Skip to content

Què fem amb MUFACE?

Francesc Moreu Orobitg
Enginyer Industrial, expert en Polítiques de Salut i Soci director de Moreu i Associats

INTRODUCCIÓ

De les 1,5 milions de persones (1,1 funcionaris més 0,4 familiars), amb una desigual distribució a les CCAA, susceptibles de ser coberts pel model MUFACE només el 72 % dels mateixos, poc més d’un milió ( baixant) es decanten per aquesta opció mentre que el 28% restant, (pujant) ho fan per l’assegurament públic.

Els que opten pel model MUFACE s’adscriuen a una de les tres asseguradores privades que intermedien en el seu assegurament fins a finals de 2024 en espera d’un hipotètic nou conveni que hauria de començar a regir a partir de l’1 d’abril de 2025.

Aquestes asseguradores fa temps que manifesten que la quantitat que se’ls abona per afiliat no cobreix els costos, pel que atendre els beneficiaris de MUFACE els erosiona el compte de resultats i sol·liciten per al nou conveni una quantitat notablement superior a la que se’ls ofereix, ja que en cas contrari renunciaran.

Per la seva banda, el govern amenaça d’eliminar MUFACE i incorporar el seu col·lectiu a la sanitat pública argumentant que significa tan sols un 2,2% de la població total i que pot ser perfectament atesa pels recursos públics actuals.

D’una banda, hi ha dubtes raonables sobre això quan és públic i notori l’existència avui de llargues llistes d’espera al sector públic que segurament es veurien incrementades amb la incorporació d’aquest nou col·lectiu i, de l’altra, que el gap entre el cost real de la pòlissa publica i la que es paga per afiliat a MUFACE es pugui cobrir per no tenir necessitat d’incórrer en costos fixos per atendre aquest col·lectiu.

D’altra banda, els seus beneficiaris amb el pas a la sanitat pública temen perdre algun dels aspectes que valoren positivament del model actual, com ara una llista d’espera menor, una certa capacitat d’elecció, l’accés directe als especialistes i una millor qualitat hotelera en cas d’internament.

Per últim, està la posició dels metges que treballen per al sector privat i que fa temps denuncien uns honoraris molt baixos i no actualitzats i presenten la seva candidatura a ser una opció per atendre el col·lectiu MUFACE sense haver de passar per les companyies asseguradores, mentre que els hospitals i clíniques privades temen per la pèrdua d’una part del seu mercat potencial, per petita que aquesta sigui, ja que el mercat MUFACE és només un 9% del seu mercat potencial total.

TÉ SOLUCIÓ TOT AQUEST EMBOLIC?

PERSPECTIVA ASSEGURAMENT

Des de la perspectiva del model ideològic que sustenta la Llei General de Sanitat, que consagra el dret a la protecció de la Salut com a dret de ciutadania universal, l’existència del model MUFACE (igual que l’ISFAS i MUGEJU) és un estrambot que es transfereixi a asseguradores privades un assegurament que és públic i que permet al sector privat capturar com a benefici una part del que els ciutadans aporten via impostos, (és aquest un conflicte molt viu on hi ha situacions semblants com a Xile amb les ISAPRES o les EPS a Colòmbia ) i, en funció d’això, la desaparició de MUFACE,MUGEJU i ISFAS em sembla, des del punt de vista conceptual, una cosa desitjable.

Una altra cosa és com s’aborden les conseqüències d’una decisió com aquesta i -atès que com gairebé tot, les amenaces i les oportunitats són les dues cares de la mateixa moneda- siguem capaços d’aprofitar la seva desaparició per animar a posar en marxa tota una sèrie de canvis que el model necessita des de fa temps, incorporant els aspectes positius de MUFACE a la provisió pública i dotant d’un model de SALUT que no de Sanitat els beneficiaris de MUFACE que avui, sensu estricto, no en gaudeixen.

PERSPECTIVA PROVISIÓ

Des de la perspectiva de la provisió, vinc defensant des de fa temps que el networking publico/privat és intrínsecament bo per als dos sistemes, car pel que fa als ciutadans l’important és una assegurança pública que cobreixi els seus riscos corrents i catastròfics sense cost per a ells a l’hora de la utilització dels serveis, donant òbviament resposta a la seva necessitat amb qualitat, que no pot estar en qüestió, però també a les seves expectatives d’accessibilitat, lliure elecció i atenció al client; és a dir d’una banda i permeteu-me, “MUFACEAR” la provisió publica (perdó pel “palabro”) i, de l’altra, incorporar en un model de SALUT als beneficiaris de MUFACE que són coberts avui només des de la perspectiva estricta de la sanitat.

EN CONCLUSIÓ

MUFACE,MUGEJU i ISFAS desapareixen i tots els ciutadans estan adscrits a l’assegurança pública a què s’assignen els recursos que fins ara es destinaven a MUFACE i per atendre a les promeses de valor de l’assegurament públic l’assegurament esmentat compra serveis tant al sector públic com al sector privat en un model de separació dels aspectes normatius i reguladors, l’assegurament i la prestació de serveis, amb idèntiques exigències de model i preus de compra, tant per a la provisió privada com la pública, que se situa mantenint la propietat pública sota el dret privat per així poder gestionar de veritat i competir amb el sector privat, millorant així tant la resposta a les expectatives dels ciutadans com a l’eficiència global del sistema, situant l’APS a l’òrbita de la funció asseguradora per tenir control per part d’aquesta de les accions de prevenció i promoció tendents a disminuir el risc i controlar la sinistralitat i la derivació.

Com a subproducte, no menyspreable d’aquest model, és donar un horitzó de futur als recursos d’atenció privada, així com del seu nivell d’ocupació comptant, a més, amb uns preus de compra de serveis millors per part de l’assegurament públic en no haver d’incorporar lucre en els seus costos i, per tant, permetre una actualització d’honoraris en un model que tendirà a minimitzar-los per una internalització dels professionals mèdics sota un model laboral als centres que presten els seus serveis.

ACABO

La solució no pot ser ideològica abominant per definició del rol del sector privat i per això la meva proposta és mixta: pública a l’assegurament i publico/privada en la provisió sempre dins del context d’un model de SALUT que no de sanitat, que deu reinventar, com ja he comentat en altres post, la seva raó de ser davant dels canvis substantius a la cadena del valor del cicle vital de les persones.

13 de gener de 2025

Comments (0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Back To Top