén comparar models de gestió, més enllà dels aspectes propis d’aquest tipus d’informe amb anàlisi de comptes anuals, auditories internes, inversions de reposició, assegurances i plantilla de personal.

Sense pretendre fer un resum de l’informe, sí que faré uns comentaris dels aspectes més rellevants per a un professional assistencial de l’APS i de la gestió clínica.

Per què quan es fan comparacions de diferents indicadors, unes vegades es parla d’entitats ICS /no ICS, altres vegades d’entitats públiques i de privades i d’altres ho fa per territoris,… ? ¿Quin sentit té agrupar les EBAs i els 4 EAPs de la mostra gestionats per Mútua Terrassa, Xarxa Tecla o Althaia en un mateix grup de comparació?

Si una característica defineix el model sanitari català, és l’existència d’una asseguradora pública (CatSalut) que concerta/contracta a les diferents entitats proveïdores de serveis sanitaris i sociosanitaris. Un dels aspectes que més m’ha cridat l’atenció són les crítiques a CatSalut dient que no existeix un circuit de comprovació formal i exhaustiu de tots els proveïdors i que la documentació acreditada presenta debilitats per verificar que es compleixen els requisits establerts en els contractes i en els plecs de condicions.

El grau de compliment dels objectius avaluats al contracte és més elevat a les EBAs de la mostra. Pel que fa als resultats de satisfacció i de farmàcia també s’apunta que els millors resultats serien els de les EBA i els menys satisfactoris serien per les OSIs, al terme mig se situaria l’ICS.

Per finalitzar, un comentari a l’afirmació recollida a l’informe “en general les entitats gestionades per proveïdors públics són les que assoleixen una ràtio d’eficiència més alta”. A l’informe es defineix eficiència com el quocient del nombre de visites per treballador. L’eficiència és una de les característiques que persegueixen tots els gestors clínics i sanitaris. La podríem definir com l’obtenció dels millors resultats assistencials (valor) amb el menor cost. Com saben tots els gestors s’obté la màxima eficiència quan els professionals són més resolutius i necessiten menys visites. Res més lluny de la definició emprada a l’informe.

Curiosament, la publicació d’aquest informe coincideix amb l’anunci per part de la Direcció de l’AQUAS que el projecte de la Central de Resultats inicia una nova etapa, ja que el darrer informe és el del 2018 precisament l’analitzat per la Sindicatura de Comptes. Donem la benvinguda a aquesta iniciativa que ha de continuar aportant valor al nostre sistema sanitari amb esperit de transparència, rendició de comptes i  les millors pràctiques en benefici de la salut dels nostres ciutadans.
Més enllà de les al·legacions de CatSalut que recull el mateix informe desconeixem la valoració de la nostra asseguradora pública d’aquesta anàlisi comparativa.

Dr. Toni Iruela
Metge de Família Vallcarca-Sant Gervasi
Cercle de Salut
Director Tècnic ACEBA
PDI Health Management UVIC-UCC