Posicionament del Cercle de Salut en relació amb l’Avantprojecte de Llei de gestió pública i integritat del Sistema Nacional de Salut

El Ministeri de Sanitat ha sotmès recentment al tràmit d’audiència i informació pública l’Avantprojecte de Llei de gestió pública i integritat del Sistema Nacional de Salut, l’objectiu del qual és establir un marc normatiu que garanteixi la prioritat de la gestió pública del Sistema Nacional de Salut, responent a més als principis d’universalitat, equitat, qualitat i transparència, segons declara a la Memòria.

L’Associació Cercle de Salut (d’ara endavant, Cercle de Salut) comparteix plenament l’objectiu de preservar, enfortir i millorar el Sistema Nacional de Salut, garantint la universalitat, l’equitat en l’accés, la qualitat assistencial, la transparència i la correcta rendició de comptes en la utilització dels recursos públics. Així mateix, considera legítim i oportú obrir un debat sobre els instruments més adequats per assegurar-ne la sostenibilitat, integritat i capacitat de resposta davant dels grans reptes sanitaris i socials del nostre temps.

Tot i això, aquesta Associació considera que l’Avantprojecte de Llei de gestió pública i integritat del Sistema Nacional de Salut, impulsat pel Ministeri de Sanitat, parteix d’un diagnòstic incomplet i esbiaixat sobre el funcionament real del Sistema Públic de Salut als diversos territoris de l’Estat. El text atribueix a la participació d’entitats no públiques en la provisió de serveis sanitaris problemes com ara la fragmentació assistencial, la pèrdua de control públic o el deteriorament de la sostenibilitat del Sistema, sense oferir una avaluació detallada, homogènia i concloent dels diferents models organitzatius existents a les comunitats autònomes.

Un diagnòstic esbiaixat que no respon a una avaluació detallada i concloent dels diferents models organitzatius

En particular, aquest diagnòstic no reflecteix adequadament la realitat del Sistema Públic de Salut als diferents territoris de l’Estat i, en especial, a Catalunya, on s’ha demostrat històricament que és possible compatibilitzar finançament, planificació, avaluació i control públics amb una pluralitat d’entitats proveïdores, de naturalesa pública o privada, sense que això perjudiqui la sostenibilitat del Sistema, l’equitat a l’accés als serveis, la capacitat de resolució i la qualitat de l’assistència sanitària. Així ho han posat de manifest les successives avaluacions de la Central de Resultats que publica anualment l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS).

Aquesta diversitat institucional ha contribuït notablement a la implantació territorial i l’accessibilitat dels serveis, a la innovació assistencial i organitzativa i a la capacitat d’adaptació del sistema sanitari públic a l’evolució de les necessitats de la ciutadania.

El valor de la diversitat organitzativa en la provisió dels serveis

El sistema sanitari català constitueix, en aquest sentit, un model singular d’organització plural, arrelat en la seva trajectòria fruit de la manca d’inversió històrica de l’Estat per dotar Catalunya d’un dispositiu sanitari adequat a les necessitats assistencials i reconegut per la seva capacitat per integrar, sota lideratge públic, administracions, consorcis, fundacions, mutualitats, cooperatives, institucions religioses i entitats de base associativa sanitària en un dispositiu accessible a tots els ciutadans, eficient i de reconeguda qualitat assistencial. La fortalesa d’aquest model resideix precisament en la seva capacitat d’articular una xarxa assistencial pública (SISCAT), amb diversitat de formes jurídiques i organitzatives, totes subjectes als mateixos criteris de planificació, els mateixos requisits d’autorització i acreditació, mecanismes de finançament homogenis i idèntics sistemes d’avaluació i control públics.

Per això, el Cercle de Salut considera que la identificació automàtica entre sistema sanitari públic i gestió pública directa constitueix una visió reduccionista que no es correspon amb la complexitat institucional del Sistema Nacional de Salut ni amb l’experiència acumulada als diferents territoris de l’Estat i, especialment, a Catalunya, on la pretensió de prioritzar la gestió pública directa i excloure qualsevol altra forma de gestió dels serveis públics sanitaris és miop i està destinada al fracàs tenint en compte la configuració del nostre dispositiu assistencial condicionat en gran manera per raons històriques i pel pes d’una societat civil sòlida i amb iniciativa. En aquest sentit, el veritable element decisiu no és la uniformitat de la fórmula jurídica del prestador, sinó l’existència d’un marc robust de planificació, finançament, acreditació, avaluació de resultats, control i exigència de responsabilitat des de l’Administració sanitària competent, acompanyat d’una gestió lleial, sostenible, eficaç i de qualitat per part del proveïdor dels serveis, que aquesta Administració ha de garantir.

