Un informe demolidor de la Sindicatura de Comptes

Francesc José María Sánchez
Secretari del Cercle de Salut

Fa pocs dies es va fer públic l’Informe 5/2025 de la Sindicatura de Comptes sobre el sistema de contraprestació serveis d’atenció hospitalària i especialitzada d’aguts prestats pels hospitals del SISCAT per compte del CatSalut, referits a l’any 2022.

L’informe és d’una duresa inusitada i algunes de les seves conclusions poden titllar-se d’excessives per tenir només en compte aspectes de legalitat i no la necessitat de donar resposta assistencial a les necessitats de la població atesa. Com sempre, els òrgans de fiscalització i control, més preocupats pels processos que no pels resultats.

Si bé és cert que el sistema de concertació sanitària en situació pròrroga des de fa ja massa anys té una feblesa jurídica per manca d’empara legal, la conclusió de nul·litat de ple dret a la que arriba la síndica que ha elaborat l’informe és, des del punt de vista jurídic, d’extrema gravetat. Si a l’exercici fiscalitzat -2022- els contractes eren nuls de ple dret i per extensió aquesta nul·litat es podria predicar dels exercicis anteriors i posteriors que patien del mateix vici de la contractació, una de les conseqüències jurídiques seria l’obligació de les entitats proveïdores de retornar els imports rebuts.

Això no obstant, des del punt de vista de la provisió, l’informe conté algunes conclusions que convé ressaltar:

1) Les tarifes per a cadascuna de les línies assistencials s’haurien d’aprovar en funció dels costos reals i haurien de cobrir les estructures de costos inherents als serveis prestats pels proveïdors.

2) L’aplicació del sistema de pagament dels serveis d’atenció hospitalària i especialitzada d’aguts no ha estat eficaça l’hora de dotar a les entitats proveïdores de finançament adequat en temps i quantia.

3) El sistema de preus hauria de cobrir els costos estàndard, directes i indirectes, entre ells, el cost d’amortització dels equipaments sanitaris i aparells mèdics, perquè les entitats proveïdores puguin reposar-los.

Cal doncs donar seguretat jurídica a la concertació sanitària, i per això és urgent l’aprovació de la llei d’acció concertada en l’àmbit dels serveis sanitaris a càrrec del Servei Català de la Salut, de la que només es coneix la Memòria preliminar que va ser sotmesa recentment a consulta pública.

I també cal repensar el model de contraprestació hospitalària del CatSalut enfocat a la priorització de la compra de serveis basada en valor modificant el percentatge que representa el pagament per episodi assistencial, incrementant el percentatge del preu de l’episodi que depèn de la casuística específica de cada centre i disminuint el percentatge del preu estructural (relació casuística estructura 80/20, per exemple).

L’informe de fiscalització de la Sindicatura si més no ens hauria de fer reflexionar seriosament a tot el sector (CatSalut i proveïdors del SISCAT) sobre la realitat de la compra de serveis, les seves febleses i la necessitat de revisar l’actual sistema de pagament que es va instaurar fa més d’un quart de segle i només ha sofert algunes modificacions per la necessitat d’adaptar-se a algunes noves activitats que al llarg del temps han anat sorgint.

Barcelona, 19 de maig de 2025.