Nou informe sobre la Central de Resultats. Avancem?

Dr. Toni Iruela
Director Tècnic d’ACEBA

Aquest mes de novembre han tingut lloc tres fets rellevants per ACEBA, en primer lloc, la Unió ha publicat l’informe “El model sanitari català: un model de govern i gestió professionalitzada orientada a resultats. La Central de Resultats (CdR), una eina de millora de tots i per a tots”, en segon lloc, el II Congrés Català de Gestió Clínica i Sanitària. En aquest congrés a part del ja clàssic “la gestió importa”, ha aparegut un altre titular, “el govern (de les organitzacions) també importa”. Hi ha un acord generalitzat en avançar en transparència, avaluació, rendició de comptes i que una de les variables a incorporar en totes les anàlisis ha de ser el model de gestió.

Finalment, el dilluns 25 a l’auditori de l’ONCE es van presentar els darrers informes de la central de resultats amb dades de l’any 2023.

Em centraré en aquest escrit, en fer un breu resum dels aspectes més destacats de l’informe de la Unió que analitza els resultats de diferents indicadors en el sistema sanitari català, focalitzant-se en l’atenció hospitalària i primària.

Els indicadors analitzats en l’informe s’obtenen dels informes publicats per la CdR i es corresponen amb les dades de l’últim any disponible, que en la majoria d’indicadors és l’any 2022. M’ha cridat l’atenció que en aquest informe, de cara a fer comparacions segons model de gestió, i a diferència d’altres treballs en què els centres no EBA/no ICS s’agrupen en OSI (organitzacions sanitàries integrades) aquí s’han diferenciat en EPIC i les Fundacions i altres.

A continuació, es detallen els punts clau relacionats amb els indicadors de l’atenció primària i de les EBA:

1. Eficiència i adequació:
   • Les EBA han mostrat un excel·lent rendiment en l’ús adequat d’antibiòtics, amb el 100% dels centres gestionats per EBA situats en el millor quartil per aquest indicador.
   • En hospitalitzacions potencialment evitables, les EBA també han destacat, situant-se amb més freqüència en el millor quartil respecte a altres tipus de gestió. Una possible limitació per la interpretació d’aquests resultats podria ser el pes de la doble cobertura en alguns territoris.
2. Experiència de l’usuari:
   • En índexs de satisfacció i de fidelitat, les EBA gairebé tripliquen el seu pes global al millor quartil, posicionant-se com un referent en la valoració per part dels pacients.
   • La facilitat per obtenir una cita ha estat un altre àmbit destacat per les EBA, amb una presència destacada en els quartils superiors.
3. Eficiència en costos:
   • Les EBA han mostrat una bona gestió en el cost per pacient tractat amb antidepressius, situant-se amb freqüència en el millor quartil.
4. Efectivitat clínica:
   • En el bon control de la diabetis mellitus tipus 2, les EBA han destacat amb una presència significativa als quartils superiors, tot i que no es van observar diferències estadísticament significatives segons el tipus de gestió.
5. Fidelitat dels pacients:
   • Les EBA han excel·lit en aquest indicador, amb una presència molt elevada en els grups amb millor fidelitat dels pacients.

Conclusions sobre les EBA

• Les dades mostren que les EBA, tot i representar una petita part del sistema sanitari català (3% dels centres d’atenció primària), aconsegueixen resultats altament competitius, sovint superiors als d’altres formes de gestió.
• Aquesta superioritat es vincula amb l’autonomia de gestió, major flexibilitat i  capacitat d’adaptar-se a les necessitats dels pacients.

Algunes Recomanacions Generals

• Cal avançar en nous indicadors de qualitat dels serveis, de productivitat i gestió de la demanda, indicadors de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) i gestió mediambiental, d’integració assistencial social i sanitària. (estudiarem amb detall el nou informe de la CdR de l’any 2023, en un primer cop d’ull no incorpora canvis rellevants respecte a anteriors informes). Sembla que la CdR s’ha orientat més a millorar la interfície i la visualització de dades per tal que aquestes siguin més accessibles i proporcionin informació en un format més útil pels usuaris.
• Cal assegurar la traçabilitat i continuïtat dels indicadors per poder fer comparatives al llarg del temps.
• Incrementar la comparació d’indicadors entre models de gestió per extreure aprenentatges que beneficiïn el sistema públic de salut.
• Des d’ACEBA fa molts anys que analitzem amb cura els resultats de la CdR i promovem el benchmarking entre els nostres centres, ens preguntem l’impacte que tenen aquests resultats per part de l’autoritat sanitària. Quines polítiques de suport s’estableixen pels EAP sistemàticament amb pitjor valoració? Com s’incentiven als EAP sistemàticament amb millor valoració? Quins canvis s’han produït en la valoració dels diferents EAP des que disposem dels informes de la CdR?