Flexibilitat i innovació per afrontar els nous reptes

A més, l’Avantprojecte es formula en un moment en què els sistemes sanitaris europeus afronten reptes estructurals de gran magnitud: envelliment de la població, augment de la cronicitat, escassetat i burn out dels professionals, increment sostingut de la demanda assistencial, necessitat d’integració social i sanitària i pressió tecnològica i financera. En aquest context, el Cercle de Salut considera que restringir de manera rígida les possibilitats organitzatives dels serveis de salut pot reduir-ne la capacitat d’adaptació, limitar la innovació i debilitar fórmules assistencials consolidades que han demostrat la seva proximitat, eficiència, capacitat resolutiva i compromís de servei públic.

Respecte a la distribució de competències en el marc d’un Estat plural

Així mateix, la nostra entitat entén que qualsevol reforma d’aquesta naturalesa ha de respectar plenament el model constitucional descentralitzat. L’Estat, d’acord amb la Constitució i la legislació que la desenvolupa, disposa de competències per establir les bases i la coordinació general de la sanitat, però correspon a les comunitats autònomes l’organització i la gestió dels serveis sanitaris. En conseqüència, una preferència normativa de caràcter estructural a favor de la gestió pública directa, formulada amb vocació uniformadora, constitueix, al nostre entendre, una restricció clara de la capacitat d’autoorganització dels serveis de salut autonòmics i una vulneració rellevant de la distribució competencial entre l’Estat i les comunitats autònomes en matèria de sanitat interior.

Des de la perspectiva del dret europeu, el Cercle de Salut recorda igualment que el marc de la Unió no imposa un únic model de provisió de serveis públics sanitaris. Ans al contrari, reconeix als poders públics un marge apreciable per organitzar aquests serveis mitjançant diferents instruments, sempre que es respectin els principis de legalitat, transparència, igualtat de tracte, proporcionalitat, bon ús dels recursos públics i protecció de l’interès general. Per això, la resposta normativa no hauria de consistir en tancar opcions organitzatives, sinó en millorar les garanties de control, avaluació i rendició de comptes aplicables a qualsevol model.

Posició discrepant

En vista de tot això, el Cercle de Salut manifesta la seva ferma discrepància amb els eixos centrals de l’Avantprojecte i, en particular, amb:

Primer. La configuració de la gestió directa com a forma preferent de prestació dels serveis sanitaris, en els termes de l’article 3, ja que introdueix una preferència estructural que condiciona innecessàriament la llibertat d’organització de les administracions sanitàries.

Segon. La caracterització de la gestió indirecta com a modalitat excepcional, a l’article 4, en considerar que una formulació d’aquest tipus no respon a criteris d’avaluació objectiva de resultats, sinó a una opció de política legislativa rígida i restrictiva.

Tercer. El disseny del procediment d’avaluació prèvia reforçada de l’article 6, en la mesura que pot afegir càrregues administratives, alentir decisions organitzatives i superposar nous tràmits als mecanismes ordinaris de planificació, avaluació i control ja existents a les comunitats autònomes.

Quart. La derogació expressa de la Llei 15/1997, de 25 d’abril, d’habilitació de noves formes de gestió del Sistema Nacional de Salut, en la mesura que aquesta decisió es tradueix, de fet, en una reducció innecessària del ventall d’eines organitzatives disponibles per als serveis de salut, sense que això garanteixi per si mateix una millora de la qualitat, l’eficiència o la integració del sistema, derogant alhora l’article 7.2 de la Llei 15/1990, de 9 de juliol, d’ordenació sanitària de Catalunya, atès el caràcter bàsic que l’Avantprojecte atribueix al seu text articulat que, si s’aprova en els termes proposats, desplaçaria indefectiblement la legislació autonòmica.

Per contra, el Cercle de Salut estima que una reforma útil i equilibrada s’hauria d’orientar, amb estricta subjecció a la distribució de competències establerta al Títol VIII de la Constitució, a reforçar la transparència en la gestió dels centres i serveis finançats públicament; millorar els sistemes d’avaluació de resultats en salut, eficiència i qualitat; intensificar els mecanismes de rendició de comptes de tots els proveïdors del sistema públic; garantir un control públic efectiu, amb independència de la forma jurídica del gestor, i preservar la pluralitat organitzativa com a instrument legítim al servei de l’interès general, de la innovació i de l’adaptació al territori i a les necessitats canviants de la ciutadania.

En coherència amb el que s’ha exposat anteriorment, el Cercle de Salut considera que el procediment per a l’aprovació de l’Avantprojecte de Llei que ens ocupa s’hauria de deixar sense efecte.

Compromís amb el sistema sanitari públic i els seus principis identitaris

Finalment, la nostra entitat reitera el seu compromís inequívoc amb el sistema sanitari públic, amb els principis d’universalitat, equitat, sostenibilitat i qualitat, així com amb la millora contínua de la seva governança. Precisament per aquest compromís, entén que la millor via per enfortir el Sistema Nacional de Salut no passa per imposar uniformitat organitzativa, sinó per enfortir el lideratge públic, l’avaluació rigorosa, la responsabilitat institucional i el respecte a la diversitat territorial i organitzativa que ha caracteritzat històricament el nostre sistema sanitari públic.

Barcelona, ​31 de març de 2026

JUNTA DIRECTIVA DEL CERCLE DE SALUT