Posicionament de la Junta Directiva del Cercle de Salut respecte de l’acord d’investidura del Partit dels Socialistes de Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya

Recentment s’ha fet públic l’acord entre Esquerra Republicana de Catalunya (ERC ) i el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) per a la investidura de Salvador Illa com a nou president de la Generalitat de Catalunya. S’obre d’aquesta manera la via per a la celebració del debat d’investidura, malgrat tots els condicionants que s’han de complir perquè la configuració d’un nou Govern acabi esdevenint una realitat.  

El contingut del pacte entre PSC i ERC ens aporta algunes línies orientadores de l’agenda política en matèria sanitària. Posem-hi atenció.

Des del Cercle de Salut s’ha promogut un debat amb profunditat sobre els principals reptes per a l’enfortiment i la millora del Sistema de Salut de Catalunya: el finançament, en l’obra La malaltia de la sanitat catalana (López Casanovas, G.); i la governança i la gestió en la més recent publicació de l’obra La Sanitat a la CruÏlla post-COVID (Ortun, V., Meneu, R., Urbanos, R.). Aquests qüestions son tractades en algunes de les propostes recollides en l’acord ERC-PSC, que detallem a continuació.

L’aspiració d’un sistema de finançament singular per a Catalunya és un aspecte cabdal de l’acord d’investidura, i que recull compromisos programàtics entorn l’establiment d’un model transparent pel que fa a la solidaritat interterritorial, regit pel principi d’ordinalitat. També aborda la qüestió del desenvolupament d’una major autonomia en la política fiscal i en la recaptació d’impostos.

Entrant en la identificació de les polítiques públiques en matèria de salut, s’aborden les següents qüestions:

• Mantenir i consolidar les millores laborals (retributives i organitzatives) dels professionals sanitaris, implementades el 2023 i principis de 2024.

• Culminar l’harmonització de les condicions laborals del conjunt dels treballadors/es sanitaris, aconseguint que siguin homologables i reforçant la visió unificada del sistema.

• Mantenir les inversions hospitalàries i complir-ne el calendari previst. Fa referència a inversions tant significatives com la promoció del nou Hospital Clínic de Barcelona, el nou Campus de Salut de Girona (Hospital Josep Trueta), o la culminació de l’ampliació de l’Hospital del Mar, actualment en execució, entre altres molt significatives.

Crida l’atenció que dins l’apartat corresponent a les inversions hospitalàries s’hi inclogui el compromís de continuar amb els anomenats processos de republificació (concepte que s’ha d’entendre com a antònim de privatització). Per tant, l’acord planteja grans mesures en matèria de relacions laborals i grans inversions,  en un context alcista en quant a la despesa sanitària. Davant d’aquest escenari, la referència als processos de republificació no hauria de desviar l’objectiu de dotar el Sistema de més i millors instruments de gestió. Tampoc contribuir a la confusió entre titularitat i gestió pública o privada.  

En aquest sentit, ens sorprèn que l’acord d’investidura insisteixi de nou en la republificació del Sistema de Salut de Catalunya, pretensió que, més enllà de ser un eslògan publicitari ocurrent (republificació lliga amb república), no respon a la realitat (no es pot republificar el sistema públic de salut de Catalunya, que s’ha fundat des de sempre en un model de provisió público-privada per fer front inevitablement a una històrica manca d’inversions de l’Estat en infraestructures sanitàries a Catalunya); no és indicada per a l’enfortiment i la millora del Sistema de Salut del país, a la llum de l’anàlisi dels resultats que hom disposa en termes d’eficiència, sostenibilitat i qualitat assistencial, segons els experts (López Casasnovas, G.; Ortún, V; Ibern, P; del Castillo, M. i Pané, O., entre d’altres), que l’han arribat a titllar fins i tot de disbarat, ni és assumible des del punt de vista financer ni des del punt de vista social a curt, mig i llarg termini, més enllà d’alguns gests gairebé irrellevants, com s’ha vist.

A banda dels anteriors compromisos, l’acord inclou una referència al desplegament de la cartera de serveis de salut bucodental, amb la posada en marxa dels anomenats centres territorials, i el desplegament del Pacte Nacional de Salut Mental a través del Programa per a la implementació i seguiment de les estratègies i objectius estratègics del Pacte Nacional de Salut.

Pel què fa referència a l’agenda legislativa, es fa expressa menció al compromís d’impulsar la Llei de l’Agència Integrada Social i Sanitària, de gran importància per a fer front als reptes socials i demogràfics que ja afronta el Sistema de Salut en l’actualitat i respecte la qual el Cercle de Salut té la voluntat de promoure una reflexió en profunditat en un futur proper.

Una futura llei de compra pública o de contractes del sector públic pot tenir també un impacte significatiu en el conjunt del Sistema, però es troba a faltar una referència explícita a la promoció d’una llei de formes de gestió no contractuals en matèria de salut, del tot necessària per deixar enrere la situació actual de pròrroga dels actuals convenis, contractes i concerts. Un exemple més de la necessitat d’iniciatives legislatives que enforteixin els instruments de gestió dels serveis públics destinats a les persones.

Tristament, el Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT), entès com l’instrument per a l’ordenació adequada dels serveis sanitaris de cobertura pública a càrrec del CatSalut a efectes de garantir l’atenció a la salut dels ciutadans i ciutadanes, així com el mapa de proveïdors dels serveis públics sanitaris al nostre país, es ressenten cada dia que passa de la incapacitat d’impulsar i de portar a bon port en el Parlament de Catalunya les iniciatives legislatives necessàries per a la transposició de les Directives europees sobre contractació pública, incloent les formes de gestió no contractuals, i l’adjudicació de contractes de concessió, en ordre a la prestació dels serveis públics sanitaris.

En cas de rebre el suport de la militància d’ERC, aquest acord pot constituir la base per al desenvolupament de les polítiques públiques de Salut del proper Govern de Catalunya. Amb totes les prevencions possibles, atès el camí que encara ha de recórrer la investidura d’un nou Govern, finançament, instruments de gestió, implementació del model d’integració social i sanitària i iniciativa legislativa, esperem, seran aspectes protagonistes de la propera legislatura en l’àmbit de la salut.

Més enllà de les mesures del programa d’investidura pactat que hem analitzat, des del Cercle de Salut demanem al futur Govern de la Generalitat de Catalunya  que s’arribi a constituir que el seu programa de govern en sanitat reculli les 30 mesures que consten en el document elaborat per experts que va comptar amb el consens polític, social i professional en temes de salut més ampli der la última dècada.

La Junta Directiva del Cercle de Salut