UNA LÍNIA D’AVENÇ PER A SUPERAR LA CRUÏLLA POST-COVID : EL TREBALL COL·LABORATIU DELS PROVEÏDORS DE SALUT

Una de les lliçons de la pandèmia és que no es poden gestionar serveis de salut sense tenir una visió global dels problemes i cercar solucions innovadores que permetin superar les limitacions de les organitzacions sanitàries que des d’una posició estrictament local no poden ser superades ja sigui per manca de capacitat econòmica, per insuficiència de població atesa o per manca de professionals.

El desenvolupament d’una concepció integral d’atenció centrada en les persones garantint el continuum entre nivells, justifica el paradigma de cooperació entre els proveïdorrs de serveis de salut a la recerca de la viabilitat i sostenibilitat de les organitzacions i del propi sistema de salut, amb garantia d’equitat, qualitat i seguretat pels pacients.

Durant la pandèmia des de la provisió es va plantejar la coordinació entre els diferents dispositius assistencials per tal millorar la capacitat resolutiva fent un ús més eficient dels moltes vegades escassos recursos disponibles. Es va fer de la necessitat virtut.

Des d’abans de la pandèmia han existit determinats factors de l’entorn afavoridors d’aquesta cooperació entre proveïdors, de tipus econòmic (sistema de pagament capitatiu encara que molt limitadament), polític (pla de salut i plans directors) i tecnològic (vertebració digital del sistema).

Els responsables de la governança de les entitats proveïdores, els seus gestors i fins i tot els professionals sanitaris han anat incorporant en el seu ideari una perspectiva cada cop més sistèmica per a l’abordatge dels reptes que tenen plantejats.
La complexitat de la gestió sanitària indueix a la cooperació vertical i horitzontal i cal estar disposats a perdre identitat corporativa per afavorir projectes comuns
i visions compartides amb altres prove’idors.

Les idees claus que han anat calant en l’imaginari col·lectiu del sistema de salut per a la provisió de serveis sanitaris han estat: la necessitat de diàleg entre els diferents operadors del sistema i la bondat de treballar en xarxa i de la concertació d’aliances estratègiques, si bé aquestes últimes s’han concretat sense respondre a una planificació prèvia de l’autoritat sanitària i la major part de les vegades per resoldre un problema d’insuficiència de professionals.

Les raons del canvi de paradigma que ha suposat passar de la competència a la col·laboració han estat de tot tipus: d’índole interna (reduir incertituds i debilitats), estratègica (creació i/o explotació conjunta de nous serveis) i competitiva (millorar la qualitat de les prestacions), o una combinació de totes elles. Encara que ha predominat la primera.

Reforçar la coordinació i cooperació entre els diferents centres sanitaris i nivells assistencials a partir d’una planificació per part de qui ha d’assumir aquesta funció, no es contradiu amb la necessitat d’aprofundir la descentralització del sistema i l’autonomia de gestió de les entitats prestadores de serveis de salut, sense minva del caràcter de servei públic i amb el contrapunt necessari de control i fiscalització dels seus resultats, amb independència de la titularitat pública o privada dels centres, serveis o establiments assistencials que es gestionin.

Barcelona, 6 de novembre de 2023.

Francesc José María Sánchez. Secretari del Cercle de Salut. .